Fu (xinès: 賦 "Poema descriptiu") és una espècie de poema en prosa popular a l'antiga Xina, especialment durant laDinastia Han.[1][2]
Durant laDinastia Han, les lletres de tipusChu Ci evolucionaren enfu. És un tipus de poema en prosa amb introductòria, concloent, o altres passatges intercalats que es troben en prosa, normalment en forma de preguntes i respostes. Elfu és sovint anomenatrapsòdia, però també ha estat anomenat "rima en prosa", "exposició", i de vegades "assaig poètic".[3]
Unfu Han és normalment molt llarg, descriu un tema de forma exhaustiva des de tots els angles possibles, i és usat en general per mostrar l'habilitat retòrica i lèxica del poeta en comptes de per poder expressar els sentiments personals. Des que està destinat a imprimir-se i mostrar-se, elfu Han es denomina el "fu epidèictic". Un dels més conegutsfu han és elTianzi Youlie Fu (天子遊獵賦 "Rapsòdia sobre el Fill del Cel a una Caça Relaxada") deSima Xiangru.[4][5] El filòsofYang Xiong, l'historiadorBan Gu, i l'astrònomZhang Heng també van escriure rapsòdies importants durant el període Han.
Durant lesSis Dinasties,fu roman com un gènere poètic important, i juntament ambshi formar els dos pilars bessons i genèrics de la poesia xinesa fins que elshi comença a dominar en laDinastia Tang.[6]
Elfu típic de les Sis Dinasties és molt diferent que el de Han, sent molt més curt, i de vegades personal, expressiu, i lírics. Molts no tenen apèndixs de prosa, i està compost enterament de versos rimats en metre regular, en general hexàmetre. Un bon exemple de principis d'aquesta "curta líricafu" (shuqing xiao fu 抒情小賦) és elQin Fu deXi Kang (琴賦) "Rapsòdia de la Cítara). Una altra obra representativa d'aquest tipus és l'Ai Jiangnan Fu (哀江南賦 "Rapsòdia en el Plany del Sud") deYu Xin.[7]
| Principals eres | |
|---|---|
| Poesia perdinasties | |
| Obres de poesia i col·leccions | |
| Formes majors | |
| Compilacions modernes | |
