| Característiques | |
|---|---|
| Entitats | |
| Extensió | 404 kilòmetres[1] |
| Història | |
| Establiment | 1918 |
| Reconeixement actual | 1947 |
Lafrontera entre Itàlia i Àustria es la frontera internacional terrestre i marítima entreÀustria iItàlia, estats integrats a laUnió Europea i a l'espai Schengen. Separa elsländer austríacs deTirol,Caríntia iSalzburg de les regions italianes deTrentino - Alto Adige,Vèneto iFriül - Venècia Júlia. Està situada alsAlps Càrnics.
El traçat comença altrifini entreÀustria i Suïssa i entre Itàlia i Suïssa alDreiländerpunkt. Després segueix direcció oest-est fins altrifini entreÀustria i Eslovènia i entreItàlia i Eslovènia, amb els cims delMonte Forno iCoglians.
La frontera segueix generalment ladivisòria d'aigües,amb dues excepcions:
Des del costat italià es troben principalment les àrees d'aigua de l'Adige,Isarco,Piave iTagliamento; des del costat austríac les conques de l'Inn iDrava. La frontera es troba travessada per la carretera europeaE45 fins alpas del Brenner, des de l'E55 fins aTarvisio i des de l'E66 fins aInnichen. Altres importants passos de carretera són el Pas de Resia, Pas Stalle, Passo del Rombo, Pas de Monte Croce Carnico i Pas de Pramollo.
La frontera actual amb Àustria va ser determinada per l'efecte delTractat de Saint-Germain-en-Laye del 10 de setembre de1919 entre elsAliats i Àustria al final de laPrimera Guerra Mundial. En general, es basa en la divisòria d'aigües entre la conca hidrogràficade l'Inn d'una part i de l'Adige i l'Isarco d'altra, d'una part elDrava i elPiave i elTagliamento per l'altra. Itàlia ha concedit petites excepcions que inverteixen al costat austríac per garantir millor la seva pròpia defensa militar a les zones delReschenpass/Col de Resia, d'Innichen/San Candido, deSexten/Sesto alTirol del Sud i deVal Canale aFriül - Venècia Júlia.
A final de l'any 1943, després de la rendició als aliats de Benito Mussolini, elTrentino - Alto Adige fou ocupat pelTercer Reich i s'hi constituí laZona d'Operacions dels Prealps. Però la frontera es va mantenir intacta quan elTractat de pau de París del 10 de febrer1947 que va posar fi a laSegona Guerra Mundial entre Itàlia i elsAliats va obligar a retornar la regió a Itàlia.[2][3]
El 17 de gener de 1994 es va signar una acord aViena relatiu al manteniment d'aquesta frontera MB la particularitat de ser la primera al món que ha introduït el concepte de "frontera mòbil" que estableix que, en cas de canvi natural gradual en la línia línia de conca o aresta, la línia es desplaçarà en conseqüència, però no de forma automàtica, com és el cas en l'acord ambSuïssa. La Comissió de demarcació austro-italiana no té el poder de rectificar ella mateixa la línia fronterera. Per tant, es necessitarà un acord diplomàtic entre els dos governs.[4]