| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 18 maig 1616(Julià) Stuttgart (Alemanya) | ||
| Mort | 7 maig 1667(Julià) (50 anys) Héricourt (comtat de Borgonya) | ||
| Nacionalitat | Alemanya | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, organista, clavicembalista | ||
| Moviment | Música barroca | ||
| Estil | Barroc | ||
| Professors | Girolamo Frescobaldi,Johann Ulrich Steigleder iAthanasius Kircher | ||
| Instrument | Orgue | ||
   | |||
Johann Jakob Froberger (Stuttgart,18 de maig de1616 -Viena,7 de maig de1667) va ser uncompositor iorganistaalemany delBarroc. Va ser un els compositors més coneguts de la seva època i va influir notablement en el desenvolupament de la forma musical de lessuites, sobretot en les seves obres per a teclat,[1] les quals s'executen indistintament alclavecí o a l'orgue, encara que es prefereix la seva interpretació amb el primer d'aquests instruments. Froberger és el primer gran músic alemany que integra tant l'escola francesa com la italiana i desenvolupa aquests estils portant-los a un llenguatge molt personal, flexible i ric en matisos.
Froberger va néixer aStuttgart (Alemanya) i va rebre probablement les primeres lliçons de música del seu pare i de músics anglesos. La seva joventut durant laGuerra dels Trenta Anys i la pèrdua dels seus pares arran d'una epidèmia depesta van influir probablement en la personalitat del jove músic, que es va convertir alcatolicisme. Probablement el1634 es va traslladar aViena com a organista de la cort deFerran III, i és segur que aquest càrrec l'ocupava el1637,[2] any en què viatjà aRoma per estudiar ambGirolamo Frescobaldi.[3] A Roma trava llaços d'amistat ambGiacomo Carissimi i ambAthanasius Kircher, amb qui mantindria correspondència al llarg de tota la seva vida.
Froberger torna a Viena el1641 i roman allà fins a1658, viatjant amb freqüència en missions diplomàtiques per a Ferdinand III. Els seus passos el porten a Roma,Màntua,Florència,Brussel·les,Dresden,Anvers,Londres i, sobretot,París, on va viure durant tres anys (1650-1653) i es va relacionar ambLouis Couperin i altres músics francesos. Torna de nou a Viena com a organista de la cort, càrrec en el qual roman fins al1658, any en què dimiteix per viure retirat al castell de Héricourt com a mestre de la princesa Sybilla de Wurtemberg-Montbéliard, on mor d'un atac d'apoplexia l'any1667.
Entre els seus alumnes es trobaJohann Philipp Krieger (1649-1725).
La seva producció musical avui coneguda comprèn gairebé exclusivamentmúsica per a teclat:
La grandesa de la seva obra està desenvolupada en les tocates i les suites.
Estan construïdes segons l'esquema estructural
El material temàtic més ric i variat se situa en la Introducció, que obre la composició amb gran energia. Aquesta peça, de gran inspiració, adopta caràcter solemne o meditatiu.
També interessa destacar la secció central, de desenvolupament molt lliure i recorreguda per petitstemes musicals que es deixen portar pel "stilus phantasticus" i incorporen canvis bruscos d'expressió,dissonàncies, juxtaposició de frases molt contrastades o sobtades interrupcions del discurs. És en aquesta secció lliure de les tocatas on Froberger empra els recursos tècnics més diversos i emotius per meravellar l'oient, responent als principis de l'estètica barroca.
Estan formades per quatre danses:
Aquest ordre, que no és el tradicional de la suite, respon a situar les peces més solemnes (Alemanda i Sarabanda) emmarcant la suite. Encara que posteriorment les suites de Froberger es van reeditar amb un ordre més clàssic en les seves seccions, no se li ha d'atribuir a ell la consolidació de l'estructura tradicional d'aquestaforma musical.
Froberger tracta la suite d'una manera personal, allunyant-se d'esquemes coneguts i combinant el "style brisé" francès amb els recursos típics dels músics italians (figures retòriques musicals com laclamatione o exclamació, l'accent, la cascada, eltrinat, elgrupet, l'acciaccatura…), codi capaç d'expressar subtils matisos i que va tenir molta difusió en els ambients musicals europeus del segle xvii.
Tenen caràcter dePreludi (Suite XVII) o deLament (Suites I i VII), o bé deTombeau (Suites III i XIX). La de la Suite XVI s'aproxima a la Tocata o a un Preludi no mesurat. Aquí trobem les peces del repertori més profund i sensible de Froberger, i en algunes d'elles trobem títols precisos que detallen l'abast de la peça, entre les que es compten algunes de les seves obres mestres. Així ocorre en:
Breus i concises, en algun cas en estil escapat i en altres en estil laudatori, lliure i lleuger, sovint escrites en ritme binari i en algun cas en ternari.
També breus i tractades amb llibertat. El compàs de la dansa es veu sovint interromput per suspensions del discurs o prolongacions d'aquest, que fan vacil·lar el seu impuls continu.
Nobles, de gran alè i expressivitat controlada, però amb raptes d'emotivitat intensa. Constitueixen el tancament adequat i solemne de la suite de Froberger. Destaquen les de les suites xviii ixix, que contenencromatismes, dissonàncies, exclamacions i passatges que creen una atmosfera luctuosa però de molta dignitat.
_-_66_-_Crop.jpg)