Va ser un veterà de laPrimera Guerra Mundial guanyador de la creu de ferro de primer grau. Era molt amic del mariscal i cap d'estat de laFrança de Vichy,Henri Philippe Pétain, i va donar sempre el seu suport aAdolf Hitler, essent un dels enginyers encarregats de la construcció de carreteres i ferrocarrils alemanys després de la primera guerra mundial. El 1938 va fundar l'organització Todt, la qual va dirigir fins a la seva mort.
El 17 de març de 1940, Todt va ser nomenatReichsminister für Bewaffnung und Munition (Ministre d'armament i munició), fet que implicava que dirigia tota l'economia militar alemanya.[2]
L'octubre de 1940, Todt va crear un grup de treball colonial centrat en la construcció de carreteres en preparació pel retorn a les colònies alemanyes que els líders nazis creien imminent. Todt volia seguir el model feixista italià d'exemple per al desenvolupament de l'imperi colonial nazi.[3]
Després de lainvasió nazi de la Unió Soviètica el juny de 1941, Todt va ser nomenat responsable de la restauració de les infrastructures en el territori conquerit. Eo mes següent també fou nomenatGeneralinspekteur für Wasser und Energie (Inspector general d'aigua i energia). A partir d'aquest moment, va començar a distanciar-se dels comandaments de laWehrmacht, en particular delReichsmarschallHermann Göring, l'Oberbefehlshaber der Luftwaffe (Comandant en cap de laLuftwaffe).[2] En aquest sentit, després d'una inspecció al front oriental, Todt es va queixar a Hitler de les mancances d'equipament i subministraments de les tropes i li digué que si no era possible subsanar-les, seria millor posar fi a la guerra contra laUnió Soviètica.[2] Hitler va ignorar la seva recomanació i va continuar la guerra.
El 8 de febrer de 1942, Todt va reunir-se amb Hitler albúnquer de laWolfsschanze («cau de llop») i li va tornar a recomanar que busqués la pau amb la Unió Soviètica perquè tenia evidències que l'economia alemanya no seria capaç de generar prou recursos per derrotar-la i que el pla de Hitler de vèncer els soviètics amb la Blitzkrieg no havia funcionat.[4] Durant el seu retorn, l'avió amb què viatjava va accidentar-se poc després de l'enlairament, motiu pel qual s'ha especulat amb la possibilitat que Hitler hagués demanat el seu assassinat; però no n'hi ha proves convincents.[5][6]
El seu substitut com aReichsminister i al capdavant de l'organització Todt,Albert Speer, hagués hagut de pujar al mateix avió que Todt, però va rebutjar embarcar-hi perquè la nit anterior havia anat a dormir tard perquè havia tingut una conversa llarga amb Hitler.[7] A la seva autobiografia, Speer menciona que el Ministeri de l'aire del Reich va dur a terme una investigació de l'accident que va concloure amb l'afirmació "Es descarta la possibilitat de sabotatge. Per tant, no cal ni es pretén dur a terme cap altra mesura." Speer considera que l'expressió era "curiosa."[8]