Elsfrisis eren un dels poblesgermànics que vivien vora del riu Rin, entre elsPaïsos Baixos iDinamarca. El seu nom habitual és frisons, però els romans els van anomenar frisis (llatífrisii). Foren una branca delsingevons. Vivien a la regió del LlacFlevo i altres llacs entre elRin i l'Ems i tenien al sud alsbrúcters i a l'est alscaucis, amb què aviat van fusionar-se.Tàcit esmenta als frisis majors i frisis menors els primers al nord dels actuals Països Baixos i els segons entre els riusFlevus iAmisa a la regió encara anomenadaFrísia. Aquests segons són identificats per alguns com elsfrisiabons dePlini el Vell però no hi ha cap seguretat.[1]
Els frisis es van unir als romans després de la campanya deDrus però l'any28, irritats per l'opressió del governador Olennius es van revoltar i van obtindre victòries com labatalla del bosc de Baduhenna iCruptoricis Villa[2] i van expulsar a les guarnicions romanes.Corbuló va intentar sotmetre'ls l'any47 però va fracassar i fou cridat a Roma. En temps deNeró van envair les terres romanes del Rin però foren rebutjats i els seus reis Verritus i Malorix van anar a Roma a negociar i foren honorats amb la ciutadania romana. Al segle iv es van aliar alssaxons als que romanien aliats el segle v, i amb ells van passar a lesilles Britàniques i van participar en la seva conquesta. El gruix d'ells va romandre de manera pacífica aBèlgica iPaïsos Baixos, on encara es parla elfrisó o frisi, el seu idioma nadiu.
Molts dels frisis originals haurien emigrat cap aAnglaterra durant lesinvasions bàrbares dels segles IV a VI. Els frisis de l'època romana que van romandre formen el substrat d'un grup ètnic nou que va prendre el mateix nom, i que va sortir del mestissatge dels Frisi amb elsCananefats, elsAngles i elsSaxons des delsegle iv, i és aleshores que la llengua frisona va crear-se. Els frisons han conservat fins avui dia la seva identitat especialment en parts dels Països Baixos, on elfrisó és co-oficial a laprovíncia de Frísia. Frisons són també els habitants de l'illa d'Helgoland on es parla el frisó septentrional que també es parla a la costa delSlesvig i a les illes frisones; també romanen alguns nuclis a Alemanya, al territori conegut perOldenburg (on es parla el frisó oriental).
Els frisons neerlandesos disposen de bandera identitària, i els d'Alemanya disposen d'una bandera regional (separada de la bandera d'Helgoland, tot i que l'illa també l'assumeix). Els frisons de Dinamarca no utilitzen bandera identitària o regional. No existeix un símbol unificat per a tots el frisons repartits entre tres estats.
