 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 15 febrer 1759 Hainrode (Sacre Imperi Romanogermànic) | ||
| Mort | 8 agost 1824 (65 anys) Marsella (Restauració francesa) | ||
| Geheimrat | |||
| |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Göttingen | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Filologia | ||
| Lloc de treball | Berlín Ilfeld Osterode am Harz | ||
| Ocupació | lingüista, professor d'universitat, crític literari, filòleg clàssic, escriptor, erudit clàssic | ||
| Ocupador | Universitat de Halle | ||
| Membre de | |||
| Professors | Christian Gottlob Heyne | ||
| Alumnes | Johann August Ernesti,Friedrich Christoph Dahlmann,Karl Otfried Müller iAugust Boeckh | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | August Boeckh | ||
Friedrich August Wolf (15 de febrer de1759,Haynrode,Saxònia -8 d'agost de1824,Marsella,França) fou unfilòleg i hel·lenistaalemany, famós per haver qüestionat la unitat de composició dels poemes homèrics.
El seu pare era mestre d'escola iorganista. Es va traslladar amb la seva família aNordhausen i de la seva escola, on va aprendrellatí,grec,castellà,francès,italià i música, va passar el 1777 a estudiar filologia clàssica aGöttingen sota la direcció deChristian Gottlob Heyne; però Heyne va excloure'l de les seves lliçons quan va fer-li saber els seus punts de vista sobreHomer. Wolf fou després un estimat professor aIlfeld el 1779 i va dirigir l'escola d'Ostróda des del 1782; una edició seva delBanquet dePlató va fer que l'any següent accedís a la càtedra de filosofia i propedèutica a laUniversitat de Halle. QuanNapoleó va ordenar tancar la universitat el 1807, va anar-se'n aBerlín, on fou nomenat membre de l'Acadèmia de Ciències; a la seva universitat va ensenyar des del 1810. APrússia va procurar instaurar una mena de nouhumanisme que restaurés els valors no només intel·lectuals, sinó morals de la joventut d'un país devastat per la guerra. Va col·laborar estretament ambWilhelm von Humboldt,Johann Wolfgang von Goethe iFriedrich Schiller, i va fer de la història antiga i de la filologia disciplines fonamentals al nou sistema universitari prussià.
AProlegomena ad Homerum (1795) va intentar demostrar, per mitjà d'una crítica de la forma i contingut de laIlíada i l'Odissea, que aquestes epopeies eren en realitat resultat d'un procés constitutiu progressiu de suma o addició de diversos fragments èpics composts per diferentsaedes i pertanyents a èpoques molt diferents i, per tant, no es devien a un sol autor, sinó que van ser recopilats i units en una sola redacció al voltant delsegle vi aC, quan el tiràPisístrat va designar una comissió de persones instruïdes per reunir els poemes d'Homer i fixar-ne un text únic ben definit. Aquest punt de vista va suscitar un important debat intel·lectual a filologia denominat "qüestió homèrica". Entre les seves altres obres hi ha tambéExposició de la ciència de l'antiguitat (1807).
