Lesfreses són el conjunt d'ous delspeixos i d'altresanimals aquàtics com l'eriçó de mar, lagamba i lapetxina de pelegrí. S'empren a lacuina en molts plats, fins i tot crues. Elcaviar, considerat delícia culinària, són freses de diversos tipus de peixos, principalment d'esturió.
La vitrina d’una "mezeci" (meze shop) anuncia que ha arribat "kefal havyarı" (fresa de llisa o "Mugil cephalus") i a baix a l'esquerra "mumlu havyar" (o "balık yumurtası") - freses cobertes decera, alMercat Històric de Kadıköy,Istanbul.
Ikuradon, un bol d'arròs cobert de freses de salmó.Freses d'eriçó de mar.
Els japonesos usen una gran varietat de freses a la seuacuina, entre les quals destaquem les següents:
Ikura (いくら) – Freses desalmó. Són unes esferes grans d'un color roig-ataronjat. Pel fet que les freses de salmó s'utilitzen com aesquer, les persones que proven elsushi elaborat amb elles per primera vegada poden quedar desconcertats.
Kazunoko (数の子/鯑) – Freses d'areng, grogues o rosàcies amb una textura gomosa i ferm. Conformen una sola massa, per la qual cosa semblen un tros de peix.
Mentaiko (明太子) – Freses d'abadejo, especiades ambpebre roig en pols i rodejades d'una fina membrana artificial elàstica. Aquestes freses són de color rogenc a rosa.
Uni (うに, 雲丹) –Freses d'eriçó de mar, fràgils i fundents. El color varia de taronja a groc pàl·lid. Es consumixen crues o poc cuinades. Són un menjar típic també de lacuina coreana, de la cuina sushi japonesa, deXile i del sud d'Espanya. A lacuina asiàtica es considera un alimentafrodisíac.
Latarama (turc) és unmezeturc igrec que empra fresa com a principal ingredient. És típic d'Istanbul i de l'illa deLèucada. La resta dels ingredients poden variar però solen incloureoli d'oliva, all, tomàquet, nous i pebrot vermell. El meze es denominataramosalata (Ταραμοσαλάτα) engrec i consisteix en fresa amb suc de llimona, ceba, all i oli d'oliva.
A part delcaviar ja esmentat, a les províncies del Mar Caspi deGilan iMāzandarān es cuinen diferents varietats de fresa i de les maneres més diverses. Anomenadesashpal oashbal, es pot consumir rostida a la graella, curada, salada, o barrejada amb altres ingredients. Si se sala o es cura, es consumeix com a condiment. Si s'utilitza fresca, es rosteix normalment a la graella, es fa al vapor, o es barreja amb ous i es fregeix per formar un plat anomenatAshpal Kuku.
A més a més del caviar, la fresa de Kutum (també anomenat Peix blnac del Caspi oRutilus frisii kutum), la demadrilleta vera oRutilus rutilus (anomenadaKuli aGileki), la debesuc (anomenadaKulmeh a Gileki), i la del salmó del Caspi, són molt apreciades. La fresa decarpa s'usa menys i, ocasionalment, també es consumeix la del barb de muntanya (Barbus barbus).
La fresa d'Hilsa, un peix (Tenualosa ilisha), es considera una delicadesa magnífica a la regió de Bengala Occidental i a Bangladesh. Normalment es fa ben fregida, tot i que hi ha altres maneres de preparar-la: pastada amb oli, ceba i pebre, o també es fa curri de fresa. A l'estat deKerala la fresa es fregeix amb oli de coco i és un plat exquisit.
En tota la seva geografia és comú l'ús culinari de la fresa delluç, detonyina i d'altres peixos. Se serveix tant crua, com saltada, rostida, fregida o amanida. Quant a la fresa de tonyina, la seva venda és en barres embotides i seques i constitueix un element de tapes o un de comú en taules de saladures junt amb elbonítol sec o lamoixama.
A algunes zones delPaís Valencià és comuna la denominació douet a la fresa de tonyina.