Un diagrama frenològic del s. XIX. La inscripció al coll diu "Coneix-te a tu mateix".
Lafrenologia (delgrec: φρήν,frēn, "ment"; i λόγος,logos, "coneixement") és unapseudociència[1][2][3] que considera que el caràcter, els trets distintius de la personalitat i fins i tot les tendències criminals d'una persona poden ser estudiades en funció de la forma del cap, estudiant quines regions estan més desenvolupades.[4]
La teoria va ser desenvolupada pel fisiòleg alemanyFranz Joseph Gall el 1796,[5] amb la col·laboració a partir de l'any 1800 del seu deixeble Johann Christoph Spurzheim.[6] El 1813, Spurzheim va separar-se de Gall per diferències de criteri sobre les aplicacions de la doctrina i marxà aGran Bretanya. Allí creà una versió ampliada del mètode de Gall conjuntament amb l'escocès George Combe,[7] qui publicà el popular llibreThe Constitution of Man Considered in Relation to External Objects l'any 1828.[8]
Els arguments frenològics -malgrat les crítiques- tingueren una gran acceptació durant el segle xix.[9] El 1843,François Magendie es referia a la frenologia com a "una pseudo-ciència de l'actualitat".[10] No obstant això, la frenologia va influir molt en lapsiquiatriadecimonònica i en laneurociència moderna.[11] Durant aquella època, la frenologia fou un tema molt inspirador per a la literatura imaginativa, independentment de si els autors eren partidaris de la teoria o no.[12] Sobretot a Europa i alsEUA,[13] el gran nombre d'obres relacionades amb ella contribuí al canvi de les tradicionals idees sobre labogeria i lacriminalitat, abans basades primordialment en apreciacions d'índolemoral.[14]
Els seus principis establien que el cervell és l'òrgan de la ment, i que la ment posseeix un conjunt de facultats mentals; cadascuna representada particularment per una part diferent o "òrgan" del cervell. Aquestes àrees eren considerades proporcionals a les propensions individuals de la persona i de les seves facultats mentals. Les diferències entre les diferents àrees estaria reflectida en la forma exterior del crani. A efectes didàctics, es fabricarenbusts que representaven un cap i un cervell de proporcions ideals des del punt de vista frenològic. Els creats pels germans Fowler[15] van ser molt utilitzats.
La frenologia, que s'ocupa de la personalitat i el caràcter, difereix de lacraniometria (l'estudi del pes, mida i forma del crani), així com de lafisiognomia (estudi dels trets facials). No obstant això, totes aquestes disciplines asseguren predir conductes o capacitat intel·lectual. En un temps van ser practicades intensament en el camp de l'antropologia/etnografia i de vegades utilitzades per justificar "científicament" elracisme.[16][17] Encara que alguns principis de la frenologia estan avui ben establerts,[18] la premissa bàsica que lapersonalitat està determinada per la forma del crani és considerada falsa per gairebé tot el món.[19]
El principal difusor de la frenologia a Catalunya durant el segle xix fou el lingüista malgratencMarià Cubí i Soler.[20]Jaume Balmes, si bé en un article de l'any 1843 publicat a la revista barceloninaLa Sociedad va donar per bons alguns dels postulats generals de Cubí, atacà poc temps després i de forma reiterada les teories frenològigues, considerant-les massa materialistes i contràries allliure albir.[21] L'any 1858, Cubí examinà frenològicament aNapoleó III durant una audiència privada. Al setembre del mateix any, l'emperador francès costejà l'edició del llibrePhrénologie régénérée, una traducció ampliada i amb noves il·lustracions de la seva obra 'La frenolojía y sus glorias' (1853).
Entre els metges catalans vinculats alliberalisme progressista que utilitzaren plantejaments frenològics en els seus treballs destaquenPere Mata iPere Felip Monlau.[22]
↑Wihe, J. V.. «Science and Pseudoscience: A Primer in Critical Thinking». A:Encyclopedia of Pseudoscience. California: Skeptics Society, 2002, p. 195–203.
↑Hines, T.Pseudoscience and the Paranormal. Nova York: Prometheus Books, 2002, p. 200.
↑Langoussis, A «The Fowler Brothers» (en anglès). Talking Heads. CHM, Countway Library of Medicine. Harvard University, 2013; Maig, pàgs: 2 [Consulta: 28 novembre 2019].
Bujosa Homar, Francisco; Miqueo Miqueo, Consuelo.La prehistoria de la frenología en España (en castellà). Medicina & Historia: Revista de estudios históricos de las ciencias médicas, 1986; 11, pp: 1-16.ISSN 0300-8169 [Consulta: 4 desembre 2019].
