Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Free Software Foundation

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióFree Software Foundation

LemaFree Software, Free Society
Dades
Nom curtFSFModifica el valor a Wikidata
Tipus501(c)(3)Organització sense ànim de lucre
Camp de treballEducació
Forma jurídicaorganització 501(c)(3)Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació4 d'octubre de 1985 (1985-10-04)[1]
FundadorRichard Matthew StallmanModifica el valor a Wikidata
Activitat
ProdueixprogramariModifica el valor a Wikidata
Membre deMassachusetts Nonprofit Network(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
Membres5.000(2019)Modifica el valor a Wikidata
MovimentMoviment del programari lliureModifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaRichard Matthew Stallman(1985–2019)
Geoffrey Knauth(2020–)
Ian Kelling(2025–)Modifica el valor a Wikidata
Executiu en capZoë Kooyman(en)Tradueix(2022–cap valor)Modifica el valor a Wikidata
Consell d'administració12[2]
Propietari de
Indicadors econòmics
Ingressos totals1.294.906 $(2016)Modifica el valor a Wikidata
Actius totals2.363.877 $(2022)Modifica el valor a Wikidata
Altres
Número de telèfon+1-617-542-5942Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webfsf.org

X: fsfMastodon: fsf@hostux.socialModifica el valor a Wikidata

LaFree Software Foundation (FSF) ("fundació pel programari lliure") és una iniciativa deRichard Stallman[3] en defensa delprogramari lliure[4] i en particular delProjecte GNU.[5]

La FSF es va fundar a Boston,[6]Massachusetts, Estats Units, on també té la seu.[7]

Des de la seva fundació fins a la meitat dels anys 90 els fons de la FSF es van fer servir majoritàriament en ocupar programadors per escriureprogramari lliure.[8] Atès que a partir de mitjans dels anys 90 i fins a l'actualitat una multitud de companyies i individus s'han dedicat a escriure programari lliure, els empleats i voluntaris de la FSF treballen en els aspectes legals i estructurals de la comunitat pel programari lliure. D'acord amb els seus objectius, la FSF pretén utilitzar només programari lliure als seus propis ordinadors.[9]

Tasca[cal citació]

[modifica]

El projecte GNU

[modifica]

El propòsit original de la FSF era promoure els ideals delprogramari lliure però l'organització també es va encarregar de desenvolupar el sistema operatiuGNU.

Fer complir la GPL

[modifica]

La FSF té els recursos i la voluntat de fer complir la llicènciaGPL i altresllicències GNU, però només pel programari del qual en disposi delsdrets d'autor; el programariGPL que pertany a altres ha de ser defensat pels seus propietaris, perquè la FSF no té legitimitat jurídica per fer complir la llicència GPL pels altres, segons la llei delsEstats Units.La FSF s'enfronta cada any a unes 50 violacions de la llicència GPL i sempre prova de fer complir la llicència a la part que la violi abans d'arribar als tribunals.

Llicències GNU

[modifica]

La llicènciaGPL és la més utilitzada en projectes deprogramari lliure. La versió actual (versió 2) va ser publicada el 1991 però la FSF ja està treballant en la versió 3. Altres llicències creades per la FSF són laGNU Lesser General Public License (LGPL), laGNU Affero General Public License, (AGPL) i laGNU Free Documentation License (GFDL) en la que es basa laViquipèdia.

Guardià de copyrights

[modifica]

La FSF té la propietat dels copyrights de la majoria de programari GNU i d'alguns programes lliures no GNU. Requereixen aquesta assignació de copyrights de cada un dels contribuïdors al programari GNU per poder defensar el programari als jutjats si es produeix alguna disputa. També pel cas en què sigui necessari canviar la llicència d'aquest programari, per poder fer-ho sense haver de contactar totes les persones que hagin treballat en aquest programari.

Premsa GNU

[modifica]

El departament de publicacions és el responsable de "publicar llibres assequibles sobre informàtica fent servir llicències lliurement distribuïbles"

Free Software Directory

[modifica]

És un llistat de paquets de programari que han sigut verificats com aprogramari lliure. Cada paquet conté 47 peces d'informació com la pàgina web, els desenvolupadors, el llenguatge, etc. Els objectius són oferir unmotor de cerca pel programari lliure i proveir una referència perquè els usuaris puguin comprovar si un paquet ha estat verificat com a programari lliure. La FSF ha rebut una petita aportació de fons de laUNESCO per aquest projecte. S'espera que el directori es pugui traduir a moltes llengües en el futur.

Mantenir la definició de programari lliure

[modifica]

La FSF manté molts dels documents que defineixen el moviment pel programari lliure.

Educació legal

[modifica]

La FSF celebra seminaris sobre els aspectes legals de fer servir la llicència GPL i ofereix un servei de consulta per a advocats.

Allotjament de projectes

[modifica]

La FSF proveeix allotjament a projectes en el seu lloc webSavannah.

Membres

[modifica]

El25 de novembre de2002 la FSF va llançar el programaFSF Associate Membership per a individus. EnMarç del2005 tenien uns 3400 membres associats. El5 de març del2003 van llençar el programaCorporate Patron per a entitats comercials. EnAbril del2004 tenien 45 patrons corporatius.

Organitzacions germanes

[modifica]

El2001, laFree Software Foundation Europe va ser fundada aAlemanya per funcionar com a enllaç de les organitzacions de programari lliure aEuropa. El2003 laFree Software Foundation India va ser fundada aKerala. El2005 va ser anunciat que estaven en progrés d'iniciar la FSF per l'Amèrica Llatina.

Referències

[modifica]
  1. «Corporations Division Entity Summary for ID Number: 042888848» (en anglès). Secretary of Commonwealth of Massachusetts. [Consulta: 5 desembre 2015].
  2. «Staff of the Free Software Foundation» (en anglès). FSF, 17-10-2012. [Consulta: 6 desembre 2015].
  3. Corrado, Edward M.; Moualison Sandy, Heather; Mitchell, Erik T. «Nullis in Verba: The Free Software Movement as a model for Openness and Transparency» (en anglès). Technical Services Quarterly, vol. 35, 3, 03-07-2018, pàg. 269–279.DOI:10.1080/07317131.2018.1456849.ISSN:0731-7131.
  4. «Frequently Asked Questions about the GNU Licenses». Free Software Foundation. Arxivat de l'original el 2020-03-30. [Consulta: 22 juliol 2012].
  5. «What Is Copyleft?». Free Software Foundation. Arxivat de l'original el 2018-06-18. [Consulta: 22 juliol 2012].
  6. «Free Software Foundation, Boston, United States». bizpages.org. Arxivat de l'original el 2020-02-27. [Consulta: 7 març 2020].
  7. «FREE SOFTWARE FOUNDATION, INC. Summary Screen». The Commonwealth of Massachusetts, Secretary of the Commonwealth, Corporations Division. Arxivat de l'original el 2013-05-25.
  8. Stallman, Richard. «Free Software: Freedom and Cooperation». www.gnu.org, 29-05-2001. Arxivat de l'original el 2024-02-24. [Consulta: 12 maig 2024].
  9. Stallman, Richard M.. «Linux, GNU, and freedom». Philosophy of the GNU Project. GNU Project, 2002. Arxivat de l'original el 2017-12-23. [Consulta: 10 desembre 2006].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes deWikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria)Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria)Modifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Història
Llicències GNU
Programari
Persones
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Free_Software_Foundation&oldid=35075549»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp