Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Frankfurt del Main

Coord.:50° 06′ 38″ N, 8° 40′ 56″ E / 50.1106°N,8.6822°E /50.1106; 8.6822
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
«Frankfurt» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Frankfurt (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaFrankfurt del Main
Frankfurt am Main (de)Modifica el valor a Wikidata
Vista aèria
Fotomuntatge
Imatge
Tipusgran ciutat,ciutat universitària,centre financer,Ciutat Europea,municipi urbà,districte urbà de Hessen iciutat globalModifica el valor a Wikidata
SobrenomBankfurt iMainhattanModifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a WikidataMap
 50° 06′ 38″ N, 8° 40′ 56″ E / 50.1106°N,8.6822°E /50.1106; 8.6822
EstatAlemanya
PaísHessen
RegierungsbezirkRegió de DarmstadtModifica el valor a Wikidata
Capital de
Conté la subdivisió
Població humana
Població775.790(2023)Modifica el valor a Wikidata (3.124,28hab./km²)
Llengua utilitzadaalemanyModifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície248,31 km²Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMainModifica el valor a Wikidata
Altitud112 m-101 mModifica el valor a Wikidata
Punt més altBerger Warte (212 m)Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixvalor desconegut (88 m)Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
CreaciósegleIModifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan executiuMagistrat of Frankfurt(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiucity council assembly of Frankfurt(en)Tradueix ,(Escó: 93)Modifica el valor a Wikidata
• Cap de governMike Josef(2023–)Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Pressupost4.730.590.000 € (2023)Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal60308–60599 i 65929–65936Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic6109, 6101 i 69Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSDE712Modifica el valor a Wikidata
Clau de regió d'Alemanya064120000000Modifica el valor a Wikidata
Clau de municipalitat alemanya06412000Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Cracòvia(1991–)Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfrankfurt.deModifica el valor a Wikidata

Facebook: StadtFFMX: Stadt_FFMInstagram: frankfurt.deThreads: frankfurt.deYoutube: stadtffmYoutube (canal): UCi7xlyWDqsAy5t29uHpImGgModifica el valor a Wikidata

Frankfurt del Main (Frankfurt am MainFrankfurt am Main(pàg.)[ˈfraŋkfʊrt] en alemany), generalment anomenadaFrankfurt[1] tot i la possible confusió ambFrankfurt de l'Oder, és una ciutatalemanya situada a la vora delriu Main, la més gran delLand deHessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.[2]

La regió del Rin-Main té en total uns 5,7 milions d'habitants, dels quals uns 2,2 milions viuen en l'aglomeració urbana de Frankfurt.

Història

[modifica]

El nom significa elgual (Furt) dels francs (Frank-en), ja que cap a finals del segle viii,Carlemany conjuntament amb el seu poble, els francs, mirava com escapar-se d'una de les moltes batalles amb elssaxons, quan a la riba del Main, sense saber com continuar la fugida, van poder contemplar com dos cabirols creuaven el riu. Els francs van travessar pel mateix lloc que els cabirols. En arribar els saxons a la riba del Main, ja no hi quedava rastre ni dels cabirols ni dels francs, i aquests van haver de recular. Per això, Carlemany va donar aquest nom a la ciutat. La primera menció documental és de 794 arran delSínode de Frankfurt, on a l'acta reial s'hi llegeixFranconofurd.

L'Imperi Romà, en la seva extensió màxima, va arribar a incloure la ciutat, encara que per poc temps.L'emperadorCarlemany va habitar en aquesta ciutat bona part de la seva vida i durant elSacre Imperi Romanogermànic, fou el lloc de moltes eleccions imperials, i entre1562 i1792, fou la ciutat del coronament de l'Emperador. Després fou la capital de laConfederació del Rin, i més endavant la de laConfederació Germànica.

Prússia va annexionar-se la ciutat el1866, cinc anys abans de guanyar laguerra francoprussiana, el tractat de pau de la qual va ser firmat a Frankfurt el10 de maig de1871) que va desembocar en la creació d'Alemanya com a país unit.

El 1925, l'alcalde Ludwig Landmann va iniciar un extens programa de desenvolupament urbà anomenatNeues Frankfurt dirigit per l'arquitecteErnst May, molt influenciat perWalter Gropius i laBauhaus,[3] dissenyant la fusió dels pobles incorporats i enriquint la ciutat amb projectes d'infraestructures i parcs, provant i utilitzant tecnologies innovadores per a la construcció i el disseny industrial. Els èxits de disseny destacats inclouen laFrankfurter Küche[4] i laLletra tipogràficaFutura. Com a la majoria de ciutats alemanyes, Frankfurt fou destrossada pels bombardejos delsaliats durant laSegona Guerra Mundial.

La metròpoli s'ha convertit en el centre de laregió Rin-Main, una de les més productives i dinàmiques d'Alemanya que té aproximadament 5 milions d'habitants entre els quals destaca laproporció més alta d'estrangers del país.

Organització politicoadministrativa

[modifica]

Frankfurt està dividida en 16 districtes (Bezirke), que al seu torn es divideixen en barris (46 en total), de la següent forma:

  1. Innensatdt I
  2. Innenstadt II
  3. Innenstadt III
  4. Innenstadt IV
  5. Süd
  6. West
  7. Mitte-West
  8. Nord-West
  9. Mitte-Nord
  10. Nord-Ost
  11. Ost
  12. Kalbach
  13. Nieder-Erlenbach
  14. Harheim
  15. Nieder-Eschbach
  16. Bergen-Enkheim

Capital financera de la Unió Europea

[modifica]

ElBanc Central Europeu (BCE), una de les institucions més representatives de laUnió Europea (UE), té la seu principal a Frankfurt. Els òrgans rectors del BCE (Consell de Govern i Comitè Executiu) dirigeixen elSistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC), les funcions del qual consisteixen a administrar la massa monetària, conduir les operacions en divises, conservar i administrar les reserves oficials de divises dels estats membres i garantir el bon funcionament dels sistemes de pagament. L'euro es mou des d'aquesta ciutat.

Un modern edifici alberga la seu del BCE, construït a partir del 2007 a la vora del Main, sobre terrenys anteriorment ocupats pel mercat central.

A més, Frankfurt és el centre financer del país, alberga laborsa alemanya i el banc federal (Bundesbank). S'hi troba la seu de més de 370 bancs, i els mercats financers més importants del món compren i venen aquí cada dia les seves accions. Aquest fet i el d'estar a la vora delriu Main fa que se la conegui també com"Mainhattan", en referència aManhattan (Nova York).

Paisatge urbà

[modifica]
  • Paulskirche: Aquí el 1848 es va inaugurar elprimer parlament alemany lliurement escollit.
  • Zeil-Galerie: Una de les millors vistes a l'última planta.
  • Römerberg: Centre antic de Frankfurt, detalladament restaurat.
  • Sachsenhausen: És el barri més típic i més visitat. Té una gran varietat gastronòmica; acull la majoria dels restaurants i de les sidreries de la cuina francfurtiana.
  • Maintower (Torre del Main): Des de la terrassa situada a 200 m d'alçada es pot gaudir d'una vista magnífica. Sobretot en els mesos d'octubre a març a partir de les 17 h es veu la ciutat totalment il·luminada. És una vista única a Alemanya.
  • La Borsa (Frankfurter Wertpapierbörse): Davant de l'edifici es presenten els símbols de la borsa: untoro (per l'alça) i unos (per la baixa).
  • Commerzbank Tower: Dissenyat per l'arquitecte LordNorman Foster el1997. Destaquen els nou jardins integrats en les plantes superiors. És el gratacel més alt d'Europa, i conté un poema urbà deJoan Brossa.
  • Hauptwache: Va sorgir el 1728 del pla de l'urbanista Johann Samheimer. Aquest edifici va perdre la seva funció de presó i avui alberga el cafè "Hauptwache" i un restaurantjaponès.
  • Fira del Llibre de Frankfurt: És considerada la més important del món. Es porta a terme un cop l'any.
  • Frankfurter Waldstadion: Estadi defutbol que ja ha vist nombroses competicions, com elMundial de futbol de 1974, laEurocopa 1988, laCopa Confederacions 2005 i elMundial de Futbol de 2006. És l'estadi deEintracht Frankfurt iFrankfurt Galaxy.
  • Torre de la Fira, "Messeturm": Dissenyada per l'arquitecteHelmut Jahn. Frankfurt és el centre de les fires, i gràcies a elles, gairebé tres milions de persones visiten la ciutat tots els anys per veure la Fira de la Música o la Fira de l'Automòbil (IAA - Internationale Automobil Ausstellung).
  • L'Eurotower: Seu del Banc Central Europeu.

Cultura

[modifica]

Museus

[modifica]
LaStädel
Schirn Kunsthalle des del damunt
Museu d'Història Natural de Senckenberg

Amb més de 30 museus, Frankfurt compta amb una de les varietats més grans de museus d'Europa. 20 museus formen part de laMuseumsufer (Museus de la riba), situats a la primera fila d'ambdós costats de la riba delMain o en les proximitats. Zona que ofereixmuseus en ambdós cantons del riu. Entre ells destaquen el Museu del Cinema, el Museu d'Arquitectura i el Museu d'Arts Aplicades.

Deu museus es troben a la riba sud del riu aSachsenhausen entre l'Eiserner Steg i el Friedensbrücke. El carrer mateix,Schaumainkai, està parcialment tancat al trànsit els dissabtes per al més granmercat de carrer de Frankfurt.

Dos museus es troben a la riba nord del riu:

Els que no es troben directament a la riba nord del riu en el barri d'Altstadt:

Un altre museu important es troba al barriWestend:

Altres museus són elsDialogmuseum (Museu del diàleg) al barri d'Ostend, elMuseu de l'Eintracht Frankfurt alCommerzbank-Arena,Explora Museum+Wissenschaft+Technik (Museu de Ciència i Enginyeria Explora) aNordend, elFrankfurter Feldbahnmuseum e.V. (Museu de trens lleugers de Frankfurt) aGallus, elVerkehrsmuseum Frankfurt (Museu del Transport de Frankfurt) aSchwanheim, elMuseu Hammer aBahnhofsviertel i elGeldmuseum der Deutschen Bundesbank (Museu del Diner del Banc Federal Alemany) aGinnheim.

Arts escèniques

[modifica]
Festhalle Frankfurt
The English Theatre

Música

[modifica]

L'eurodance i lamúsica Trance van ser originades a Frankfurt. El1989 els productors alemanys Michael Münzing i Luca Anzilotti (sota els pseudònims Benito Benites i John "Virgo" Garrett III) van crear el projecteSnap! Les cançons de Snap! van combinar el cant deRap iSoul afegint ritme mitjançant l'ús de tecnologia informàtica i barrejant sons electrònics, baix i bateria. En fer-ho va néixer un nou gènere: Eurodance.[5] A principis dels noranta, algunsDJ incloentSven Väth i DJ DAG (deDance 2 Trance) van ser els primers a compondre un estil més dur i més profund d'acid house que es va fer popular a tot el món durant la pròxima dècada com la música Trance. Alguns dels primers i més influents artistes d'Eurodance, Trance iTechno, s'inclouen;La Bouche,Jam and Spoon,Magic Affair,Culture Beat,Snap!,Dance 2 Trance,Oliver Lieb iHardfloor, i discogràfiques com araHarthouse iEye Q, es van fundar a la ciutat a principis dels anys noranta.

Llocs d'interès

[modifica]
  • Oper Frankfurt — Una de les òperes més importants d'Alemanya i d'Europa. Va ser triadaÒpera de l'any (d'Alemanya, Àustria i Suïssa de parla alemanya) per la revista alemanyaOpernwelt el1995,1996 i2003. També va ser triadaMillor òpera a Alemanya el2010 i2011. La seva orquestra va ser votada com aOrquestra de l'any el2009, 2010 i 2011.[6]
  • Schauspiel Frankfurt — Teatre a Willy-Brandt-Platz del districte financer, al costat de l'Oper Frankfurt.
  • Simfonia de Ràdio de Frankfurt (hr-Sinfonieorchester en alemany) - una de les millors orquestres simfòniques del món
  • Festhalle Frankfurt — Sala polivalent al costat de laMesseturm en els terrenys de laFrankfurt Trade Fair. S'utilitza principalment per a concerts, exposicions o esdeveniments esportius i pot acollir fins a 13.500 assistents.
  • Commerzbank-Arena — L'estadi esportiu més gran de Frankfurt i un dels deu més importants d'Alemanya. Es troba albosc de la ciutat de Frankfurt prop deNiederrad. S'utilitza principalment per al futbol i concerts amb una capacitat fins a 51.500. Va ser inaugurat el 1925 i va ser objecte de diverses reconstruccions importants. Els locals encara prefereixen anomenar l'estadi pel seu nom tradicional,Waldstadion (estadi del bosc).
  • Alte Oper — Una gran sala de concerts.
  • JahrhunderthalleSala centenària és un gran saló de concerts i exposicions al districte d'Unterliederbach. De vegades es refereix "Jahrhunderthalle Höchst", perquè va ser construït per celebrar el centenari de la companyia químicaHoechst AG el 1963.
  • The English Theatre — Situat a la planta baixa del gratacelGallileo, aquest és el teatre anglòfon més gran d'Europa continental. Va ser establert el 1979.
  • TigerpalastPalau del Tigre és unvarietats al centre de la ciutat a prop del Zeil. Va ser establert el 1988 i alberga el famós Tiger-Restaurant que va rebre un premi aestrella Michelin.
  • Künstlerhaus MousonturmCasa dels artistes Torre Mouson és un teatre lliure, el que significa que té un pressupost menor que els teatres tradicionals i utilitza mètodes de presentació més poc convencionals. Està situat en una antiga fàbrica del districte d'Ostend.
  • Die SchmiereEl greix és uncabaret i el teatre més antic de propietat privada de Frankfurt. Es troba al Karmeliterkloster al barri de l'Altstadt. Segons la seva pròpia publicitat, ésel pitjor teatre del món.
  • Die KomödieLa Comèdia és unteatre de bulevard al centre de la ciutat prop de Willy-Brandt-Platz.

Jardins botànics

[modifica]
Palmengarten

Frankfurt té dos grans jardins botànics.

Cultura estrangera

[modifica]
Amerika-Haus Frankfurt
  • Instituto Cervantes — Porta el nom deMiguel de Cervantes, un dels autors espanyols més importants, és l'organització més gran del món per promoure l'estudi i l'ensenyament de la llengua i la cultura espanyoles. 54 d'aquests "Centros Cervantes" a tot el món ofereixen cursos de llengua i història espanyols. La branca de Frankfurt va ser inaugurada oficialment al setembre del 2008 pel llavorsFelip, Príncep d'Astúries i la seva esposaLetícia, Princesa d'Astúries. Està situat a l'anomenatAmerika-Haus.[1]
  • Institut Français - Una organització industrial i comercial pública francesa (EPIC), inaugurada el 1907 pel Ministeri d'Afers Exteriors per promoure cultures franceses, francòfones i locals al voltant del món. L'Institut Francès treballa estretament amb la xarxa cultural francesa a l'estranger que consta de més de 150 oficines i prop de 1000 sucursals de laAlliance française al voltant del món.[2]Arxivat 2020-05-12 aWayback Machine.
  • Istituto Italiano di Cultura - Organització mundial sense ànim de lucre creada pel govern italià. Promou la cultura italiana i participa en l'ensenyament de la llengua italiana; hi ha 83 instituts culturals italians a les principals ciutats del món.[3]
  • Institut de Confuci - Una organització educativa pública sense ànim de lucre associada al Ministeri d'Educació de la República Popular Xina, que té com a objectiu promoure la llengua i la cultura xineses, donar suport a l'ensenyament xinès local a nivell internacional i facilitar els intercanvis culturals. Hi ha més de 480 Instituts de Confuci a tot el món.[4]
  • Central and Eastern European Online Library — (per les seves sigles en anglès CEEOL, lit. en català Biblioteca en línia d'Europa central i oriental) és un arxiu en línia que proporciona accés a articles de text complet de revistes científiques d'humanitats i de ciències socials sobre temes d'Europa central, oriental i sud-oriental. Les àrees temàtiques inclouen l'antropologia, la cultura i la societat, l'economia, els estudis de gènere, la història, els estudis judaics, les belles arts, la literatura, la lingüística, les ciències polítiques i les ciències socials, la filosofia i la religió. CEEOL és operat per Questa.Soft GmbH.[5]

Festivals

[modifica]
El Museumsuferfest el 2025
El Dippemess el 2025
Wäldchestag el 2025
"OVO" al Luminale 2012
  • Museumsuferfest — Elfestival dels museus de la riba del riu és un dels festivals culturals més grans d'Alemanya, que atrau a més de tres milions de visitants durant tres dies al final d'agost al llarg de la riba del riuMain al centre de la ciutat. Els 20 museus s'obren fins tard a la nit. Ofereix música en directe, espectacles de dansa, fira d'artesania, joieria, roba i estands d'aliments de tot el món.
  • Dippemess — El festival més antic de Frankfurt és elFestival de gres, que es realitza semi-anualment perPasqua i al final de setembre a la zona oriental. "Dippe" és una paraula regional endialecte hessià que significa "llauna" o "gerra" que no s'entendria en la majoria d'altres regions alemanyes. Esmentada per primera vegada al segle xiv com a mercat anual, ara és més un parc d'atraccions. El nom del festival es deriva del seu propòsit original, quan es tractava d'una fira on s'hi oferien pots, testos i altres gres fabricats tradicionalment.
  • Wäldchestag — Eldia del bosc es coneix com una festa regional perquè fins a la dècada de 1990 era habitual que les botigues de Frankfurt estiguessin tancades en aquest dia. El festival es fa quatre dies després de laPentecosta amb el formal Wäldchestag oel dimarts. La seva ubicació única es troba alFrankfurter Stadtwald, al sud-oest del centre de la ciutat aNiederrad. "Wäldches" és un dialecte regional de la paraula alemanya "Wäldchen", que significa "bosc petit".
  • Nacht der Museen — Lanit dels museus té lloc cada any a l'abril o al maig. 50 museus a Frankfurt i a la ciutat veïna d'Offenbach am Main estan obertes fins a les 2 de la matinada envoltats d'esdeveniments musicals especials, espectacles de dansa, lectures i visites guiades. Hi ha un servei gratuït de transport entre els museus. El 2010, hi van assistir aproximadament 40.000 visitants.
  • Nacht der Clubsnit dels clubs és un esdeveniment similar a Nacht der Museen: En una nit es poden visitar fins a 20 clubs amb un únic tiquet d'un preu moderat. En general, les polítiques de porta de club s'alliberen per atraure nous clients. Hi ha un servei de trasllat gratuït entre els clubs. El 2008 hi van participar 15.000 persones.
  • Luminale — El "festival de la llum" té lloc bianualment des del 2000, paral·lelament a l'exhibicióLight + building a la fira. Molts edificis estan especialment il·luminats per a l'esdeveniment. El 2008 es van poder veure més de 220 instal·lacions de llum i van atreure 100.000 visitants. L'últim Luminale es va celebrar a l'abril de 2012.
  • Wolkenkratzer Festival — Elfestival del gratacel és únic a Alemanya. Té lloc de forma irregular, l'últim al maig de 2013, i va atreure prop d'1,2 milions de visitants. Durant dos dies la majoria dels gratacels estan oberts al públic. Els sky-divers, saltadors de base, focs artificials i espectacles làser són atraccions addicionals.

Vida nocturna

[modifica]
Cocoon Club
Japan Center, on està el Club 101

Frankfurt ofereix diversos restaurants, bars, pubs i clubs. Els clubs es concentren al voltant del centre de la ciutat i al districte d'Ostend, principalment a prop de Hanauer Landstraße. Els restaurants, bars i pubs es concentren aSachsenhausen,Nordend,Bornheim iBockenheim.

Un dels principals escenaris de l'inici de lamúsica trance va ser el club nocturnOmen (tancat el 1998). Un altre discoteca popular entre 1980-1990 i un punt important per la música Techno/Trance va serDorian Gray, situat a la terminal 1 de l'aeroport de Frankfurt. A causa de la ubicació a l'aeroport, el club no tenia restriccions quant a l'horari d'obertura. El club va haver de tancar a la fi de 2000 a causa de regulacions deseguretat contra incendis més estrictes. També destaca pel seu extraordinari disseny elCoocoon Club aFechenheim que es va inaugurar el 2004, a més que va ser escollit com elmillor club techno de l'any per les revistes de música "Groove" i "Raveline" el 2004, 2005, 2006 i 2007. Es va tancar el 2012.[7]

  • King Kamehameha Club — porta el nom delprimer rei de Hawaii i un club de ficció aMagnum, P.I., va ser una discoteca de Hanauer Landstraße, conegut per la música en directe. Va obrir el 1999 i es va expandir amb un club de platja aOffenbach am Main i un restaurant (King Kamehameha Suite) al districte financer. El club va tancar el 2013, tot i que el King Kamehameha Suite encara està obert.
  • U60311 — Club de Techno al centre de la ciutat. "60311" és elcodi postal de la zona. Va ser escollit com elmillor club de l'any per les revistes de música "Groove" i "Raveline" diverses vegades. La seva ubicació era un pas subterrani de vianants anterior. Va tancar el 2012.
  • Living XXL — Club/restaurant al districte financer, es trobava a la planta baixa de l'Eurotower i es va tancar el 2013.[8]
  • Club 101 — Situat al pis 24 de laJapan Center. Es va tancar a la fi de 2016.[9]
Batschkapp, 2014
  • Batschkapp — Club de rock alternatiu, situat a Frankfurt-Seckbach. Va obrir el 1976 i atreu majoritàriament a persones amb una actitud política d'esquerres.[cal citació]Joschka Fischer, l'ex-ministre d'Afers Exteriors d'Alemanya, va ser un client habitual als anys vuitanta.
  • Velvet Club (Innenstadt)
  • Cooky's (Innenstadt)
  • Nachtleben (Innenstadt)
  • Silbergold (Innenstadt)
  • Sinkkasten Arts Club (Innenstadt) — Tancat el 2012, substituït pel Zoom club.
  • Tanzhaus West (Gutleutviertel)
  • Dora Brillant (Gutleutviertel)
  • Odeon (Nordend)
  • Monza (Innenstadt) — Tancat el 2013.[10]
  • Travolta (Innenstadt)

Cultura domèstica

[modifica]
Una "cuina de Frankfurt" del 1926 en un museu austríac
  • Cuina de Frankfurt — Dissenyat el 1926 pel projecteNeues Frankfurt i construït en unes 10.000 unitats, la cuina es va convertir en una fita en l'arquitectura domèstica, considerada la precursora de les cuines modernes equipades.
  • Armari de Frankfurt — Els armaris barrocs de Frankfurt s'utilitzaven per emmagatzemar la roba de llit de la família, per exemple pel pare de Goethe, que va portar un armari a Roma. Les versions més luxoses tenen peces en forma d'ona, algunes estan fetes de fusta de cirerer sòlida incrustada amb fusta de plom.

Especialitats culinàries

[modifica]
"Bembel" i "Geripptes"
Frankfurter Rippchen
  • Apfelweinvi de poma osidra dura és conegut regionalment com a "Ebbelwoi", "Äppler" o "Stöffsche". Té un contingut d'alcohol de 5,5%–7% i un sabor agredolç. Tradicionalment es serveix en un got, típicament decorat amb pastilles, anomenat "Geripptes", un got de vidre ple anomenat "Schoppen". L'apfelwein també es serveix en un gerra de gres localment coneguda com a "Bembel". Normalment un grup demana un "Bembel" i ho comparteix. L'apfelwein pot ser demanat com a "sauergespritzer", que és apfelwein barrejat amb aigua mineral o amb un 30% de "süssgespritzer", que és Apfelwein barrejat amb refresc de llimona, refresc de taronja o suc de poma fresca (la més freqüent és el refresc de llimona). La majoria dels pubs que serveixen Apfelwein s'ubiquen aSachsenhausen, que per tant es coneix com a "disctricte Ebbelwoi". A causa de la seva beguda nacional, de vegades s'anomena Frankfurt com a "Big Ebbel" (pronunciació ambdialecte hessià), un homenatge aBig Apple (la gran poma), el famós àlies de la ciutat de Nova York.
  • Grüne Soße — Lasalsa verda és una salsa elaborada amb ous durs, oli, vinagre, sal i una quantitat generosa de set herbes fresques, és a dir, borratja, sorrel, crispetes de jardí, gespa, cebollí, julivert i cremades d'amanida. Les variants, sovint a causa de la disponibilitat estacional, inclouen l'anet, l'amor, el bàlsam de llimona i l'espinac. La salsa verda original de Frankfurt és d'herbes que només es recol·lectaven als camps dels límits de la ciutat.
  • Frankfurter Würstchen — Les "petites salsitxes de Frankfurt" sónsalsitxes fetes de carn de porc fumada. Són similars alshot dogs. El nom de Frankfurter Würstchen va ser registrar com a marca comercial el 1860.
  • Frankfurter Rindswurst — Salsitxa elaborada amb carn de vedella pura.
  • Frankfurter Rippchen — Conegut com a Rippchen mit Kraut, aquest és un plat tradicional que consta de costelles de porc curades, s'escalfa lentament en un brou de carn, i se sol servir ambSauerkraut o xucrut, puré de patates i mostassa groga.
  • Handkäs mit MusikFormatge de llet agra regional alemany (similar alHarzer) i una especialitat gastronòmica a laRegió del Rin-Main. La manera tradicional de produir-lo és a mà. Quan està rematat amb cebes picades, es converteix en "Handkäs mit Musik" (amb música) perquè les cebes haurien d'estimular la flatulència.
  • Frankfurter Kranz — L'especialitat de pastissos que es creu originària de Frankfurt.
  • Bethmännchen — "Un petit Bethmann" és una pastisseria elaborada amb massapà amb ametlla, sucre en pols, aigua de roses, farina i ou. Normalment és prepara per Nadal.

Fires

[modifica]

Les fires tenen una llarga tradició a Frankfurt. La primera menció data del segle xii. Avui, Frankfurt compta amb un dels recintes firals més grans del món, i és la seu de moltes fires de renom internacional, entre d'altres, laInternationale Automobil-Ausstellung (una de les fires de l'automòbil més importants), laFrankfurter Buchmesse (laFira del Llibre de Frankfurt, una de les més importants),Ambiente (fira d'articles de consum),Achema (fira d'enginyeria química, protecció mediambiental i biotecnologia) i moltes més. L'any 2007, Catalunya va ser convidada d'honor a la Fira del Llibre de Frankfurt. Es pot trobar tota la informació a la plana de la fira dedicada a aquest esdeveniment, on els documents i articles es troben en català, alemany i d'altres llengües.[11]

Transports

[modifica]
Mapa de les xarxes de metro i tramvia

L'Aeroport de Frankfurt és una referència internacional i els seus 50 milions de passatgers a l'any el converteixen en el segon aeroport més transitat d'Europa, solament superat pel deLondres - Heathrow. És considerat el millor aeroport de càrrega del món. Així mateix és l'aeroport al qual viatja el nombre més gran de línies aèries internacionals.

A menys de dues hores de la ciutat també hi ha l'Aeroport de Hahn, que recentment ha guanyat molta popularitat per ser el destí més pròxim a Frankfurt del Main al qual volen les línies aèries de baix cost comRyanair. Els autobusos connecten l'aeroport amb la ciutat cada hora.

ComBerlín, Frankfurt ha implementat un complet sistema debicitaxi, transport alternatiu i ecològic.

Panorama de Frankfurt del Main, la ciutat financera per excel·lència d'Alemanya

Fills il·lustres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Nomenclàtor mundial». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 4 agost 2025].
  2. «Frankfurt hat jetzt mehr als 750.000 Einwohnerinnen und Einwohner» (en alemany), 20-02-2019.[Enllaç no actiu]
  3. Peter Brooker, Andrew Thacker.The Oxford Critical and Cultural History of Modernist Magazines (en anglès). Oxford University Press, 2019, p. 976.ISBN 0199659583. 
  4. «Frankfurter Küche» (en alemany). Das Museum für Kunst und Gewerbe Hamburg. Arxivat de l'original el 13 de desembre 2021. [Consulta: 13 desembre 2021].
  5. «Neue Ehrlichkeit. Mit Tanzmusik aus dem Computer feign zwei Frankfurter Klangbastler weltweit Erfolge.» (PDF) (en alemany). Der Spiegel [Hamburg], 03-10-1994, p. 268 [Consulta: 7 març 2016].Arxivat 7 de març 2016 aWayback Machine.
  6. «Opernwelt Pressemitteilung». Kultiversum.de. Arxivat de l'original el 2017-02-10. [Consulta: 7 agost 2017].
  7. Cocoon Club droht die Schließung,http://www.spiegel.de, 1 November 2012(alemany)
  8. [enllaç sense format]http://www.fr-online.de/frankfurt/clubs--living-xxl-geschlossen,1472798,24603930.html
  9. [enllaç sense format]http://www.journal-frankfurt.de/journal_news/Nightlife-103/Kultclub-im-Japan-Center-nur-noch-bis-Jahresende-Club-101-schliesst-nach-13-Jahren-28122.html
  10. [enllaç sense format]http://www.extratipp.com/rhein-main/club-monza-frankfurt-schliesst-abschied-party-april-2787439.htmlArxivat 2016-11-29 aWayback Machine.
  11. «Cultura Catalana Singular i Universal». Fira del Llibre de Frankfurt 2007. [Consulta: 27 gener 2015].

Per a més informació

[modifica]

Història

[modifica]
  • Kramer, Waldemar (Hrsg.):Frankfurt Chronik. Verlag Waldemar Kramer, Frankfurt am Main 1987 (3. Auflage),ISBN 3-7829-0321-8.
  • Lothar Gall (Hrsg.):FFM 1200. Traditionen und Perspektiven einer Stadt. Jan Thorbecke Verlag, Sigmaringen 1994,ISBN 3-7995-1203-9 (Katalog zur 1200-Jahrfeier 1994 mit wiss. Aufsätzen).
  • Mack, Ernst:Von der Steinzeit zur Stauferstadt. Die frühe Geschichte von Frankfurt am Main. Verlag Josef Knecht, Frankfurt am Main 1994,ISBN 3-7820-0685-2.

Arquitectura

[modifica]
  • Schohmann, Heinz:Frankfurt am Main und Umgebung. Von der Pfalzsiedlung zum Bankenzentrum. Dumont Kunstreiseführer. Dumont, Köln 2003,ISBN 3-7701-6305-2. (mit Schwerpunkt Architektur).
  • Bodenbach, Christoph (Hrsg.):Neue Architektur in Frankfurt am Main. Junius Verlag, Hamburg 2008,ISBN 978-3-88506-583-8.
  • Sturm, Philipp, Schmal, Peter Cachola:Hochhausstadt Frankfurt. Bauten und Visionen seit 1945, Prestel, München 2014,ISBN 978-3-7913-5363-0.

Altres

[modifica]
  • Setzepfandt, Christian:Geheimnisvolles Frankfurt am Main. Wartberg, Gudensberg-Gleichen 2003,ISBN 3-8313-1347-4.
  • Mosebach, Martin:Mein Frankfurt. Mit Photographien von Barbara Klemm. Insel, Frankfurt am Main 2002,ISBN 3-458-34571-X. (Insel-Taschenbuch. Bd 2871)

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes deWikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria)Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria)Modifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Districtes urbans
Flag of Hessen
Districtes rurals
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Frankfurt_del_Main&oldid=36504802»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp