| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 abril 1894 Salt Lake City (Utah) | ||
| Mort | 19 juny 1962 (68 anys) Hollywood (Estats Units d'Amèrica) | ||
| Causa de mort | càncer | ||
| Sepultura | Forest Lawn Memorial Park | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | director de cinema, productor de cinema, actor, actor de cinema, guionista, realitzador | ||
| Premis | |||
| |||
      | |||
Frank Borzage (Salt Lake City,Utah,23 d'abril de1893 -Hollywood,Califòrnia,19 de juny de1962) fou undirector de cinemaestatunidenc. A partir del 1916,Thomas H. Ince el contractà com a actor, director i fou un dels millors estilistes del decenni1925-1935. Conjugant, amb especial sensibilitat, realisme i lirisme, abordà les relacions i la intimitat amoroses. Guanyà el primerOscar al millor director de lahistòria del cinema.[1]
Va dirigir 14 pel·lícules entre 1917 i 1919 en solitari. El seu major èxit en l'època del cinema mut va serHumoresque, protagonitzada perVera Gordon.[2][3]
Borzage desenvolupa una filmografia impressionant, que inclou diversos centenars de pel·lícules i que assoleix la seva màxima intensitat amb elcinema mut. Per desgràcia, la major part d'aquests films han desaparegut o no es poden visionar, però el que coneixem d'ells demostra fins a quin punt el cineasta quedarà marcat per aquesta època, la màgia visual de la qual perpetuarà fins i tot la seva última pel·lícula.[4]
Assoleix la consagració al final del cinema mut, quan7th Heaven (1927) es converteix en un èxit mundial i obté el primerOscar al millor director[5] de la història del cinema (exaequo ambLewis Milestone). Amb una història de l'amor, més forta que la guerra i la mort, entre dues persones del carrer, Borzage crea una parella cinematogràfica (Charles Farrell iJanet Gaynor) i imatges apassionants com el soldat cec que puja set pisos, com si es tractés dels nou cercles de l'infern, per reunir-se amb la seva estimada. Aquesta pel·lícula forma un tríptic juntament ambEls àngels del carrer (1928) iLucky Star (1929), protagonitzades per la mateixa parella.
Tant aquestes pel·lícules comThe River (1929) impactaran als surrealistes per la seva forma d'exaltar l'amor embogit. Posseïdor d'un estatus relativament privilegiat, sovint és el seu propi productor, Borzage es converteix al llarg de ladècada de 1930 en un dels cineastes més prestigiosos deHollywood. La seva inspiració no sembla acusar-ne cap crisi. Les adversitats semblen proporcionar-li l'oportunitat de renovar la seva fe en l'amor capaç de franquejar muntanyes. Els amants d'Adéu a les armes (1932) superen laPrimera Guerra Mundial, els desgraciats deMan's Castle (1933) sobreviuen a la misèria de laGran Depressió, els deLittle Man, What Now? (1934) aconsegueixen vèncer alnazisme incipient. Aquest últim tema serà reprès en dues ocasions més, ambThree Comrades (1938) iThe Mortal Storm (1940), ambdues protagonitzades perMargaret Sullavan. Aquesta pel·lícula, igual queLittle Man, What Now? exercirà un paper històric determinant, en provocar les ires de l'Estat nazi i en precipitar la ruptura de les relacions diplomàtiques amb els Estats Units.
Borzage portarà igualment al seu punt d'incandescència aJoan Crawford, en un conjunt de tres melodrames:Mannequin (1938),The Shining Hour (1938) iStrange Cargo (1940). Però també demostra ser un mestre de la comèdia sofisticada, que sap temperar amb la seva sensibilitat a flor de pell enDesire (1936), produït perErnst Lubitsch i interpretada per la mítica parellaGary Cooper iMarlene Dietrich.
Durant ladècada de 1940 s'evidenciarà el desfasament entre Borzage i el cinema contemporani. Els seus problemes personals (l'abandonament de la seva esposa, l'alcoholisme) l'apartaran progressivament dels grans estudis, i acaba realitzant pel·lícules de sèrie B.I've Always Loved You (1946), amb colors onírics, s'inscriu en la tonalitat sentimental que Borzage va privilegiar sempre.Moonrise (1948) associarà aquesta sensibilitat amb l'univers criminal i opressiu del cinema negre.
Després de 1948, la seva producció fou esporàdica. A finals delsanys 50, Frank Borzage posa el fermall final a la seva carrera amb dues pel·lícules:China Doll (1958), un remake parcial de7th Heaven, iThe Big Fisherman (1959), que recrea brillantment un episodi bíblic. Va ser el director original deJourney Beneath the Desert (1961), però estava massa malalt per continuar, iEdgar G. Ulmer se'n va fer càrrec.[6]
El 1955 i el 1957, Borzage va ser guardonat amb el Premi George Eastman, atorgat perGeorge Eastman House per una contribució distingida a l'art del cinema.[7]
La producció de Frank Borzage és important malgrat els problemes dels darrers anys. En moltes de les pel·lícules dels primers anys era només actor o director i també actor.[8]
Premi delSindicat de Directors dels Estats Units a la carrera com a director | ||
|---|---|---|
|  | |
