 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1691 Nàpols (Itàlia) | ||
| Mort | 28 gener 1761 (69/70 anys) Nàpols (Itàlia) | ||
Mestre de capellaSantissima Annunziata Maggiore, Naples(en) | |||
| 1726 – | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Conservatori de la Pietà dei Turchini | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, professor de veu | ||
| Gènere | Òpera | ||
| Moviment | Música barroca | ||
| Professors | Nicola Fago | ||
| Alumnes | Giacomo Insanguine | ||
   | |||
Francesco Feo (Nàpols,1691 - Nàpols,28 de gener de1761) fou uncompositoritalià. Oncle del també compositorGennaro Manna.
El 1704 comença els estudis musicals alconservatori de Santa Maria della Pietà de Nàpols, sota la guia deNicola Fago, i tenint com a company d'estudis aLeonardo Leo, i acabà el seu aprenentatge el 1712. Es poc probable que més tard anés a Roma per a perfeccionar-se ambPitoni, com diu la tradició. El 1713 s'estrenà al teatreSan Bartolomeo de Nàpols la seva primera òpera,L'amor tirannico, que assolí gran èxit, així com el seu segon treball,El martiri de Santa Catalina, que fou executada l'any següent, tant en elConservatorio de la Pietà dei Turchini com el Palau Reial. La acollida inicial li obrí al músic les portes d'una intensa i afortunada carrera de compositor d'obres vocals i dramàtiques i li foren encarregats treballs teatrals des de diverses ciutats d'Itàlia i de l'estranger.
A Roma s'estrenaren, entre d'altres, les òperesIpermestra (1728),Andromaca) (1730), els interludisDon Chisciotte della Mancha e Coriandolo speciale (1726) i l'oratoriRuth (1943), a Torí s'escenificaren les òperesArianna el 1728 iArsace (1740); A Bolonya i Gènova els oratorisSan Francesco di Sales (1728), iGesú adorato dai Rei magi (1737); a Praga, un altre oratori,La destrucció de l'exèrcit dels Cananeus (1739); a Madrid, finalment es representaren les dues serenatesPolinice (1737) iOreste (1738), una en ocasió del casament del reiCarles III ambMaria Amàlia de Saxónia, i l'altra per a festejar l'aniversari deFelip V.
També es gran el nombre de treballs que van veure la llum en el seu Nàpols natal: és òperesLa forza della virtù (comèdia per musica, llibret de Francesco Antonio Tullio, 1719,Teuzzone (drama, llibret d'Apostolo Zeno, 1720, l'interludiLi vedovo (1729), i els preparatius per l'òperaLi castello d'Abbiate de L. Leo (1734); elsoratoris (San Giovanni, 1715), iLi genere umano in catene (1731). Fou professor delconservatori de Sant Onofrio (1723-1739) i aldels Poveri di Gesù Cristo (1739-1743). Va obrir una escola de cant que influí sobre l'estil operístic de l'època.
El que sorgeix amb claredat de l'obra de Feo, com característica del seu estil musical, és l'atenció i absoluta primacia en que valora el cant i la veu humana. La vena exquisidament melòdica del compositor resta evident sobretot en el desenvolupament sense precedents de l'<ària con da capo>, la forma vocal canonitzada perAlessandro Scarlatti, portaestendard de l'<escola napolitana>, que era el centre principal de la tradició del <bel canto> italià i del que Feo fou un dels representants més importants. L'amplitud i l'abast de les seves àries portaven d'una manera natural a una comprensió i una simplificació de les parts corals, a més de la reducció de l'orquestra al paper de simple acompanyament. Aquestes característiques, malgrat que en part atenuades, també romanen en l'ampla producció de música sacra a la que Feo es dedicà de manera exclusiva a partir de 1740, quan decidí abandonar l'activitat operística, comprometent-se amb diverses esglésies napolitanes.
Fruit d'aquesta segona part de la seva carrera de compositor fou una sèrie d'obres litúrgiques, entre les quals es troben 7 misses, 4 passions, lletanies, himnes, salms, 8 magnificat i 21 motets per a veus i instruments. Malgrat que cap de les seves composicions han quedat en el repertori usual. Feo gaudí en vida d'una gran notorietat davant el públic i d'elevada estimació per part dels seus col·legues. tenia relacions d'amistat i correspondència epistolar amb músics comHasse i el pareMartini.
Sembla queGluck utilitzà per a un cor de l'òperaTelemaco unKyrie d'una missa seva que apareix en l'obertura dIphigénie en Tauride. Feo també fou molt apreciat com aprofessor; ensenyà en el Conservatori de Sant Onofre i succeí aFrancesco Durante com a primer mestre en elConservatori dei Poveri di Gesú Cristo. A més, quan el seu ex-mestreD. Gizzi es retirà i va tancar la seva celebrada escola de cant, Feo volgué obrir-ne una altra que fos com una continuació d'aquella, per a testimoniar el seu amor per la veu humana i el profund coneixement que tenia d'ella.
