Movatterモバイル変換

[0]ホーム
URL:

Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Frances McDormand

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.
Podeucol·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Queda en 2020»
Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat.
Plantilla:Infotaula personaFrances McDormand
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en)Cynthia Ann SmithModifica el valor a Wikidata
23 juny 1957Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Gibson (Illinois)Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaNova YorkModifica el valor a Wikidata
FormacióYale School of Drama-Màster de Belles Arts (–1982)
Bethany College-teatre (–1979)
Monessen High School
Universitat YaleModifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de cinema, actriu de veu, actriu, productora de televisió, actriu de televisió, actriu de gènere, actriu de teatre, productora de cinemaModifica el valor a Wikidata
Activitat1982Modifica el valor a Wikidata -
Família
CònjugeJoel Coen(1984–)Modifica el valor a Wikidata
FillsPedro CoenModifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0000531TMDB (persona): 3910Rottentomatoes: celebrity/frances_mcdormandAllmovie (artista): p47305TCM (persona): 127058IBDB (repartiment): 52285Musicbrainz: 0ac72696-6c78-4919-b77a-725358d92055Discogs: 2906749Modifica el valor a Wikidata

Frances Louise McDormand (Chicago,Illinois, 23 de juny de 1957) és unaactriuestatunidenca que ha guanyat tres cops elPremi Oscar a la millor actriu (1996, 2018 i 2021).

Biografia

[modifica]

Després de llicenciar-se en teatre a laUniversitat Yale el 1982, Frances va emprendre la seva carrera d'actriu sota el guiatge del que seria el seu futur marit,Joel Coen. La pel·lículaSang fàcil marcava igualment el seu debut en la direcció de llargmetratges. Aquí, Frances interpretava una dona assetjada per uns criminals. Des de llavors, la carrera de Frances ha combinat films de baix pressupost de tall social amb d'altres de més comercials, en les quals ha ofert al públic una imatge quotidiana,de veïna del costat, de dona intel·ligent i afectuosa que generalment acaba guanyant-se el respecte de la seva comunitat.

Finalitzat el seu segon rodatge ambJoel i Ethan Coen,Arizona baby, Frances va estrenar a BroadwayUn tramvia anomenat Desig, que li va valdre una candidatura alsTony (1988). Aquell mateix any, l'actriu rebia la seva primera nominació a l'Oscar perCrema Mississippi, en què interpretava una dona colpejada violentament pels racistes locals.

En els anys següents, Frances va participar en pel·lícules de culte comDarkman (Sam Raimi, 1990) iVides encreuades (Robert Altman, 1993). EnAgenda oculta, va gaudir d'un protagonisme més gran en encarnar una dona el millor amic del qual ha estat assassinat per ordre del Partit Conservador Britànic a fi d'aconseguir una victòria electoral. El 1994, la seva vida va experimentar un canvi substancial quan, després d'acabar la filmació deBeyond Rangoon (John Boorman), Joel i ella van adoptar un nen paraguaià al qual van anomenarPedroMcDormand Coen.

El 1996, Frances va incrementar notablement la seva popularitat per tres papers diferents. El primer, una doctora que es deixava enganyar per un assassí anomenatAaron (Edward Norton), en la pel·lículaLes dues cares de la veritat. El segon, Bunny, una dona emocionalment inestable desatesa pel seu marit, reforçava l'adscripció de l'actriu a aquests títols compromesos a què abans al·ludíem, en estar escrit perJohn Sayles per a la pel·lículaLone Star. El tercer, la Margue Gundarson deFargo, li suposaria el reconeixement a la seva carrera. Efectivament, la pagesota i aparentment càndida Margue, amb un embaràs molt avançat, resolia un cruel cas de segrest que li permetia reflexionar sobre el sense sentit de la violència. La lucidesa del personatge, unida a la seva senzillesa, va enlluernar primer la premsa estrangera deHollywood -que la va proposar per a unGlobus d'Or-, els votants de l'Premis Independent Spirit i laScreen Actors Guild, que la van designar millor actriu de l'any, i finalment els membres de l'Acadèmia de Cinema de Hollywood, que la van recompensar amb l'Oscar a la millor actriu. Abans el seu marit Joel Coen, havia recollit l'estatueta al millor guió original, i declarà que la pel·lícula no s'hauria pogut fer sense ella. QuanNicolas Cage va anunciar el premi, el públic assistent a la sala la va ovacionar dempeus. Frances, rient, va pronunciar un discurs significatiu:

«Què hi faig aquí? Sobretot veient el magnífic grup d'actrius en el qual he estat nomenada -Brenda Blethyn,Diane Keaton,Kristin Scott-Thomas iEmily Watson.Nosaltres cinc hem tingut l'opció, no sols l'oportunitat, sinó l'opció d'interpretar personatges femenins increïblement rics i complexos. Aplaudeixo els productors de Working Tittle per triar les actrius per criteris de capacitat i no els dels valors del mercat. Finalment, voldria esmentar tres persones. Ethan Coen, per treure l'actriu que hi ha dins de mi. El seu germà Joel, per treure la dona que hi ha en mi. I el nostre fill Pedro McDormand Coen, per fer de mi una mare. Gràcies per valorar el nostre treball.»

Arran d'aquest reconeixement, Frances va poder realitzar projectes que des de feia temps desitjava portar a bon port. En el primer,Camí del paradís, va incorporar una presonera d'un camp de concentració japonès que fingia ser llicenciada en medicina per garantir la seva supervivència mentre les seves amigues formaven un cor per suportar la traumàtica experiència.

En el segon,Madelaine, Frances es va vestir d'hàbit per encarnar una monja que cuidava d'unes nenes orfes alhora que lluitava perquè no es tanqués la seva església.

L'any2000, va portar dos projectes que la van tornar a posar en l'òrbita dels Oscars. En el primer,Joves prodigiosos, va interpretar Sara, la dona del rector d'una facultat, que es quedava embarassada del seu amant, un professor de literatura anomenatGrady (Michael Douglas), que al final ho deixava tot per estar amb ella. En la pel·lícula, Frances va projectar la imatge de dona madura, sensible i racional, comprensiva i decidida. Als antípodes de l'Elaine deGairebé famosos, unahippy separada el fill del qual -un reporter de la revistaRolling Stone- acompanya un grup musical durant una gira, durant la qual Elaine no deixa de pensar en el seu petit, lluny de la llar.

Aquesta mare castrant, però afectiva, dotada de bon cor, va ser la que finalment la va conduir cap a la seva tercera candidatura als Oscars. Finalment,Marcia Gay Harden -antiga protagonista d'una de les pel·lícules de Joel,Mort entre les flors- s'alçava amb l'estatueta daurada.

A l'any següent, Frances es va posar de nou sota les ordres del seu marit enThe Man Who Wasn't There, en què es va posar a la pell de Doris, la dona d'un perruquer que, avorrida de la seva vida conjugal, es busca un amant, de l'assassinat del qual és acusada injustament, i això la condueix al suïcidi.

El 2003, va estrenarQuan menys t'ho esperes, en què es va convertir en Zoe, la germana d'una escriptora interpretada perDiane Keaton, que observava divertit el procés d'enamorament entre aquesta última i un executiu madur d'una discogràfica. La pel·lícula es va presentar en elFestival de Cinema de Berlín el 2004, en una edició en què Frances participava com a membre del jurat.

El2005, va obtenir la seva quarta candidatura als Oscars perEn terra d'homes en interpretar Glory, una dona treballadora activa en el sindicat, i que es feia respectar entre els seus companys masclistes que assetjaven la seva millor amiga.

Filmografia

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Frances McDormand
  • Vegeu aquesta plantilla
1928–1950
1951–1975
1976–2000
2001–present
  • Vegeu aquesta plantilla
1943–1975
1976–2000
2001–present
  • Vegeu aquesta plantilla
1952–1967
Britàniques
Estrangeres
1968–present
  • Vegeu aquesta plantilla
PremiNational Board of Review a la millor actriu
1945–1975
1976–2000
2001–present
  • Vegeu aquesta plantilla
1966–2000
2001–present
  • Vegeu aquesta plantilla
  • Vegeu aquesta plantilla
  • Vegeu aquesta plantilla
1956–1975
1976–2000
2001–present
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Frances_McDormand&oldid=36530889»
Categories:
Categories ocultes:
[8]ページ先頭
©2009-2025 Movatter.jp