LaFox Film Corporation va ser fundada el 1915 pel pionerWilliam Fox,[3] qui va crear la corporació fusionant dos empreses,Greater New York Film Rental, una empresa de distribució; i la Fox, una companyia de producció. Aquesta fusió d'una empresa de distribució i una companyia de producció va ser un primerenc exemple d'integració vertical. Sempre més un empresari que un home de l'espectacle, William Fox es va concentrar en l'adquisició i construcció de sales de cinema; per ell les pel·lícules eren secundàries.
Els primers estudis de rodatge de la companyia es van crear aFort Lee, aNova Jersey; però el 1917 William Fox va enviar aSol M. Wurtzel aHollywood,Califòrnia per supervisar els estudis de la costa oest, amb l'objectiu de poder realitzar produccions cinematogràfiques en un clima més propici. Finalment Fox va comprarEdendale, el primer estudi cinematogràfic deLos Angeles, creat1909.
Amb la introducció de les tecnologies deso, Fox va adquirir els drets dels sistemes per incloure so als films, adquirint els del sistema deFreeman Harrison Owens, els drets d'utilització als Estats Units del sistemaTri-Ergon i els del sistema deTheodore Case. Tot aquest conjunt tecnològic va resultar en el sistema de so "Fox Movietone". La Fox Film Corporation va començar a oferir pel·lícules amb una música i efectes de pista i l'any següent va començar el setmanariFox Movietone News, show que es va perllongar fins al 1963.
L'empresa en creixement necessitava espai i el 1926 va adquirir 300 acres a l'oest de Beverly Hills, on va construir la"Movietone City", l'estudi millor equipat del seu temps.
Quan el seu rivalMarcus Loew va morir el 1927, Fox va intentar comprar participacions de la família Loew. Loew's Inc controlava més de 200 teatres, així com laMetro-Goldwyn-Mayer (MGM). La família va accedir a la venda i la fusió de Fox i Loew's Inc es va anunciar el1929.
No obstant això,Louis B. Mayer, gerent dels estudis de la MGM, no inclosos en l'acord, es va defensar fent ús de les seves connexions polítiques. Mayer va demanar al Departament de Justíciaanti-trust dels Estats Units que bloquegés el procés de fusió. En ple litigi, William Fox va ser greument ferit en un accident de trànsit l'estiu de 1929. Quan es va recuperar de les lesions, lacaiguda de la borsa de la tardor del 1929 li va fer perdre la major part de la seva fortuna, posant fi a la fusió de Loew.
Prop de la fallida, William Fox va ser desposseït del seu imperi i fins i tot va acabar a la presó. Fox Film, amb més de 500 teatres, va ser posada en situació de fallida. Un banc va donar suport a la reorganització de la companyia temporalment, però estava clar que la fusió era l'única manera de sobreviure per Fox Film. Segons el nou president de Sydney Kent, els nous propietaris van començar a negociar amb una organització independent poderosa anomenadaTwentieth Century Pictures a la primavera de 1935.
Schenck va ser nomenat president de la 20th, mentre que Zanuck va ser nomenat vicepresident a càrrec de la producció i Goetz, va servir com a vicepresident. Amb èxit des del principi, la seva producció de 1934La Casa de Rothschild va ser nominada a unOscar a la millor pel·lícula. El 1935 es va produir la pel·lículaEls Miserables, deVictor Hugo, que també va ser nominada a millor pel·lícula.
Joe Schenck i els responsables de Fox van acordar una fusió;Spyros Skoura, llavors gerent dels teatres Fox de la costa oest, va ajudar en la fusió i més tard va esdevenir president de la nova empresa, que es va dirThe Twentieth Century-Fox Film Corporation i es va fundar el31 de maig de1935. Schenck va esdevenir president i productor executiu en cap, mentre que Kent es va mantenir com a President. Zanuck va esdevenir vicepresident a càrrec de la producció, en substitució del cap de producció de FoxWinfield Sheehan.
A banda de la cadena de cinemes, Zanuck i Schenck sentien que la Fox no donava per molt més. La major estrella de l'estudi,Will Rogers, havia mort en un accident aeri setmanes després de la fusió. La seva estrella principal femenina,Janet Gaynor, s'esvaïa en popularitat. Les seves principals promesesJames Dunn iSpencer Tracy havien caigut a causa de la beguda. Zanuck ràpidament va contractar d'altres joves actors comTyrone Power,Don Ameche,Henry Fonda,Gene Tierney,Sonja Henie,Betty Grable,Alice Faye iShirley Temple. Fent biopics i musicals, Zanuck va tornar a fer que la Fox fos rendible. Gràcies als enregistraments durant laSegona Guerra Mundial, Fox va passarRKO i MGM per convertir-se en el tercer estudi més rendible de la costa oest. Mentre Zanuck va marxar al servei militar de divuit mesos de guerra,William Goetz va mantenir l'empresa amb beneficis, posant l'accent en l'entreteniment. Una de les estrelles del moment era la seva actiurBetty Grable.
Durant aquest temps també es va produir versions dels musicals deBroadway, començant ambState Fair el 1945, i continuant en anys posteriors ambCarousel el 1956,El rei i jo, iThe Sound of Music. També va distribuir, però no ho fer, la versióCinemascope d'Oklahoma! i la versió de 1958 de la pel·lículaSouth Pacific.Després de la guerra, el públic es va allunyar del cinema gradualment, i l'arribada de latelevisió va accelerar el procés. Fox es va mantenir va mantenir les seves sales de cinema fins que una sentència judicial va obligar a separar l'empresa, que es va escindir com Fox National Theaters el1953. Aquest any, amb l'assistència a les sales a la meitat del nivell de 1946, Fox va apostar per un nou sistema tècnic. Prenent nota de l'èxit delCinerama i del sistema"Natural Vision" en3D, que tenia efectes de profunditat però requeria l'ús de vidres polaritzats, Fox va hipotecar el seu estudi per comprar els drets a un sistema francès de projecció anamòrfic que donava una lleugera il·lusió de profunditat sense necessitat d'ulleres. El presidentSpyros Skoura va arribar a un acord amb l'inventorHenri Chrétien, deixant als altres estudis amb les mans buides, i el 1953 va introduir enCinemascope la pel·lículaLa túnica sagrada. L'èxit del film va ser tan massiu que al febrer de 1953 Zanuck va anunciar que d'ara endavant totes les obres de Fox es farien ambCinemascope. Per convèncer els propietaris de sales per a instal·lar aquest nou procés, Fox va accedir a ajudar a pagar els costos de conversió (aproximadament 25.000dòlars per pantalla), i per garantir produccions suficients, Fox va donar accés a CinemaScope la resta d'estudis i productores. Veient la taquilla de les dues primeres produccions CinemaScope,La túnica sagrada iCom casar-se amb un milionari,Warner Bros,MGM,Universal Pictures,Columbia Pictures iWalt Disney Pictures van adoptar ràpidament el sistema.
Cinemascope va incrementar temporalment l'assistència a les sales, però el 1956 els nombres de nou van començar a lliscar. Aquell any, Darryl F.Zanuck, va anunciar la seva renúncia com a cap de producció i es va traslladar a París, on es va establir com a productor independent i no va tornar a Califòrnia en quinze anys.
El seu successor, el productorBuddy Adler, va morir un any després. El presidentSpyros Skoura va portar una sèrie de productors executius, però cap va tenir l'èxit d'en Zanuck. En la dècada de 1960 Fox estava en problemes. Una nova versió deTheda Bara deCleopatra havia començat el 1959 ambJoan Collins al cap. Com a reclam publicitari, el productorWalter Wanger va oferir un milió de dòlars aElizabeth Taylor si feia el paper protagonista. Taylor va acceptar, i els costos de la pel·lícula van començar a pujar.
Mentrestant, un altreremake, aquesta vegada d'una pel·lícula deCary Grant dels anys 40,La meva dona favorita va ser produïda urgentment en un intent de mantenir la Fox econòmicament viable. Lacomèdia romàntica, tituladaSomething's Got to Give, ambMarilyn Monroe iDean Martin dirigits per (George Cukor) ràpidament va caure en una desfeta de costos. Com que el pressupost deCleòpatra va passar dels deu milions de dòlars, Fox es va veure obligada a vendre part dels seus terrenys, actualment el terreny ocupat pelCentury City, a Alcoa el 1961 per recaptar diners en efectiu. Després de diversos mesos de molt poc progrés,Marilyn Monroe va ser acomiadada deSomething's Got to Give.
Quan es va fer evident queSomething's Got to Give no seria capaç d'avançar sense Monroe com a protagonista (Martin s'havia negat a treballar amb qualsevol altra persona), Skoura finalment va cedir i va tornar a contractar-la. Però dies abans de començar la filmació Marylin va ser trobada morta a casa seva aLos Angeles i les escenes sense acabar de la pel·lícula van ser deixades de banda.
El següent èxit de l'estudi seriaThe Sound of Music el 1965, una adaptació d'un musical de Broadway, que va esdevenir dels grans èxits de taquilla de tots els temps. Fox també va tenir dos grans èxits amb dos films de ciència-ficció durant la dècada de 1960:Fantastic Voyage (que va introduirRaquel Welch al públic del cinema) el 1966, i l'originalEl planeta dels simis, protagonitzada perCharlton Heston, el 1968.
Zanuck es va quedar en qualitat de president fins al 1971, però els seus últims anys es van registrar diversos fracassos costosos, que van deixar a la Fox amb pèrdues des de 1969 fins al 1971. Després de la seva expulsió, i després d'un període incert, una nova administració de Fox va portar un altre cop la rendibilitat econòmica. Sota la presidència deDennis Stanfill i el productorAlan Ladd Jr, les pel·lícules de Fox van connectar amb les audiències modernes. El 1977 un nou èxit de Fox va esdevenir la pel·lícula més rendible realitzat fins al moment,Star Wars Episodi IV: Una Nova Esperança.
L'estudi de cinema va proposerar, gràcies a l'elecció de Fox d'allunyar-se d'adaptacions literàries i concentrar-se en grans pel·lícules comStar Wars oTitanic, entre d'altres.
L'any 1930 Fox va introduir un nou sistema de projecció cinematogràfica en 70 mm anomenat Grandeur.
L'any 1953 la20th century fox va crear elCinemascope,[5] un sistema de projecció molt competent però que va desaparèixer definitivament l'any 1967 (any de l'última projecció) a causa de sistemes més econòmics que proporcionaven millors resultats, especialment elPanavision.[6]
↑Sánchez Noriega, José Luis; Gubern, Román.Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografı́a y televisión. Nueva edición. Madrid: Alianza, 2006.ISBN 978-84-206-7691-3.
