Unfototub és un tipus detransductor sensible a lallum, la qual es transforma encorrent elèctric. Estan formats per un tub que es troba albuit o farcit amb algungas inert, (argó o similar). Actualment han estat substituïts en gran manera pelsfotoresistors i elsfotodíodes. Es feien servir en una gran varietat de situacions en les quals era necessari captar la llum.
Aquest dispositiu funciona segons l'efecte fotoelèctric: elsfotons incideixen sobre uncàtode, generantelectrons que són atrets per l'ànode. El corrent que es generi en el tub depèn de lafreqüència (olongitud d'ona) i de laintensitat de la llum incident. L'espectre de radiació a què respon el càtode ve determinat pel material d'aquest.[1]
Al contrari que en elstubs fotomultiplicadors, no es produeixamplificació, de manera que el corrent elèctric generat és de l'ordre de microampers.[2]
El càtode és unsemiconductor que conté un o diversos d'aquests metalls alcalins:sodi,potassi,rubidi ocesi, combinats químicament ambbismut,antimoni oòxid de plata. La superfície del càtode conté un excés crític del metall alcalí que disminueix l'afinitat d'aquell cap als electrons, afavorint així l'emissió fotoelèctrica.
Els fototubs de buit s'utilitzen per a la detecció d'energia amb longituds d'ona entre 200 i 1100nm. El corrent fotoelèctric és directamentproporcional a la intensitat de laradiació, el que fa als fototubs adequats com transductors per a mesurar valors físics. A causa d'això, aquests tubs s'usen enradiòmetres,fotòmetres icolorímetres. Gràcies a la seva bona resposta davant polsos curts, s'utilitzen també per a mesurar la intensitat de polsos molt curts generats pellàser o per la radiació nuclear visible.
Una aplicació dels fototubs era la lectura de lesbandes sonores de les pel·lícules de cinema. En aquest cas, s'utilitzaven els fototubs farcits de gas. En aquestes pel·lícules, elso estava enregistrat en una banda paral·lela a la pel·lícula. Per llegir aquesta banda, s'il·luminava per una cara i en l'altra es posava el fototub, que llegia el senyal sonor. La resposta dels fototubs en aquest cas estava limitada a 15kHz.
