Lafotografia en color és una divisió de l'art de laFotografia que sorgeix de la tècnica derevelat de la fotografia en color.
La fotografia en colors va ser estudiada al llarg del segle xix. Experiments inicials en color no van poder fixar molt bé lafotografia ni prevenir que el color acabés desapareixent. A més, fins alsanys 1870 les emulsions disponibles no eren sensibles a la llum vermella o verda.
La primera fotografia ambcolor permanent va ser presa el1861 pel físicbritànicJames Clerk Maxwell. Va presentar el seu mètode additiu de fotografia en color aLondres, amb la intenció de demostrar que qualsevol color es podia obtenir barrejant llums dels tres colors primaris (vermell, verd i blau) en diferents proporcions. Va provar la teoria fent passar la llum a través de filtres acolorits combinats i projectant el resultat en una pantalla. Va ser el primer sistema additiu aplicat a la fotografia en color i va rebre el nom detricromia.La fotografia en color que va realitzar Maxwell va ser a partir de tres fotografies successives cada vegada amb la lent després d'un filtre diferent: vermell, verd i blau. Cadascuna de les tres imatges es projectava sobre la mateixa pantalla amb la llum del color del filtre que s'havia emprat per a prendre-la.La fotografia es va anomenarTartan Ribbon i és considerada com la primera fotografia de color permanent. Aquesta encara es pot veure a laUniversitat de Cambridge.El procediment té un fonament científic, però l'experiment va resultar per pura coincidència, ja que l'emulsió utilitzada per Maxwell posseïa una sensibilitat cromàtica insuficient.
Diversos mètodes patentables per a produir imatges van ser ideats des1862 per dos inventors francesos (que treballaven independentment),Louis Ducos du Hauron iCharles Cros.[1] Basant-se en el mètode substractiu, van utilitzar tres negatius del mateix tema a través d'un filtre col·locat entre la placa i l'objectiu. Un selector apropiat interceptava un dels colors primaris per a cada negatiu. El positiu transparent s'obtenia amb la utilització del colorant corresponent al color que representava cada negatiu. Després les imatges eren sobreposades i lliuraven una fotografia única contenint tots els colors. La complexitat d'aquest mètode, que requeria, com el de Maxwell, la utilització de diversos negatius, i la manca en aquesta època d'emulsions sensibles, van fer que la fotografia en color fos molt difícil de realitzar. No eren mètodes pràctics ni comercialitzables.
El 1873Hermann W. Vogel va descobrir que la placa decol·lodió humit normalment només sensible al blau podia fer-se més sensible al verd tractant-la amb alguns tints d'anilina. Això el va portar a la placaortocromática, insensible al vermell i encara supersensible al blau, però ja s'avançava en la direcció correcta. Més tard (1884) va aconseguir sensibilitzar al taronja però no serà fins a 1906, que Wratten i Wainwrigth, a Londres, introdueixin la placapancromàtica, sensible a tots els colors de l'espectre.
Les plaques de vidreAutochrome, o autocromas, van sortir al mercat el1907, essent el primer sistema comercialitzat, i l'únic disponible en color fins a 1935. Es va deure a la gran aportació dels francesosAuguste i Louis Lumière, que van idear un sistema de reixeta, en la qual la placa era recoberta de minúsculs grans defècula de patata, tenyits. Les plaques autocromas eren transparències o diapositives.
Un altre procediment de fotografia en color va ser inventat perSergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii, que consistia en tres exposicions monocromes diferents (negatius separats) d'una escena a través de filtres vermells, verds i blaus. El mateix inventor, entre els anys 1909 i 1915, va prendre imatges de gran bellesa al llarg de l'imperi rus. Però aquest sistema no es va comercialitzar, i només els seus hereus van conservar les seves imatges.
El primer film diapositiva moderna en color va ser laKodachrome, la qual va ser introduïda el1935 i va ser basada en tres emulsions acolorides. La majoria de les pel·lícules modernes en colors, exceptuant la Kodachrome, són basades en tecnologies descobertes perAgfacolor (com 'Agfacolor Neue') el1936. (En aquesta nova tecnologia, els acobladors de color ja estan inclosos en les capes d'emulsió, en lloc d'haver de ser acuradament difuminades durant el revelat.) el1942 Eastman Kodak va començar a produir pel·lícules negatives en color de les quals es podien obtenir còpies positives en color, laKodacolor.La pel·lícula instantània en colors va ser introduïda perPolaroid el1963.
Existeixen bàsicament dos sistemes decolor és:
Diversos mètodes comercials d'impressió van ser ideats usant la tècnica sustractiva durant els1930 per a impressió des de la "separació de negatius".Kodachrome va ser el primer film "tri-pack integrada" comercialment disponible.
Hi ha dos principals tipus de pel·lícules en colors utilitzades actualment:
AGFA va presentar la seva pel·lícula en color el 1936, la Agfacolor de la qual procedeixen tots els processos actuals de pel·lícules en color excepte la Kodachrome que va ser presentada en aquest mateix any perKodak la qual va ser inventada per dos músics professionals Mannes i Godosky, a la qual se li incorporaven els colorants en el processament (revelat) en lloc d'en la fabricació.
