Lafotografia és l'art i la tècnica que permet obtenir i guardar de manera permanentimatges, sobre una superfície de material sensible a lallum o en dispositius d'emmagatzematge de dades, basant-se en el principi de lacàmera obscura. En la càmera obscura s'aconsegueix projectar una imatge nítida captada per unalent o un conjunt de lents sobre una superfície. Per emmagatzemar aquesta imatge les càmeres fotogràfiques utilitzaven fins fa uns anys exclusivament lespel·lícules sensibles; en canvi, ara s'empren també sensors digitals.[1]
Cadascuna de les imatges obtingudes per aquest procediment s'anomena, per extensió,fotografia.
La paraula fotografia prové del grec i significa «dibuixar amb la llum» (dephotós, llum, igraphe,escriptura).
La fotografia es pot classificar sota la més àmplia denominació de tractament d'imatges i, per aquesta raó ha fascinat tant acientífics com aartistes des dels seus inicis. Els científics, sobretot, han aprofitat la seva capacitat per plasmar amb precisió tota mena de circumstàncies i estudis, com els de la locomoció humana i animal d'Eadweard Muybridge (1887).Els artistes també han estat seduïts per aquests aspectes però han tractat sempre d'anar més enllà de la simple representació foto-mecànica de la realitat.
Els elements imprescindibles per a fer una fotografia són, essencialment, el material sensible, lacàmera fotogràfica i ellaboratori fotogràfic, que presenten característiques força variables. Les operacions bàsiques que porten a l'obtenció d'una fotografia són, essencialment, la presa de vista (oexposició), i el tractament de la imatge latent enregistrada en el material sensible; la menor o major complexitat d'ambdues operacions depèn dels tipus de material emprat i del resultat que hom vulgui obtenir. Segons que el material sensible emprat permeti l'obtenció d'imatges en color o només en blanc i negre, hom parla defotografia en color i defotografia en blanc i negre, respectivament.[1]
El terme «fotografia» prové delgrec φῶς phōs (arrel φωτ- phōt, ‘llum’), i γράφω graf (arrel γράφ-graf, ‘ratllar, dibuixar, escriure’) que, en conjunt, significa ‘escriure/gravar amb la llum’.
Diverses persones poden haver encunyat el mateix terme nou a partir d'aquestes arrels de manera independent.Hèrcules Florence, unpintor i inventor francès que va viure en Campinas,Brasil, va utilitzar la forma francesa de la paraula, fotografia, en notes privades que un historiador brasiler creu que van ser escrites en 1834.[2] Aquesta afirmació està àmpliament difosa, però encara no es reconeix en gran manera a escala internacional. El primer ús de la paraula per l'inventor franc-brasiler es va donar a conèixer àmpliament després de la recerca de Boris Kossoy en 1980.[3]
El periòdic alemany Vossische Zeitung de 25 de febrer de 1839 contenia un article titulat Photographie, en el qual s'examinaven diverses reivindicacions de prioritat, especialment la d'Henry Fox Talbot, en relació amb la reivindicació d'invenció de Daguerre.[4] L'article és la primera aparició coneguda de la paraula en la premsa pública.[5] Estava signat «J.M.», es creu que era l'astrònom berlinès Johann von Maedler.[6] També s'atribueix a l'astrònomJohn Herschel per haver encunyat la paraula, independentment de Talbot, en 1839.[7] No obstant això,Joan Fontcuberta en el seu llibre El petó de Judes (1997),[8] ha demostrat que Henry Fox Talbot no coneixia el grec prou per a poder entendre que fotografia significa més aviat «escriptura aparent» i que en realitat no significa escriure amb llum, sinó «escriptura de les aparences».
Esquema d'una càmera obscura de 1772 aproximadament
L'antecedent de la creació fotogràfica, és la necessitat de plasmar la realitat a través d'una nova forma de veure el temps, expressat amb l'ajuda de les càmeres i no de l'expressió artística, com ho havia estat fins a la data. Com antecedents de la fotografia se sol anomenar lacàmera obscura, a diverses investigacions sobre la reacció de lessals d'argent a la llum, així com a les tècniques artístiques de la figura.
1600, durant el segle xvii, la càmera obscura que fins a aquest moment era una habitació com a tal es transforma en un instrument portàtil de fusta.Johann Zahn va transformar aquesta caixa en un instrument semblant a l'usat en els principis de la fotografia.Carl Wilhelm Scheele iJean Senebier van descobrir que les sals d'argent actuaven amb l'acció de la llum.
1685, d'acord amb tractats publicats per Zahn la càmera ja estava llesta per a la fotografia, però van haver de passar 130 anys més perquè pogués donar els primers fruits concrets, encara els químics no estaven llests.
1801, pocs anys abans de la seva mort l'anglèsThomas Wedgwood va fer els últims descobriments en els procediments per a capturar imatges, però fins a la seva mort el1805 no va assolir fer-les permanents.
Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el10 de novembre de1839.
La història de la fotografia s'inicia a principis del segle xix, quan el1816 el científic francèsNicéphore Niepce va obtenir les primeres imatges fotogràfiques, encara que la fotografia més antiga que es conserva és una imatge obtinguda el1826 amb la utilització d'unacàmera obscura i un suport sensibilitzat mitjançant una emulsió química declorur d'argent. Niepce va començar les seves investigacions, necessitant vuit hores d'exposició a plena llum del dia per a obtenir les seves imatges. El1839Louis Daguerre va fer públic el seu procés per a l'obtenció de fotografies basat en l'argent denominatdaguerreotip, que resolia alguns problemes tècnics del procediment inicial de Niepce i reduïa els temps necessaris d'exposició (en el mateix any, la paraula «fotografia» va ser inventada per l'astrònom alemanyJohann Heinrich von Mädler).[9] El seu procediment resulta ser l'antecessor de l'actual fotografia instantània dePolaroid. Gairebé al mateix tempsHèrcules Florence,Hippolythe Bayard iWilliam Fox Talbot van desenvolupar altres mètodes diferents. El creat perWilliam Fox Talbot es basava en un paper cobert ambclorur d'argent que és molt més proper al de lafotografia d'avui dia, ja que produïa una imatge ennegatiu que havia de ser posteriorment positivada tantes vegades com es desitgés. Per aquests temps el daguerreotip era molt més popular, ja que era particularment útil per als retrats, costum comú entre la classe mitjana burgesa de laRevolució Industrial. És un fet que gràcies a l'enorme demanda d'aquests retrats, molt més barats que els pintats, la fotografia va ser impulsada enormement.
Daguerreotip de 1837.La cinta d'untartà. Primera fotografia en color. Presa per James Clerk Maxwell realitzant tres fotografies successives cada vegada amb la lent després d'un filtre diferent: vermell, verd i blau. Cadascuna de les tres imatges es projectava sobre la mateixa pantalla amb la llum del color del filtre que s'havia emprat per a prendre-la.
Per a la captació de les imatges es va emprar lacàmera obscura que va sofrir constants millores en el seu disseny i grandària, així com en leslentsòptiques oobjectius utilitzats, a causa de les aportacions de diferents investigadors. D'altra banda, els procediments fotogràfics utilitzats durant elsegle xix van ser eldaguerreotip, elcalotip, elcol·lodió humit elgelatinobromur. Aquests dos últims són els que més van evolucionar el coneixement fotogràfic mitjançant una sèrie de millores alCalotip creat perWilliam Fox Talbot.
No han d'oblidar-se les aportacions deGeorge Eastman i la seva empresaKodak, que ens permeten concloure el camí cap a lainstantània fotogràfica. En el camp de les investigacions científiques efectuades amb la utilització de lafotografia han de ressaltar-se els estudis sobre locomoció humana i animal d'Étienne Jules Marey iEadweard Muybridge.
La fotografia va tenir la seva esplendor comercial a partir de1888 quanKodak va treure al mercat una càmera que utilitzava rodets de 100 fotos circulars, i sobretot a causa de la industrialització del procés d'impressió depel·lícula fotogràfica. Per a l'usuari del carrer, molt poc ha canviat des de llavors, tret que la fotografia en color s'ha imposat com a estàndard, i que les ajudes en l'enfocament i el càlcul automàtic de la velocitat d'exposició i obertura del diafragma són ara habituals. Tal com per als afeccionats de lafotografia en blanc i negre pràcticament no ha canviat res des de la introducció en el mercat de laLeica 35 mm el1925.
Lafotografia en color va ser desenvolupada durant el segle xix. Els experiments inicials no van ser capaços d'aconseguir que els colors es quedessin fixats en la fotografia. La primera fotografia en color va ser obtinguda pel físicJames Clerk Maxwell el1861. No obstant això, la primera pel·lícula fotogràfica en color -Autochrome- no va arribar als mercats fins a1907. La primera pel·lícula fotogràfica en color moderna,KodaChrome, va ser utilitzada per primera vegada el 1935. Les més modernes, llevat d'aquesta, han estat basades en la tecnologia desenvolupada perAgfacolor el1936.
L'holografia és una tècnica avançada de fotografia, que consisteix a crear imatges sobre suport pla que peril·lusió òptica semblen ser tridimensionals. Per fer-ho s'utilitza un raiglàser que grava microscòpicament unapel·lícula fotosensible. Aquesta, en rebre llum des de la perspectiva adequada, projecta una imatge en tres dimensions. A més, processades i il·luminades de forma adequada, les imatges poden aparèixer sortint-se dels seus límits, enfora o endins del marc, i l'observador, sense necessitat de cap accessori, les pot veure sense discontinuïtats i variant les perspectives depenent de la seva posició.
L'holografia va ser inventada el 1947 pel físic hongarèsDennis Gabor (1900-1979), que per això va rebre elPremi Nobel de Física el 1971. El descobriment va ser un inesperat resultat de la recerca per millorar elmicroscopi electrònic, en què Gabor va plantejar un problema interessant: quan s'il·lumina una escletxa amb llum d'un sol color, s'obté una figura de franges que permet conèixer la forma i dimensions de l'escletxa. Tenint la informació, què necessitaríem per veure l'escletxa? Gabor va descriure el procés de descodificació de la informació fotografiada: calia trobar la manera de registrar la inclinació dels rajos de llum que arriben a la pel·lícula fotogràfica.
La diferència entre l'holografia i la fotografia s'entén millor si es considera què és, de fet, una fotografia en blanc i negre: una recopilació punt per punt de la intensitat dels rajos de llum que formen una imatge. Cada punt de la fotografia recull només una cosa, laintensitat de l'ona de llum que il·lumina aquell punt particular. En el cas d'una fotografia en color es recull una mica més d'informació (en efecte, la imatge s'emmagatzema tres vegades vista des de tres filtres de color diferents) de forma que a més de la intensitat es fa una reconstrucció de lalongitud d'ona de la llum.
Tanmateix, la llum que produeix una escena real no es caracteritza només per la sevaamplitud i longitud d'ona, sinó que també hem de tenir en compte lafase. En una fotografia, la fase de la llum provinent de l'objecte es perd. En un holograma, l'amplitud i la fase de la llum (normalment a una determinada longitud d'ona) queden gravades. Quan es reconstrueix la imatge, la llum provinent de l'holograma és idèntica a la que provenia de l'objecte, de forma que obtenim una perfecta imatge tridimensional (encara que normalment ésmonocromàtic, els hologrames en color són possibles).
Tall transversal d'una càmera digital que mostra un xip
Els conceptes de digitalitzar imatges enescàners i convertir senyals devídeo a digital precedeixen al concepte de prendre quadres fixos digitalitzant senyals d'un arranjament d'elements sensors discrets. El1961Eugene F. Lally del Jet Propulsion Laboratory va publicar la primera descripció de com produir fotos fixes en un domini digital usant un fotosensor en mosaic.[10] El propòsit era proporcionar informació de navegació alsastronautes a bord durant missions espacials. L'arranjament en mosaic registrava periòdicament fotos fixes de les localitzacions d'estrelles i planetes durant el trànsit i quan s'apropava a un planeta, proporcionava informació addicional de distàncies per a l'orbitatge i com a guia per a l'aterratge. El concepte va incloure elements de disseny que presagiaven la primera càmera fotogràfica digital.
Texas Instruments va dissenyar una càmera fotogràfica analògica sense pel·lícula el 1972, però no se sap si va ser finalment construïda. La primera càmera digital registrada va ser desenvolupada per l'empresaKodak, que va encarregar la construcció d'un prototip a l'enginyerSteven J. Sasson el12 de desembre de1975. Aquesta càmera usava els llavors nous sensors CCD desenvolupats perFairchild Semiconductor el1973. El seu treball va donar com a fruit una cambra d'aproximadament 4kg amb la mida d'una torradora i que feia fotos en blanc i negre amb una resolució de 0,01megapíxels. La càmera fotogràfica registrava les imatges en una cinta de casset i va tardar 23 segons a capturar la seva primera imatge i el mateix temps per recuperar-la, el desembre de 1975. Aquest prototip de càmera fotogràfica era un exercici tècnic, no previst per a la producció.
Les càmeres fotogràfiques electròniques de mà, en el sentit d'un dispositiu fet per ser portat i utilitzat com una càmera fotogràfica de mà de pel·lícula, van aparèixer en1981 amb la demostració de Sony Mavica (càmera de vídeo magnètica). Aquest model no ha de ser confós amb les càmeres fotogràfiques més modernes de Sony que també usen el nom de Mavica. Aquesta era una càmera fotogràfica analògica basada en la tecnologia detelevisió que gravava en un «disquet de vídeo» d'una polzada x 2. Essencialment era una càmera de vídeo que registrava imatges fixes, 50 per disc en mode de camp i 25 per disc en mode de marc. La qualitat de la imatge era considerada igual a la de televisions de l'època.
Les càmeres fotogràfiques electròniques analògiques semblen no haver assolit el mercat fins a1986 amb la Canon RC-701.Canon va presentar aquest model en lesOlimpíades de 1984, imprimint les imatges en diaris. Diversos factors van retardar l'adopció extensa de càmeres fotogràfiques anàlogues: el cost, la pobra qualitat de la imatge en comparació a la pel·lícula, la manca de les impressores de qualitat. La captura i impressió d'una imatge va requerir originalment l'accés a equip com un framegrabber, que estava per sobre de l'abast del consumidor mitjà. Els discs de vídeo van tenir després diversos dispositius lectors disponibles per veure en una pantalla, però mai no van ser estandarditzats al ritme delsordinadors.
Els primers a adoptar-les van ser els mitjansperiodístics, on el cost va ser superat per la utilitat i la capacitat de transmetre imatges a través de les línies telefòniques. La qualitat pobra de la imatge va ser compensada per la resolució baixa dels gràfics dediari. Aquesta capacitat per transmetre imatges sense recórrer asatèl·lits fou molt útil durant lesprotestes de Tiananmen de1989 i laprimera guerra del Golf el1991.
La primera càmera fotogràfica analògica per a venda als consumidors va poder haver estat la Canon RC-250 Xapshot el1988. Una càmera fotogràfica analògica notable produïda el mateix any era el Nikon QV-1000 C, que va vendre aproximadament 100 unitats i registrava imatges en escales de grisos, i la qualitat d'impressió en diari era igual a les càmeres fotogràfiques de pel·lícula. En aspecte s'assemblava a una càmera fotogràfica digital moderna rèflex.
La primera càmera fotogràfica digital verdadera que enregistrava imatges en un arxiu d'ordinador va ser probablement el model DS-DS-1P de Fuji, el1988, que enregistrava en una targeta de memòria interna de 16 MB i utilitzava unabateria per mantenir les dades en la memòria. Aquesta càmera fotogràfica mai no va ser posada en venda als Estats Units. La primera càmera fotogràfica digital disponible al mercat va ser la Dycam Model 1, el1991, que també va ser venuda amb el nom de Logitech Fotoman. Usava un sensorCCD, gravava digitalment les imatges, i disposava d'un cable de connexió per a descàrrega directa a l'ordinador.[11][12][13]
El 1991, Kodak va llançar al mercat el seu model DCS-100, el primer d'una llarga línia de càmeres fotogràfiques professionals SLR de Kodak que van ser basades, en part, en càmeres per a pel·lícula. Utilitzava un sensor de 1.3 megapíxels.
La transició a formats digitals va anar ajudat per la formació dels primers estàndardsJPEG iMPEG el 1988, que van permetre que els arxius d'imatge i vídeo es comprimissin per al seu emmagatzemament. La primera càmera fotogràfica dirigida a consumidors amb unapantalla de cristall líquid en la part posterior va ser laCasio QV-10 en 1995, i la primera càmera fotogràfica en utilitzar targetes de memòriaCompactFlash va ser la Kodak DC-25 el 1996.
La fotografia ha constituït des dels seus inicis un mitjà de gran utilitat en lainvestigació científica. Gràcies a la seva utilització en l'àmbit científic es té la possibilitat d'enregistrar fets que no poden ésser observats directament, com per exemple aquells que es desenvolupen en temps molt breus (fotografia ultrarràpida) o molt llargs (fotografia de baixa velocitat), aquells que succeeixen a escala microscòpica, aquells que afecten regions molt grans de la Terra o de l'espai (fotografia aèria, orbital, astronòmica), aquells relacionats amb radiacions no visibles per l'ull humà, etc.
Quan els coneixements enòptica van ser suficientment avançats, els pintors descobriren la manera de projectar una imatge sobre una pel·lícula de paper amb oli. Això els permetia prendre notes ràpidament, amb el desavantatge de la inversió de la imatge i la seva mida reduïda. Això coincideix amb el creixement del realisme en lapintura.
Més endavant es descobriren tècniques usant aigua i clara d'ou que feien possible aconseguir que la imatge per si mateixa es quedés gravada enpaper. Aquesta tècnica es va anar perfeccionant gràcies a la comprensió del fenomenquímic implicat i a una contínua experimentació amb materials alternatius. Ben aviat va ésser possible tenir una caixa amb un paper fotosensible amagat de la llum, un canó amb el qual enfocar-la i un obturador per fer passar la llum el temps suficient perquè s'impressionés la pel·lícula.
La fotografia com aart,ciència i experiència humana foren evolucionant en paral·lel durant aquest temps. Quan va ser possible fer de la càmera un dipòsit mòbil fàcil de fer servir, aparegué la possibilitat d'influir en l'espectador mitjançant la posició de la càmera i el seu enfocament, amb la qual cosa permetien traslladar la subjectivitat del fotògraf a la fotografia, a més a més d'anar construint un llenguatge artístic.
El llenguatge fotogràfic va partir de l'herència de la pintura; nogensmenys, amplià ràpidament el seulèxic gràcies a la facilitat per fer enquadraments extrems (picats, contrapicats, etc.), la captura del moviment amb llargs temps d'obturador i la decisió del moment. La pressió sobre el fotògraf per marcar la seva subjectivitat en la fotografia forjà un llenguatge ple de subtileses però perfectament comprensible, molt directe per a qualsevol observador.
Avui en dia la fotografia és practicada per milions de persones en tot el món amb bones càmeres fotogràfiques. Es prefereixen actualment les càmeres amb bona òptica i moltes opcions que afegeixen flexibilitat. D'altra banda, en les destinades al consumidor, l'òptica i l'obturador són dirigits per l'electrònica, traient gran part de la imprevisibilitat del fet de fer una foto. L'aparició de les càmeres digitals, càmeres mixtes ambvídeo i la fotografia en entorns derealitat virtual compliquen, enriquint, el futur d'aquest art.
Així comGeorge Eastman l'any 1888 amb la seva innovació, laKodak Brownie, una càmera fàcil de manejar i econòmica però amb bons resultats, va popularitzar la fotografia fent-la accessible a tothom; actualment, es pot parlar delssmartphones com a la Brownie de l'actualitat.
El 2007,Steve Jobs va llençar al mercat el primeriPhone i es podria dir que va iniciar així una nova era. Era un dispositiu que n'incloïa de molts altres. Era manejable, connectat a internet i permetia rebre continguts alhora que crear-ne. La càmera de la qual disposava el iPhone donava bons resultats i permetia compartir les fotografies a l'instant, donant lloc a una era on la fotografia seria un dels gran mitjans de comunicació en la societat, la fotografia com a comunicació de masses.
A partir del primer iPhone, altres marques comSony,Samsung oLG van impulsar la iniciativa dels sistema creat per Google, anomenatAndroid. A poc a poc, elssmartphones van anar creixent, estenent-se i fent-se presents a la societat. El 2012 ja existien mil milions desmartphones. La càmera delssmartphones s'ha convertit en una càmera universal.
Actualment, es podria agrupar la gent que fotografia en professionals, que acostumen a utilitzar càmeres reflex, i en aficionats, que utilitzen càmeres digitals més barates, tot i que aquestes estan començant a ser substituïdes pelssmartphones. Malgrat aquesta divisió, tots dos comparteixen la utilització de la càmera delssmartphone.
El 2010, va tenir lloc un altre aspecte molt significatiu en la contribució de la fotografia com a comunicació de masses. Això és l'aparició deInstagram, una plataforma social per compartir fotografies i que combina la funció de càmera i la possibilitat d'agregar filtres a les fotografies per tal de potenciar-les.[14]
Tot això ha fet que actualment la gent connectada a la xarxa i que utilitza la fotografia com a mitjà de comunicació sigui molta. Aquesta, forma part d'una col·lectivitat que rep però també participa.
La fotografia és, actualment, una pràctica incontrolada, espontània i molt fàcil de realitzar i compartir. L'accés al seu ús és lliure, senzill i immediat. Això queda reflectit en el resultat, en les fotografies. El fet que hi tingui accés qualsevol, sigui lliure i no hi hagi unes normes que marquin unes pautes, fa que la fotografia vagi seguint els gustos propis de l'època, moltes vegades lligats a l'afany de consumir.[15]
La fotografia és accessible per a tothom, cosa que fa que hi hagi gran quantitat de fotògrafs aficionats. Això té una repercussió en una gran part de la fotografia actual. Moltes de les fotografies que es realitzen avui dia estan fetes per aficionats i captades, en molts casos, amb elssmartphones. Aquestes fotografies, sovint, són fruit d'una circumstància casual i que l'atzar fa coincidir l'interès del fotògraf amb allò fotografiat. Són fotografies espontànies i moltes vegades no tenen un interès concret, uns valors o una idea artística a transmetre. No tenen una profunditat sinó que parteixen d'una superficialitat que vol ser mostrada a l'exterior.
Abans la fotografia era una cosa limitada i estava destinada a un àmbit més privat (com l'àlbum familiar, per exemple). Actualment la fotografia s'ha convertit en una cosa il·limitada i va més enllà d'un entorn familiar o conegut, constituint, potser, d'aquesta manera, un nou concepte d'intimitat.
Amb el desenvolupament de laIntel·ligència Artificial (IA), l'esser humà ha creat una eina capaç de produir increïbles imatges hiperrealistes. L'algorisme i la seva aplicació al món de la imatge genera moltes preguntes. Actualment, lesIA tenen una sèrie de fallades recurrents, especialment en el detall de les mans i la seva posició, pot ajuda a identificar les fotos creades artificialment de les captades 'in situ' per una càmera. No obstant això, Què passarà el dia que latecnologia es perfeccioni i no aconseguim distingir entre imatges veritables i falses? Bé, aquesta pregunta ara mateix no té resposta, però és un repte per a lasocietat i lademocràcia.[16]
Aquesta última he generat polèmica recentment ja que s'ha difós una imatge delPapa de Roma, Francisco, en la que hi veiem el pontífex amb un abric d'allò més modern i una cadena amb un crucifix per fora.[17]David Holz, CEO deMidjourney, ja ha anunciat canvis després de les polèmiques per les fotos delPapa. A partir d'ara, el bot que facilitava la creació d'imatges deixarà de ser gratuït i s'ha implementat una subscripció mensual que va dels 10 als 60 dòlars.[18][19]
Tot i així, la viralització d'aquesta imatge falsa ha tornat a despertar les veus d'alarma que adverteixen que aquest tipus de 'deep fakes' es poden convertir en armes perilloses en el futur. I és que aquestes imatges tan realistes poden portar a l'equívoc moltes persones i generar desinformació o, pitjor encara, informacions falses interessades amb motius polítics o ideològics.
Pseudomnesia: The Electrician,- Boris Eldagsen
Una altra polèmica molt coneguda va ser l'artista berlinèsBoris Eldagsen quan després d'adjudicar-se el prestigiós guardó delsSony World Photography Awards (SWPA)[20] i rebutjar el premi després de reconèixer que la seva obra era una provocació creada amb ajuda d'un algorisme.Eldagsen havia presentat al concurs a la categoriaCreative la seva fotografiaPseudomnesia: The Electrician' del seu cicle'Pseudomnesia, un retrat de dues dones de dues generacions que posen una darrere l'altra, la més gran amagant-se després de la més jove, realitzat com si fos una imatge antiga.
«Imatges creades amb l'ajuda d'intel·ligència artificial i fotografies no han de competir entre si en un premi com aquest», va argumentar el fotògraf alemany per explicar el rebuig del premi i denunciar la manca de control per part del jurat delsSWPA. Aquests premis figuren entre els més coneguts i prestigiosos del sector i les fotografies dels guardonats són exposades posteriorment en mostres que fan una gira mundial. Tot i això i al contrari que el periodísticWorld Press Photo Award, la convocatòria de Sony no té regles clares pel que fa al processament de les imatges, una circumstància que va aprofitarEldagsen per 'colar' la seva foto trucada amb intel·ligència artificial.[21][22][23]
Arrel d'això estan començant a sorgir diverses empreses comReality Defender[24] ofereixen serveis de detecció d'IA a les empreses previ pagament. SegonsDaniela Rus, directora del Laboratori de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial (CSAIL) delMassachusetts Institute of Technology (MIT), aquestes empreses estan duent a terme «sòlides investigacions» sobre mètodes com les marques d'aigua avançades. «Aquestes sofisticades tècniques estan demostrant la seva eficàcia», afegeix.
Hany Farid, professor de laUniversitat de Califòrnia aBerkeley (Estats Units) especialitzat en anàlisi forense de mitjans de comunicació, afirma que els creadors d'IA haurien d'estar obligats a assegurar-se que els seus continguts porten algun tipus de marca d'aigua o empremta digital que permeti identificar-los com a generats per ordinador, sobretot després de compartir-los a Internet.
«Està molt clar el que passarà quan permets que la gent creï coses molt sofisticades d'àudio, vídeo i imatge. La gent hi farà coses dolentes», afirma. «Que aquestes empreses diguin: 'Bé, mira, no ens culpis a nosaltres. Nosaltres només fabriquem la tecnologia', no em crec aquest argument».[25]
Ara mateix, els recursos gratuïts per identificar els mitjans generats perIA són escassos i no gaire fiables.Siwei Lyu, professor d'informàtica i enginyeria de laUniversitat de Buffalo (Estats Units), i el seu equip han desenvolupat un programa web gratuït anomenatDeepFake-o-meter, però de moment no és a disposició del públic. Part del problema, segons Lyu, és que els inversors van en massa a finançar la creació d'IA, però no les contramesures. «La nostra part de la feina rep molta menys atenció. I bàsicament ens estem quedant sense recursos», afirma Lyu. A diferència dels programes que estan darrere de les falsificacions profundes, «nosaltres no generem ingressos directament, intentem evitar que la gent perdi econòmicament o sigui enganyada psicològicament.» A mesura que laIA segueixi avançant, Lyu afirma que necessitarem més programes gratuïts de detecciód'IA basats a la web i altres eines que puguin revelar firmes d'IA que no són visibles a simple vista, de la mateixa manera que unamàquina de raigs X revela el funcionament intern del cos. Els programes d'aquest tipus que existeixen requereixen cert grau d'experiència per utilitzar-los i no sempre són gratuïts o barats.[26][27][28][29]
En la semiologia, unsigne és una realitat que designa un altre afer real, és a dir, manté una relació entre allò que és designat el designant i allò que és representat i es divideix en tres tipus:icona,símbol i índex. Des de la difusió de la fotografia, diversos corrents de pensament han discutit sobre la categoriasemiòtica en la qual s'ha d'ubicar, considerant la seva naturalesa com a signe gràfic. El semiòtic francès Philippe Dubois, en el seu llibreEl acto fotográfico, divideix aquestes tendències en tres posicions epistemològiques, basant-se en autors cèlebres comRoland Barthes oCharles Sanders Peirce:
La fotografia com espill d'allò real: accentuant la capacitat de la fotografia per reproduir amb exactitud el que es vol representar, és considerada un signe icònic.
La fotografia com a transformació d'allò real: on es considera la fotografia com a símbol, ja que està subjecta a una sèrie de concepcions culturals.
La fotografia com a petjada de la realitat: la fotografia és inseparable a l'acte que li ha donat la vida, va unida al seu referent mitjançant una prolongació física, és per tant, un índex. Només després de l'acte de prémer el disparador, pot arribar a adquirir semblança com a icona i sentit com a símbol, però mantenint per damunt de tot la seva qualitat inicial.
La fotografia és per naturalesa unaimatge-acte que pertany a la categoria dels índexs i manté una connexió física amb el seu objecte referencial, d'on es deriven una sèrie de conseqüències: la singularitat de laimatge fotogràfica, la capacitat de testimoniatge i la designació concreta d'allò que volem plasmar. Al mateix temps, també implica unes característiques particulars només aplicables a l'índex fotogràfic: la capacitat de ser una petjadaseparada,plana,lluminosa idiscontínua.
Eldret d'autor considera les imatges fotogràfiques amb la finalitat de tutelar les imatges de persones o aspectes, elements o fets de la vida natural o social obtingudes mitjançant l'ús d'un procediment fotogràfic o procés anàleg.[30][31][32]
Correspon al fotògraf, exceptuant algunes qüestions relatives als relats fotogràfics, el dret exclusiu de reproducció, difusió i venda. Emperò, si l'obra ha sigut obtinguda en el marc d'un contracte d'arrendament de serveis o de treball, aquest dret exclusiu correspon al responsable de l'encàrrec contractual. La durada dels drets sobre la fotografia venen determinats per la normativa legal d'aplicació.
Eldret també protegeix laprivadesa del subjecte fotogràfic. De fet, està permesa la difusió de fotografies sense el permís del subjecte només en els casos de personatges públics, entenent-se com aquelles persones que per la seva feina o càrrec públic esdevenen de notorietat pública. En la resta de casos, el fotògraf titular de l'obra ha d'obtenir el permís del subjecte per a la publicació i exposició pública.
Frontal: situació en què el pla de la càmera està formant un angle de 90 graus amb el terra o és paral·lel al terra. Normalment s'utilitza per a fotos informatives o explicatives.
Picat: situació en què la càmera està situada sobre l'alçada del model o l'objecte a fotografiar i, per tant, la càmera està orientada lleugerament cap al terra. Com que es fotografia des de dalt, suggereix vulnerabilitat i inferioritat del model fotografiat.
Contrapicat: situació inversa de l'angulació del picat. La càmera se situa en una alçada inferior dels ulls del model, per tant, la càmera està orientada cap des de baix cap a dalt. Aquest tipus d'angulació suggereix més autoritat i importància d'allò fotografiat.
Zenital: la càmera es troba just damunt del model o objecte a fotografia, formant un angle de 90° amb el terra. Està orientada des de dalt, verticalment, el que es coneix com a «vista d'ocell».
Nadir: és la situació inversa del pla zenital. La càmera es troba formant un angle de 90° amb el terra per sota el model o objecte, de manera que es fotografia completament per sota. La càmera s'orienta de baix cap amunt.
Aberrant: aquesta situació consisteix en inclinar lleugerament la càmera respecte l'eix de la càmera. Aquest angle és molt impactant i transmet inestabilitat i desordre.
↑Kossoy, Boris.Hercule Florence: el descubrimiento de la fotografia en Brasil. Mexico: Instituto nacional de antropologia e historia, 2004.ISBN 978-968-03-0020-4.
↑Kossoy, Boris; Kossoy, Boris.Hercule Florence: a descoberta isolada da fotografia no Brasil. 3a. ed. rev. e ampliada. São Paulo, SP, Brasil: Edusp, 2006.ISBN 978-85-314-0944-8.
↑6,06,1Eder, Josef Maria; Eder, Josef Maria.History of photography. Unabr. and unaltered republ. of the ed. New York 1945. New York: Dover, 1978.ISBN 978-0-486-23586-8.
%2c_Woold%2c_Boven_Slinge_--_2014_--_3170.jpg)
