 Fluorstrofita | |
|---|---|
| Fórmula química | SrCaSr₃(PO₄)₃F |
| Epònim | fluor,estronci,fòsfor icomposició química |
| Localitat tipus | Dipòsit de crom i diòpsid d'Inagli, Massís d'Inagli, Aldan, Camp d'Aldan,Sakhà,Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BN.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AH.25 |
| Dana | 41.8.1.7 |
| Heys | 22.1.18 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 9,565(8) Å; c = 7,115(3) Å; |
| Grup puntual | 6/m - dipiramidal |
| Grup espacial | p6₃/m |
| Color | verd a groc-verd, incolor |
| Duresa (Mohs) | 5 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,651nε = 1,637 |
| Birefringència | δ = 0,014 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) imineral heretat (G) |
| CodiIMA | IMA2010 s.p. |
| Any d'aprovació | 1962 |
| Símbol | Fstr |
| Referències | [1] |
Lafluorstrofita és unmineral de la classe delsfosfats, que pertany algrup de la belovita. Inicialment va ser anomenadaestroncioapatita per Efimov et al. l'any 1962. Més tard es va canviar perapatita-(SrOH) malgrat que elfluor era dominant sobre elshidroxils. Finalment va ser rebatejada com afluorstrofita per Pasero et al. l'any 2010. El nom actual reflecteix la seva composició, incloentfluor,estronci ifosfat.
La fluorstrofita és unfosfat defórmula química SrCaSr₃(PO₄)₃F. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1962. Cristal·litza en elsistema hexagonal. La sevaduresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons laclassificació de Nickel-Strunz pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals:aradita,magganasita,fluorpiromorfita,fluorsigaiïta,fluoralforsita,alforsita,belovita-(Ce),clorapatita,mimetita-M,johnbaumita-M,fluorapatita,hedifana,hidroxilapatita,johnbaumita,mimetita,morelandita,piromorfita,svabita,turneaureïta,vanadinita,belovita-(La),deloneïta,fluorcafita,kuannersuïta-(Ce),hidroxilapatita-M,fosfohedifana,hidroxilpiromorfita,estronadelfita,fluorfosfohedifana,carlgieseckeïta-(Nd),vanackerita,miyahisaïta,pieczkaïta,hidroxilhedifana,pliniusita,parafiniukita,arctita,krügerita igoryainovita.[2]
Va ser descoberta al dipòsit decrom idiòpsid d'Inagli, que es troba al massís d'Inagli, al camp d'Aldan (Sakhà,Rússia). També ha estat descrita en altres indrets propers dins el mateix país, així com alCanadà, elsEstats Units,Sud-àfrica,Zàmbia i elJapó.