Florència, tradicionalmentFlorença (enitalià modernFirenze [AFI:/fiˈrεnʦe/];[1] antigament i poèticament tambéFiorenza, [AFI:/fjoˈrɛnʦa/][2]), és una ciutat d'Itàlia, capital de laciutat metropolitana homònima i de la regió de laToscana, al centre de lapenínsula Itàlica. La població de la ciutat és de 378.236 habitants,[3] tot i que considerant-la juntament amb la de les localitats que l'envolten, arriba a fer unaaglomeració urbana d'aproximadament milió i mig d'habitants.
En l'edat mitjana fou un important centre cultural, econòmic i financer. Conegué la seua època de major esplendor després de la instauració delGran Ducat de Toscana sota el domini de la dinastiaMèdici, fonamental per entendre la importància d'aquesta ciutat de laUNESCO. El domini de la ciutat per part de la família delsMèdici, gran mecenes, és fonamental per entendre el paper d'aquesta ciutat en la història de l'art. Posteriorment, fou capital d'Itàlia entre el1865 i l1871 durant launificació italiana.
La ciutat es troba en el camí que uneix la planapadana, principal pol econòmic d'Itàlia (Milà,Torí,Bolonya, etc.), amb la capital del país (Roma). El riuArno travessa Florència en el seu sector meridional. Florència, a 50 metres d'altitud, es troba a la zona de contacte entre la serralada delsApenins i la plana aturonada de laToscana, a uns setanta quilòmetres de la costa delmar Lígur.
Florència es classifica com unclima continentaltemperat. Els seus estius són molt calorosos i secs, amb temperatures que superen de vegades els 35 °C i fins i tot els 40 °C. Els seus hiverns en canvi són frescos i humits, i la temperatura pot baixar per sota de 0 °C. A l'estiu hi ha poca quantitat de pluja, mentre que la major part de les precipitacions es produeixen al llarg de la primavera i de la tardor, en aquesta segona estació poden ser especialment abundants[4]
El desenvolupament literari, artístic i científic que es va esdevenir a Florència als segles xiv-xvi va tenir com a motor principal l'amor pels diners per part dels florentins i la seva ànsia d'ostentació de la riquesa.
Afegit a això, la crisi de l'Església Catòlica (especialment la controvèrsia sobre elPapat d'Avinyó aFrança i elGran Cisma), juntament amb els efectes desastrosos de lapesta negra, va comportar una revisió crítica dels valors medievals que va donar com a resultat una revaloració dels valors de l'antiguitat clàssica. Florència es va beneficiar tant materialment com culturalment d'aquest gran canvi social.
La història coneguda de Florència comença l'any59 aC, amb la fundació d'un poblat(Florentia) per part de soldats romans retirats que van formar una colònia (probablement ja iniciada en temps deSul·la) que era renovada pels triumvirs després de la mort deJuli Cèsar. Després de la segona colonització va prosperar ràpidament. Durant el regnat deTiberi havia perdut el rang de colònia i era municipi.Plini el Vell esmenta la ciutat com a municipi. Les inscripcions permeten assegurar que va mantenir aquest rang durant tot l'imperi. Es conserven les restes de l'amfiteatre, l'únic edifici del període romà, a prop de laBasílica de la Santa Creu.
Seu d'una diòcesi a partir del segle iv, la ciutat va passar per diversos períodes de dominacióromana d'Orient,ostrogoda,llombarda ifranca, durant els quals la població de vegades va baixar fins al miler escàs de persones.
A partir delsegle x la ciutat es va desenvolupar, i des del1115 va passar a tenir un ajuntament autònom. Alsegle xiii es va dividir pràcticament en dues meitats a causa de la lluita interna entre elsgibel·lins, partidaris de l'emperadorgermànic, i elsgüelfs, que anaven a favor delpapat romà. Aquests darrers van resultar els vencedors, i es van dividir internament en «blancs» i «negres».
La conflictivitat política interna no va impedir a la ciutat de desenvolupar-se fins a esdevenir una de les més poderoses i pròsperes d'Europa, ajudada per la seva pròspera moneda d'or, elflorí (introduït l'any1252), per l'eclipsi de la seva rivalPisa (derrotada per laRepública de Gènova en labatalla de Meloria el1284 i conquerida per Florència el1406), i per la seva potència mercantil com a resultat d'una constitució antiaristocràtica (1293).
D'una població estimada de 80.000 persones abans de lapesta negra del1348, 25.000 treballaven en la indústria de la llana. El1345, Florència va ser l'escenari d'un intent de vaga per part delsciompi o treballadors de la llana, que el1378 van organitzar una breu revolta contra el domini oligàrquic de la ciutat. Després de la repressió, la ciutat va caure sota el domini de la famíliaAlbizi (1382-1434), acèrrims enemics però alhora precursors delsMèdici.
El primer període del domini dels Mèdici va acabar amb la tornada d'un govern republicà, influït pels ensenyaments del prior dominicà radicalGirolamo Savonarola (que va ser ajusticiat el1498 i que abans de morir va deixar un tractat sobre el govern de Florència), en les paraules del qual es retroben sovint antics arguments que seran objecte de controvèrsies religioses dels segles següents.
Un altre personatge d'agudesa inusual fouMaquiavel, les indicacions del qual per al govern de Florència per part d'una figura forta són llegides sovint com una legitimació de les tortuositats i fins i tot dels abusos dels polítics. Els florentins van fer fora els Mèdici per segona vegada i van restablir unarepública el16 de maig de1527.
Havent tornat al govern dues vegades més, bé amb el suport de l'emperador o bé del papa, els Mèdici van esdevenir el1537ducs hereditaris de Florència, i el1569grans ducs de Toscana, on van regnar dos segles.
Amb el retorn dels francesos, el3 d'agost del1801,Napoleó va crear l'efímerRegne d'Etrúria, governat perLluís I de Borbó-Parma, amb capital a Florència. Des del1803 va governar el regne Maria Lluïsa en nom del seu fillCarles Lluís II, i aquesta regent va prendre decisions que no van agradar a l'emperador, que va annexionar el regne a França el10 de desembre1807. El1808 es van crear tres departaments: Arno, Mediterrània i Ombrone i Florència va quedar dins el primer.
L'1 de febrer del1814 Florència fou ocupada pels napolitans fins que fou restaurat el gran duc Ferran III el27 d'abril del1814.
El28 d'abril del1859 un govern provisional va prendre el poder, va forçar la fugida del gran ducLeopold II, que es va exiliar. El cap del govern,Ubaldino Peruzzi, va oferir la dictadura al rei de Sardenya que va acceptar el10 de maig del1859 i va nomenar un comissari reial a Florència (el comte Carlo Boncompagni di Mombello). La corona a l'exili va passar aFerran IV el21 de juliol del1859, però fou declarat deposat el16 d'agost del1859 pel nou cap del govern provisional, baró Bettino Ricasoli.
El3 de desembre del1859 Toscana, Mòdena, Parma i Piacenza van formar lesProvíncies Unides de la Itàlia Central amb capital a Florència, i amb un govern presidit pel comte Carlo Boncompagni di Mombello, iEugeni Manel de Savoia-Carignan, príncep de Carignan, com a cap d'estat, que va durar fins al22 de març del1860 quan les províncies unides foren declarades annexionades alRegne de Sardenya, amb una àmplia autonomia, assolint el príncep Eugeni el càrrec de lloctinent reial i el baróBettino Ricasoli el de governador general amb seu a la ciutat. Aquesta situació va durar fins al9 d'octubre del1861 quan l'autonomia fou abolida i el territori difuminat dins el Regne de Sardenya o Itàlia on Florència va ser capital d'una província.
Florència va prendre el lloc deTorí com a capital d'Itàlia el1865 i va hostatjar el primerparlament de la nació, però la capital va passar aRoma sis anys després, quan aquesta fou annexada al regne. Al segle xix la població de Florència es va doblar, i es va triplicar alsegle xx amb el creixement del turisme, del comerç, dels serveis financers i de la indústria. Durant laSegona Guerra Mundial la ciutat fou ocupada durant un any perAlemanya (1943-1944). Elnovembre del1966, una bona part del centre urbà va patir la gran riuada de l'Arno, que va danyar molts tresors artístics.
Un estudi publicat el 2016 trobà que les famílies riques de l'actualitat són les mateixes que les que eren riques el 1427 (fa 600 anys aproximadament).[5]
Florència: Vista des delPiazzale Michelangelo. Hi destaquen, d'esquerra a dreta, els edificis delPalazzo Vecchio, la catedral i l'església de laSanta Croce. En primer terme, mig amagat pels arbres, el riu Arno.
Al cor de la ciutat es troba la font de Neptú (Fontana di Nettuno), una obra mestra de l'esculturamarmòria situada a l'embocadura d'unaqüeducte romà encara en funcionament.
El riuArno, que passa enmig de la part vella de la ciutat, ocupa un lloc tan rellevant en la història florentina com la gent que hi viu. Històricament, la població local té una relació d'amor-odi amb l'Arno, el qual ha portat alternativament els avantatges del comerç i els desastres de les riuades. Molts dels ponts de l'Arno van ser construïts pels romans. Un dels ponts, en concret, és únic: elPonte Vecchio, característic per la multitud de botigues que s'hi construïren al damunt. Realitzat per primera vegada pelsetruscos en temps molt reculats, aquest pont és l'únic de la ciutat que va restar indemne durant la Segona Guerra Mundial.
El palau més famós de la ciutat és elPalazzo Vecchio, que ha esdevingut un monument a la família dels Mèdici que va dominar Florència durant el segle xv. Ben a la vora hi trobem laLoggia dei Lanzi i elsUffizi oGalleria degli Uffizi, un dels museus d'art de més anomenada d'arreu del món. A més a més dels Uffizi, Florència compta amb altres museus que serien l'atracció artística principal de gairebé qualsevol altra gran ciutat del món: elBargello, que es concentra en l'escultura, i s'hi allotgen moltes obres mestres deDonatello,Giambologna iMiquel Àngel. La col·lecció de l'Acadèmia (Accademia) compta amb elDavid de Miquel Àngel i els seusEsclaus.
A l'altra riba de l'Arno (l'Oltrarno per als florentins) trobem el granPalau Pitti (Palazzo Pitti), decorat amb la col·lecció privada dels Mèdici. Al costat del palau es troba el Jardí de Bòboli (Giardino di Boboli), elaboradament decorat amb moltes escultures d'interès.
L'església de laSanta Croce conté les tombes monumentals deGalileu,Miquel Àngel, elDant i altres persones famoses de la història florentina.
A part de l'art, Florència és coneguda també per les diverses versions delvideojocAssassin's Creed II on el protagonista pot moure's lliurement per la ciutat, fer missions i ajudar el seu amicLeonardo da Vinci. La recreació de la ciutat és molt realista perquè els jugadors puguin situar-s'hi més bé i descobrir els secrets de la ciutat.
.svg%26amp%3blang%3dca)
