Es tracta de petitsmosquitshematòfags amb una activitat principalment crepuscular (vespre i matinada). Són els principalsvectors de la transmissió de laleishmaniosi, essent les espècies dePhlebotomus les responsables de la transmissió alVell Món iLutzomyia alNou Món. Es trobenendèmicament a àrees delMediterrani i a regions tropicals i subtropicals. La seva morfologia es caracteritza per la presència d'un tòrax amb forma de gep i ales pil·loses amb mides properes al 5 mm de longitud.
Com a la majoria d'hematòfags només les femelles s'alimenten desang tot i que hi ha algunes espècies que no requereixen ingesta de sang per a fer la posta.
Les proteïnes i altres nutrients de la sang que mengen permeten a la femella produir les proteïnes i greixos necessaris perquè produeixin ous després d'esgotar les seves reserves d'aliments corporals.[2]
La posta sol incloure de 40 i 50ous que dipositen en llocs foscos i humits; i rics enmatèria orgànica enputrefacció. Leslarves es nodreixen de residus orgànics i després fan unapupa que és pràcticament immòbil. L'adult acostuma a viure de 2 a 6 setmanes podent desplaçar-se pocs metres o alguns quilòmetres segons l'espècie. Tot i així el vent i la pluja en frenen la dispersió.
Picades rebudes en un període de vora una hora en un entorn domèstic sense repel·lent d'insectes. Són a prop perquè els flebotomins no són bons voladors. (Útila, Hondures, 2004)
↑Fisher, Maggie; McGarry, John.Fundamentos en parasitología en animales de companyía llengua= castellà. 1a. Ed.. Ciudad Autònoma de Buenos Aires: Inter-Médica S.A.I.C. I, 2007, p. 136 pàg..ISBN 9789505553228.
↑Braverman, Y. Nematocera (Ceratopogonidae, Psychodidae, Simuliidae and Culicidae) and control methods Rev. sci. tech. Off. int. Epiz., 1994,13(4), 1175-1199
↑4,04,14,24,34,4Galati, E.A.B. «Phylogenetic systematics of Phlebotominae (Diptera) with emphasis on American groups». Boletín de Dirección de Malariologia y Ssaneamiento Ambiental, vol. 35, Suplemento 1, 1995, pàg. 133–142.
↑Mangabeira, O. «3a contribuição ao estudo dos Flebotomus. Evandromyia n. subg. (Diptera: Psychodidae)». Memórias do Instituto Oswaldo Cruz, vol. 36, 1941, pàg. 215-233.DOI:10.1590/S0074-02761941000200003.
↑6,06,16,26,36,4Barretto, M.P. «Novos subgeneros de Lutzomyia Franca, 1924 (Diptera, Psychodidae, subfamilia Phlebotominae)». Revista do Instituto de Medicina Tropical de São Paulo, vol. 4, 1962, pàg. 91-100.
↑Mangabeira, O. «4a contribuição ao estudo dos Flebotomus. Psychodopygus n. subg. (Diptera: Psychodidae)». Memórias do Instituto Oswaldo Cruz, vol. 36, 3, 1941, pàg. 237–250.DOI:10.1590/S0074-02761941000300001.
↑Mangabeira, O. «5a contribuição ao estudo dos Flebotomus. Viannamyia n. subg. (Diptera: Psychodidae)». Memórias do Instituto Oswaldo Cruz, vol. 36, 251–262, 1941.
.svg){kind=icon}