| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 320(Gregorià) Itàlia (Itàlia) | ||
| Mort | 18 gener 350(Gregorià) (29/30 anys) Elna (Gàl·lia) | ||
| Causa de mort | homicidi pena de mort | ||
| Sepultura | vil·la romana de Centcelles | ||
 Emperador romà | |||
| 22 maig 337(Gregorià) – 350(Gregorià) | |||
| Emperador romà d'Orient | |||
| 22 maig 337 – gener 350 ← Constanci II –Julià l'Apòstata → | |||
| Senador romà | |||
| |||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític | ||
| Període | Baix Imperi Romà | ||
| Altres | |||
| Títol | August | ||
| Família | Dinastia constantiniana | ||
| Cònjuge | Olímpia d'Armènia | ||
| Pares | Constantí I el Gran i Flàvia Maximiana Fausta | ||
| Germans | Constància Helena Flàvia Júlia Constanci II Flavi Claudi Constantí Flavi Juli Crisp | ||
 | |||
Flavi Juli Constant (llatí:Flavius Julius Constans320-350) fouemperador romà del337 al350. Era fill deConstantí el Gran i de Fausta. Hom el distingeix també com aConstant I. En morir el seu pare li va tocar en herència la part central del territori imperial, però com que era menor d'edat el govern el va exercir el seu germàConstantí II. Quan Constantí II va morir, ell va assumir el govern de la part occidental i de la seva. Va morir assetjat per un usurpador anomenatMagnenci.
Era el quart fill deConstantí el Gran i el tercer amb la seva esposaFausta, nascut probablement l'any323.[1] Fou educat a la cort del seu pare aConstantinoble sota la tutela del poetaEmili Magne Arbori.[2]
Fou nomenatcèsar el 25 de desembre del333, títol que l'acreditava com a hereu del tron igual com els seus germans. Constant va estar promès amb Olímpia, la filla del prefecte pretoriàAblavi, però el matrimoni mai es va dur a terme.[3]
Poc després de la mort del seu pare, esdevinguda el 22 de maig de l'any337, fou nomenataugust (9 de setembre) pel senat i se li va atribuir el futur govern d'Itàlia,Il·líria iÀfrica, que com que era menor d'edat la regència va quedar en mans del seu germà granConstantí II. El senat, tenint en compte les disposicions del difunt va repartir els altres territoris entre els tres germans i dos cosins:Dalmaci iHannibalià.[4] Aquest arranjament no va durar gaire, perquè els cosins van morir en una revolta que va haver a Constantinoble, probablement instigada per Constanci II.[5] A la mort de Dalmaci, una part dels territoris que li pertocaven van passar a Constant, fet que va despertar la gelosia de Constantí II, qui en compensació li va demanar que li cedís les províncies d'Àfrica, a la qual cosa va accedir en una trobada aViminàcium (Mèsia),[6] per tal de mantenir la pau. Poc després van entrar en disputa sobre quines parts de les províncies africanes pertanyien a Cartago i, per tant a Constantí i quines a Itàlia, és a dir, a Constant.[7]
El340 es va enfrontar amb el seu germà, que no volia deixar la regència i el va derrotar i matar, i llavors es va apoderar de les províncies que aquest governava: lesGàl·lies,Britànnia iHispània.[8]
Entre el 341-342, va dur una reeixida campanya contra elsfrancs i a començaments del343 va visitarBritànnia. La font documental que esmenta aquesta visita,Juli Fírmic Matern, no dona cap informació sobre el motiu del viatge, però el fet que s'arrisqués a travessar el canal en ple hivern fa pensar que devia tenir alguna urgència, potser sufocar alguna revolta delspictes o delsescots.[9]
Pel que fa a la política religiosa, Constant fou tolerant amb eljudaisme i va promulgar un edicte el341 prohibint els sacrificis pagans.[10] Va eliminar eldonatisme a Àfrica i va donar suport al credo nicè, contrari a l'arianisme, que era defensat pel seu germà Constant a les províncies d'orient. Tot i que Constant va convocar unconcili a Sàrdica el343 per resoldre el conflicte,[11] fou un complet fracàs,[12] i el346 els dos germans van estar a punt d'arribar a les armes per aquesta qüestió. Finalment van arribar a un acord, segons el qual cada emperador donaria suport al clergat que volgués només dins dels propi territori i sense intervenir en el de l'altre.[13]
L'historiadorEutropi va escriure que Constant «es complaïa en greus vicis» en al·lusió a la seva homosexualitat; iSext Aureli Víctor que tenia reputació de conducta escandalosa amb «formosos ostatges bàrbars».[6] Malgrat això, Constant va impulsar un decret, que va secundar Constant II, que deia que el matrimoni basat en unions no naturals havia de ser castigat. És possible que Constant no estigués expressant la seva voluntat contra el matrimoni homosexual, sinó provant de contrarestar els rumors sobre la seva conducta.
En els darrers anys del seu regnat, Constant va adquirir reputació de governant cruel i despreocupat pels assumptes d'Estat, els quals sovint delegava en ministres.[14] Dominat pels seus favorits i amb la seva oberta preferència per la seva guàrdia personal, va acabar perdent el suport de leslegions.[5]El350 es va rebel·lar el general, probablement d'origenbàrbar,Magnenci aAugustodunum i es va fer proclamar august per les tropes delRin.[15] Constant, assabentat que s'havien enviat emissaris per matar-lo (350), va acudir a combatre'l, però les seves tropes es van passar al rebel, i va fugir corrent cap alsPirineus essent capturat prop deVicus Helena, antiga Iliberris i actualElna (a laCatalunya del Nord) per la cavalleria de Magnenci i executat. Tenia poc més de 30 anys i en portava 13 governant. Va morir sense deixar fills.[16]
| Precedit per: Constantí I | Coemperador romà d'Occident conjuntament ambConstantí II iConstanci II Des de l'any337 al350† | Succeït per: Constanci II |
