Flavi Honori (enllatí:Flavius Honorius -9 de setembre de384 –15 d'agost de423) fou el primeremperador de l'Imperi Romà d'Occident, del395 al423. A la mort del seu pareTeodosi I el Gran, ell i el seu germàArcadi es van dividir l'imperi; anteriorment les províncies de l'est i l'oest ja havien estat repartides entre diversos emperadors que les cogovernaven però sense esdevenir Estats independents. Atès que va arribar al poder amb només nou anys, el govern el va exercirEstilicó, nomenat tutor per Teodosi abans de morir. El 408 va perdre el control sobre Britànnia, que s'havia fet independent, i d'Hispània, en part conquerida pels visigots i en part sota domini de l'emperador de BritànniaConstantí.Alaric el vàndal va saquejar Roma, i la ciutat va resultar tan malmesa que els ciutadans van tardar anys a recuperar-se. Com que va morir sense descendència, l'emperador d'Orient,Teodosi II el Jove va escollir el seu cosíValentinià III, amb el generalConstanci, com a coemperador.
Les forces de Teodosi van atacar (394) Arbogast i Eugeni, però foren derrotades a la vora del riu Fred (Frigidus), a prop de la modernaWippach. En un segon atac al mateix lloc, Teodosi fou més afortunat i mercès a la traïció d'Arbitrims, un dels generals d'Arbogast i d'Eugeni, va obtenir una victòria completa. Arbogast va fugir, però va ser acorralat als Alps i es va suïcidar. Eugeni fou fet presoner i executat. Honori fou reconegut com a august d'Occident amb només vuit anys i mig.
A la mort del pare, el17 de gener del395, Honori fou erigit emperador d'Occident, amb només nou anys i mig. El seu tutor fou elmestre dels soldatsEstilicó, un general vàndal, i durant aquells primers anys va residir aMilà. AConstantinoble hi va haver disturbis i tot seguit els visigots es van revoltar. Dirigits perAlaric I, van envairTràcia,Macedònia,Tessàlia iGrècia, on van entrar per lesTermòpiles i van saquejarAtenes iCorint, i després elPeloponès. Estilicó va anar a la zona amb forces occidentals i els va derrotar a Corint.
Després de vèncer elsvisigots, Estilicó hi va negociar, per la qual cosa es va enemistar amb les autoritats d'Orient, especialmentRufí, que ocupava el mateix càrrec que ell a la part oriental de l'imperi, proper a Arcadi, germà d'Honori.
Estilicó, amb la col·laboració deMascezel, va sufocar la rebel·lió del comteGildó (germà de Mascezel) a Àfrica (396-398)[2] i després va casar una de les seves filles, Maria, amb Honori, que havia arribat als catorze anys[3] (Honori es va casar més tard amb una altra filla d'Estilicó anomenada Termància[4]).
El402 Estilicó va rebutjar la primera invasió dels visigots aItàlia. A Roma, durant les festes per celebrar la victòria es van permetre jocs en els quals van participar gladiadors, cosa a la qual els cristians s'oposaven. L'eremitaTelèmac va baixar a l'arena per impedir les lluites i va ser linxat per la multitud. Després d'això, ja no es van celebrar més combats degladiadors, que van ser prohibits definitivament per un edicte imperial el404.[5]
Després lainvasió d'Alaric la cort es va haver de traslladar deMediolànum aRavenna,[6] que, protegida pelsaiguamolls que l'envoltaven, oferia una seguretat més gran que Roma o Milà.[7] El18 de novembre del mateix402Alaric I va entrar a Itàlia amb la seva gent per segona vegada, va assetjarAquileia i després es va dirigir a Ravenna i a Milà (febrer del403) sense èxit, i finalment van assetjarAsti, on era Honori amb forces romanes. Estilicó els va derrotar a Hasta (març) i aPol·lència (6 d'abril), batalla en la qual els romans van fer presoners la muller i els fills d'Alaric. Aquest va atacarVerona, però fou rebutjat pel general Saule (Saulus) i es va haver de retirar aIl·líria.[8]
Cap al405 tambéRadagais, al capdavant d'un exèrcit format pervàndals,sueus,burgundis,alans ihèruls, va envair Itàlia, però Estilicó els va assetjar quan estaven acampats prop deFlorència i els va obligar a rendir-se. Radagais va fugir a les muntanyesFescolanis (Fiesole), però els seus homes s'hi morien de gana i de set i quan va intentar obrir-se pas fou derrotat, capturat i després executat i els seus homes venuts com a esclaus. Dos generals bàrbars, Huldin iSar, es van passar als romans.
Vers el407 o començaments del408 es va rebel·lar aBritànniaConstantí III, creuant elcanal de la Mànega amb totes les tropes mòbils de Britànnia i desembarcant aBoulogne deixant sembla l'illa desguarnida, que es va perdre per l'imperi, i cap al408 va aconseguir dominar laGàl·lia. Constantí va nomenar cèsar el seu fillConstant.[9] Aleshores, Estilicó va cercar l'aliança visigoda per fer front a aquest nou enemic, però es va trobar amb la forta oposició del partit nacionalista romà.[10]
Medalles amb les efígies d'Honori iGal·la Placídia, fetes aRavenna el425 (París, Bibliothèque nationale)
Els enemics d'Estilicó (cristians i nacionalistes romans) van fer circular el rumor que volia col·locar el seu fill Euqueri en el tron i que havia convidat els vàndals a atacar.[11][12] Honori, convençut pels conspiradors, va enviar assassins per executar el general, que fou mort el23 d'agost del408.[13] Probablement després de l'assassinat de Estilicó es va sotmetreHispània a Constantí III, o si més no una part d'ella (laTarraconense amb tota seguretat).Constant, el cèsar, fou nomenat august i se li va donar el govern d'Hispània. Honori va haver de reconèixer Constantí III com a august.
Els visigots van posar setge a Roma amb la intenció de forçar Honori a cedir-los terres. En el decurs de l'estira-i-arronsa Alaric va entrar a la ciutat, va fer proclamar emperador el senadorPrisc Àtal i ell mateix es va fer nomenarmagister militum. Amb Honori dominat per la facció nacionalista romana, el24 d'agost del410, per un conflicte menor, els visigots d'Alaric vansaquejar Roma i van deposar Àtal. Al mateix temps, Honori rebia peticions d'ajut deBritànnia (i el411 d'Hispània), atacades pels bàrbars, a les que no podia respondre. Honori va autoritzar els francs a viure dins de l'imperi en410 comfederats[14] i una part dels francs s'hi va acollir, proveint de tropes a l'exèrcit romà,[15]
Constant va designar com a comandant de les forces que defensaven els passos delsPirineus el generalGeronci, que no va tardar a rebel·lar-se i va proclamar emperador el seu amicMàxim. Geronci va atacar Constantí aArle, però va ser vençut i va fugir a Hispània, on es va suïcidar.[16] Màxim va perdre Hispània poc després davant dels sueus, els vàndals i els alans. Les tropes d'Honori, comandades pel generalConstanci, van vèncerConstantí III i aquest i el seu fill Julià van ser assassinats a Ravenna el411.[17] A la Gàl·lia,Joví s'havia proclamat emperador i havia associat al tron el seu fill o germàSebastià. El generalSar, enviat a la zona, aspirava també al govern de les Gàl·lies, però va morir en lluita contraAtaülf, nou rei dels visigots, que va ocuparNarbona (412), amb l'ajut del general romà Dardà, i desprésValença; aquí li va fer front Joví, que fou derrotat i fer presoner, però Sebastià va conservar el control del nord de la Gàl·lia fins que el413 fou capturat per Ataülf i executat juntament amb Joví. Ataülf es va apoderar de tot el sud de les Gàl·lies malgrat ser derrotat aMarsella pel governador Bonifaci.
La revolta d'Heraclià (l'assassí d'Estilicó) a Àfrica (413) fou de curta volada i va acabar aviat, amb la seva execució.[18] El414Ataülf es va casar ambGal·la Placídia, la germana d'Honori.[19] L'aliança amb els visigots es va trencar i el general Constanci fou enviat contra ells, els va derrotar aNarbona i va ocupar el sud-est de la Gàl·lia, enviant-los a Hispània, la major part de la qual estava dominada persueus,vàndals ialans (els romans només governaven laTarraconense). Ataülf va acceptar-ho, va entrar a Hispània i es va establir aBàrcino. Mentrestant, els pobles del nord-oest de la península (bascs,àsturs icàntabres) van independitzar-se dels romans.
El415Prisc Àtal fou capturat per un vaixell romà quan navegava pelgolf del Lleó. Honori li va fer tallar els dits de la mà dreta, el va exposar a la vergonya pública i el va desterrar a les illesLipari, on finalment va morir. El416 el general Constanci va rebre la mà deGal·la Placídia, que havia tornat després d'haver enviudat d'Ataülf. El casament es va portar a efecte el417 i poc després Constanci (Constanci III) fou associat al tron amb el títol de cèsar.[20]
El419 Honori va haver d'actuar en el conflicte entre els papesEulali iBonifaci I. El421 va donar a Constanci III el títol d'august i el govern deBritànnia, lesGàl·lies iHispània, amb la intenció de reforçar-lo com a successor, però Constanci va morir al cap de set mesos (11 de setembre del421).
