LaRepública de Finlàndia (enfinès:Suomen Tasavalta oSuomi; ensuec:Republiken Finland oFinland) és un estat del nord-est d'Europa, aEscandinàvia, voltat per lamar Bàltica al sud-oest, pelgolf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pelgolf de Bòtnia a l'oest. Finlàndia té fronteres per terra ambSuècia al nord-oest, ambNoruega al nord i ambRússia a l'est. La capital, i ciutat més important del país, ésHèlsinki. Lesilles Åland, a la costa sud-occidental, estan sota sobirania de Finlàndia, tot i que estan poblades per parlants suecs, i disposen d'una àmplia autonomia. De fet, el país és oficialment bilingüe arran del poblament per parlants suecs de certes àrees costaneres.
L'origen del nomSuomi ("Finlàndia" enfinès) és incert, però la paraula pot haver evolucionat a partir de la paraula protobàltica "*zeme" que significa "terra". A més de les llengües estretament relacionades amb el finès (lesllengües baltofineses), aquesta paraula també s'utilitza en lesllengües bàltiques,letó ilituà. Alternativament, la paraula indoeuropea "*gʰm-on", que significa "humà" (cf.gòtic "guma" illatí "homo"), s'ha suggerit a través d'un préstec com a "*ćoma".[1] La paraula es referia originalment només a la província deFinlàndia Pròpia i, posteriorment, a la costa nord delgolf de Finlàndia, on no s'inclogueren zones septentrionals comOstrobòtnia fins al segle xviii.
S'ha suggerit que la paraula finlandesaSuomi es troba per primera vegada alsAnnales regni Francorum de l'any 811, que esmenten una persona anomenada Suomi entre la delegació danesa en un tractat de pau amb els francs.[2] Si és així, també és l'evidència més antiga del canvi delmonoftong protofinès/oː/ aldiftong finès/uo/.[3][4] Tanmateix, alguns lingüistes històrics consideren poc probable aquesta interpretació del nom, suposant una altra etimologia o que l'ortografia es va originar com un error d'escriba (en aquest cas el canvi de so/oː/ >/uo/ podria haver passat molt més tard).[5]
La majoria de les llengües del món utilitzen el nomFinland (o derivats), que té les seves arrels en el termellatífenni. El nom va ser conegut en ser utilitzat per primera vegada per l'historiador romàTàcit a la seva obraGermània l'any 98. El nom llatí pot haver estat manllevat de les llengües germàniques.[6] Una de les mencions estrangeres més antigues de Finlàndia es troba a lapedra rúnica U 528, que data de ladècada del 1030.
La important presència de població d'origen suec a Finlàndia s'explica perquè el país ha estat lligat tradicionalment amb elRegne de Suècia, des del segle xii, quanEric X de Suècia envaí Finlàndia i convertí la població al cristianisme per força; el territori finlandès fou subjugat completament durant els dos segles subsegüents. Aquest període es caracteritzà pel conflicte de poder intern i la competència entre els regnes nòrdics. La conquesta de Finlàndia creà conflictes amb elsrussos, que no tenien cap connexió amb Suècia,[7] fins al1808,[8] any en què amb laGuerra de Finlàndia fou conquerida pels exèrcits d'Alexandre I de Rússia, amb algunes ocupacions anteriors per part de Rússia durant el segle xviii.
Amb l'ocupació russa, Finlàndia passà a ser un gran ducat en unió personal amb l'Imperi rus fins al final del1917. D'aquella època, prové el desenvolupament d'un important moviment nacionalista finlandès (el1835 es publicà el poema èpic nacional, elKalevala; el1892 el finès aconsegueix un estatus legal paral·lel al del suec...).
La plaça del Senat i la catedral Luterana de Hèlsinki
Després de la Segona Guerra mundial, Finlàndia va passar a ser un país no alineat, sobretot arran del pacte d'amistat, cooperació i assistència mútua amb la Unió Soviètica (1948). Arran de la dissolució de la Unió Soviètica i del pacte esmentat, Finlàndia va entrar a laUnió Europea el1995.
Finlàndia és una democràcia parlamentària. La presidència de la república disposa de bastants poders, però actualment juga un rol menys marcat en la vida política que fa vint anys. El govern (valtioneuvosto en finès) és dirigit pel primer ministre, que és escollit pel parlament. El govern està constituït pel primer ministre, diferents ministres del govern central i per un membre d'ofici, el canceller de justícia.
ElParlament de Finlàndia (Eduskunta enfinès, o Riksdag ensuec) ésunicameral, està compost per 200 diputats i té constitucionalment l'autoritat legislativa suprema a Finlàndia. Pot modificar la constitució, revocar el govern, i oposar-se als vetos presidencials. Els seus actes no poden ser judicialment discutits. Les lleis poden ser proposades pel govern o per un dels membres de l'Eduskunta, que són escollits per sufragi proporcional per una durada de quatre anys. El sistema judicial comprèn els tribunals de grans instàncies que jutgen afers civils i penals, corts d'apel·lació i una Cort Suprema. El contenciós administratiu és responsabilitat dels tribunals administratius, de les corts administratives d'apel·lació i de la Cort administrativa Suprema. Algunes jurisdiccions administratives particulars estan encarregades de tractar litigis, per exemple, en el camp de les aigües.
El parlament, des que el sufragi universal fou instaurat el1906 tot donant vot a les dones, ha estat dominat pels partits agraris(Keskusta),socialdemòcrates (SDP) isocialistesdemocràtics(Vasemmistoliitto). S'ha de dir que el ventall polític ha estat més marcat per la influència de corrents antisocialistes (en el sentit soviètic) que en altres països similars, tenint almenys un contacte amb l'URSS.
Laconstitució i el seu lloc en el sistema judicial són únics, en el sentit que no hi ha Cort constitucional i que la Cort Suprema no pot intervenir en una llei amb el sol pretext que sigui anticonstitucional. El valor constitucional d'una llei depèn d'un simple vot parlamentari. Els altres països europeus que no disposen d'un òrgan suprem constitucional són elsPaïsos Baixos i elRegne Unit (aquest últim no té constitució).
El sistema judicial està dividit en dues branques: tribunals amb jurisdicció criminal o civil, i tribunals especials amb la responsabilitat del plet entre allò públic i els òrgans administratius de l'estat. La llei finlandesa està jerarquitzada: els tribunals locals per sota dels tribunals d'apel·lació regionals, i aquests per sota de la Cort Suprema.
D'acord ambTransparency International, Finlàndia té el nivell més baix de corrupció política de tots els països analitzats en aquest estudi.
Les Forces Armades de Finlàndia (finès: Puolustusvoimat, suec: Försvarsmakten) es componen de 230.000 efectius en cas de mobilització total. Empren un sistema de conscripció universal masculina, voluntari per a les dones. Es basen en un model de defensa territorial en el qual la reserva hi té molt de pes.
El pressupost de defensa de Finlàndia és aproximadament d'uns 2.900 milions d'euros o un 1,4% del PIB. El servei a l'estranger voluntari és molt popular i les tropes serveixen a tot el món en missions de l'ONU, de l'OTAN i de la UE. La disposició a la defensa de la pàtria contra un enemic superior és del 76%, una de les taxes més altes d'Europa.[9]
Fins al 2009, Finlàndia es dividia en 6províncies (lääni, en pluralläänit), que al seu torn es dividien en 20 regions, dividides en 74 subregions, que a la vegada es divideixen en 432 municipis. Actualment, les províncies han estat abolides, i s'han constituït agències regionals administratives. Les províncies existents fins al 2009 sorgiren d'una reforma administrativa que, el 1997, va reduir a 6 les 12 províncies tradicionals de Finlàndia.
Finlàndia és coneguda comel país dels cent mil llacs, i en realitat en té, exactament 187.888, i també 179.584 illes. Un d'aquests llacs, elSaimaa, és el cinquè més gran d'Europa. El paisatge finlandès és majoritàriament pla, amb alguns turons, i el seu punt màxim, l'Haltitunturi (1.328 m), es troba alsAlps Escandinaus, a l'extrem nord deLapònia, a la ratlla de Noruega. A part de la munió de llacs i estanys, el paisatge està dominat per extensos boscos boreals (un 68%) i pocs terrenys que es poden conrear. La majoria de les illes es troben al sud-oest, una bona part a l'arxipèlag de les illes Åland, i al llarg de la costa meridional del golf de Finlàndia. Finlàndia és un dels pocs països del món que encara creix, i això és arran de l'ajustament isostàtic que s'esdevé des de la darreraglaciació, que fa que la superfície del país creixi uns 7 km2 l'any.
El clima a la zona meridional és un clima nòrdic temperat. A la Finlàndia septentrional, particularment a Lapònia, hi domina un clima subàrtic, caracteritzat per hiverns freds i ocasionalment severs, i estius relativament moderats.
Una quarta part del territori finlandès s'estén per damunt delcercle polar àrtic, i com a conseqüència s'hi pot experimentar elsol de mitjanit durant unes setmanes, i és més acusat el fenomen en les zones més septentrionals del país. En el punt més al nord de Finlàndia, el sol no es pon durant 73 dies a l'estiu, i no s'alça durant 51 dies a l'hivern.
Finlàndia té una alta industrialització i en gran part una economia de lliure mercat, amb una produccióper capita similar a la delRegne Unit,França, oItàlia. El nivell de vida a Finlàndia és alt. El seu sector econòmic clau és la manufactura -principalment la fusta, enginyeria, metalls, telecomunicacions (especialmentNokia), i indústries electròniques. El comerç és important, amb exportacions equivalents a gairebé un terç del producte interior brut. Excepte la fusta i alguns minerals, Finlàndia depèn d'importacions, com ara matèries primeres, i alguns components per a béns manufacturats.
A causa del clima, el desenvolupament de l'agricultura es limita al manteniment de productes d'autosuficiència. Lasilvicultura, una important exportació beneficiosa, proporciona una segona ocupació a la població rural. Una ràpida i creixent integració amb l'Europa occidental -Finlàndia va ser un dels 11 països que va adoptar l'euro- dominarà el panorama econòmic en els propers set anys. El creixement era anèmic el2002, però va disminuir en el2003 a causa de la depressió global.
La capital ésHèlsinki, amb mig milió d'habitants, i un milió a l'aglomeració urbana que inclou ciutats comEspoo iVantaa, totes dues pels volts dels dos-cents mil habitants. Fora d'aquesta àrea, les ciutats principals, amb més de cent mil habitants cadascuna, sónTampere,Turku iOulu.
Hi ha dos idiomes oficials a Finlàndia: elsuomi ofinès, parlat majoritàriament (pel 91,9% de la població com a llengua materna) i elsuec, parlat per la minoria més important del país, elssuecs de Finlàndia (5,5% de parlants). Paral·lelament, existeixen aLapònia al voltant de 7.000 parlants de tres llengües diferents de lapó osaami.
El grup ètnic dominant és el caucàsic europeu del nord, elsfinlandesos. Hi ha petites minories nacionals que inclouen russos, jueus, romanís i tàrtars.
Segons dades del 2004, la major part definlandesos (83,8%) són membres de l'Església luterana de Finlàndia, amb una minoria d'un 1,1% pertanyent a l'Església ortodoxa. Les dues són esglésies oficials de l'estat. La resta consisteix en grups relativament petits (1,1% en total) deprotestants (no luterans),catòlics romans,musulmans,jueus, i un 14,0% no religiós; encara que ha davallat notablement el nombre de persones que van a l'església amb regularitat.
Després dels successius conflictes armats que van afectar Finlàndia en ladècada dels 40, un 12% de la població de Finlàndia va haver de tornar-se a ubicar. El cost de les reconstruccions, l'atur i la incertesa quant a les possibilitats d'independència del país respecte de laUnió Soviètica van conduir a una emigració considerable, que es va reduir a principis dels 70. Des de finals dels 90, les fronteres acullen refugiats i immigrants amb una taxa similar a la dels països escandinaus, encara que el seu total numèric sigui a Finlàndia molt menor. Una porció considerable d'aquests immigrants procedeix de l'antiga Unió Soviètica, al·legant compartir amb els finlandesos un parentiu ètnic (finès).
↑Bagge, Sverre (2005) "The Scandinavian Kingdoms". InThe New Cambridge Medieval History. Eds. Rosamond McKittericket al. Cambridge University Press, 2005.ISBN 0-521-36289-X, p. 724:"Swedish expansion in Finland led to conflicts with Rus', which were temporarily brought to an end by a peace treaty in 1323, dividing the Karelian peninsula and the northern areas between the two countries."
Les saunes. Vídeo. Bloc Europa. CCMA 4 de gener de 2011. Lessaunes formen part de la tradició i la cultura de Finlàndia. Durada 4m 34s (consulta 3 d'abril de 2016)
Finlàndia, un país de boscos. Vídeo. Valor Afegit. CCMA. 11 de gener de 2012. Els boscos de Finlàndia són uns dels més ben gestionats del món. Durada 5m 57s. (Consulta 3 d'abril de 2016)
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals 3.Estat reconegut parcialment 4. Estats no reconeguts per cap Estat europeu però sobiransde facto gràcies al suport militar no explícit de Rússia pel cas transnistrià i explícit de Turquia pel cas xipriota
.svg%26amp%3blang%3dca)
