Lafilosofia contemporània és el nom que reben els diferents corrents filosòfics de lafilosofia del segle XIX, lafilosofia del segle XX i posteriors.[1][2] No tenen uns trets homogenis, ja que l'època és el criteri d'agrupació. Els pensadors acostumen a ser professionals (amb la carrera corresponent) que fanrecerca,divulgació o altres tasques.[3][4][5]
La majoria de pensadors pateixen l'anomenatgir lingüístic, que consisteix a replantejar-se elsignificat dels termes filosòfics més habituals de lahistòria de la filosofia. Lafilosofia del llenguatge es torna una branca necessària per a totes les altres, ja que per parlar d'un problema es comença definint els termes, amb totes les connotacions i canvis històrics.
Si bé la filosofia cedeix camps a laciència empírica (com, per exemple, el paper de lafísica o lapsicologia), alhora també es torna una matèria auxiliar per a totes les disciplines: el bagatge teòric que les fonamenta. Per tant, es parla de filosofia del dret, de l'educació...
Les qüestions bàsiques ja no sónontològiques sinó pràctiques o de sentit i, per tant, pertanyents a l'ètica. La majoria de corrents ètics contemporanis tracten l'ésser humà com a ciutadà i tracten de respondre als nous reptes com la convivència intercultural, el civisme, els dilemes biomèdics, l'ús de latecnologia o lademocràcia. Al segle xxi, ha ressorgit amb força l'estudi de lament per l'auge de laciència cognitiva.
Naturalisme filosòfic: És la idea que només les lleis i les forces naturals (a diferència de lessobrenaturals oespirituals) operen a l'univers.[6] Els adherents al naturalisme afirmen que les lleis naturals són les úniques regles que regeixen l'estructura i el comportament del món natural i que l'univers canviant és en totes les etapes producte d'aquestes lleis.
Positivisme: És el sistema de filosofia basat en l'experiència i en elconeixementempíric dels fenòmensnaturals. En virtut d'això, el positivisme considera lametafísica i lateologia com a sistemes de coneixement imperfectes i inadequats. El termepositivisme va ser utilitzat per primera vegada pel filòsof francèsAuguste Comte, autor de l'obra que inaugurà aquest corrent de pensament,Curs de filosofia positiva (6 vols.,1830-1842)
Filosofia experimental: Un camp emergent d'investigació filosòfica que utilitza dades empíriques —sovint recopilades mitjançant enquestes que sondegen les intuïcions de la gent comuna— per informar la recerca sobre qüestions filosòfiques antigues i sense resoldre.
Quietisme: En metafilosofia, la visió que el paper de la filosofia és terapèutic o remedial.
Filosofia postanalítica: La filosofia postanalítica descriu un distanciament i un desafiament a la filosofia analítica dominant per filòsofs com Richard Rorty.
Desconstrucció: és un concepte que s'empra en la filosofia contemporània, lacrítica literària i lesciències socials, i que denota un procés pel qual els textos i els llenguatges de la filosofia adquireixen un nou significat a la llum dels seus propis supòsits i absències.Jacques Derrida emprà per primer cop aquest terme elsanys seixanta.
Existencialisme: és un moviment filosòfic que situa l'existència humana en el centre de la reflexió. No pas l'existència entesa en sentit abstracte, ni tampoc l'existència de les coses o realitats no humanes, sinó l'existència humana concreta.[11]
Postestructuralisme: És un conjunt de posicions teòriques que tenen el seu nucli en undiscurs autorreflexiu, que és conscient de l'ambigüitat i la complexitat de les interrelacions dels textos i els significats. Es caracteritza per un rebuig de conceptes totalitzadors i essencialistes.[12] El postestructuralisme veu “la realitat” molt més fragmentada, diversa i específica de cada cultura, que l'estructuralisme; si bé continua acceptant que tot el que podem saber es construeix a través dels signes, i es regeix per les regles del discurs
Escola de Frankfurt és una tendència filosòfica que s'ha anat desenvolupant en successives generacions de pensadors alemanys agrupats entorn de l'Institut de Recerca Social (enalemany:Institut für Sozialforschung) deFrankfurt, creat el1922. El seu tret més representatiu, si més no a les primeres etapes, fou l'adscripció almarxisme com a base de les seves reflexions.
Existencialisme: La filosofia existencial és la "manifestació conceptual explícita d'una actitud existencia que comença amb una sensació de desorientació i confusió davant d'un món aparentment sense sentit o absurd.[14][15]
Filosofia postmoderna és escèptica o nihilista envers molts dels valors i supòsits de la filosofia que deriven de la modernitat, com ara que la humanitat tingui una essència que distingeixi els humans dels animals, o la suposició que una forma de govern és demostrablement millor que una altra.
Construccionisme social: Un concepte central de la filosofia continental, una construcció social és un concepte o pràctica que és la creació (o artefacte) d'un grup particular.
Realisme especulatiu és un moviment filosòfic que busca superar les limitacions del pensament antropocèntric i correlacionista explorant la realitat dels objectes més enllà de la percepció i la representació humanes.
Teoria crítica és l'examen i la crítica de la societat i la cultura, basant-se en el coneixement de les ciències socials i les humanitats.
La professionalització és el procés social pel qual qualsevol ofici o ocupació estableix en el grupnormes de conducta,qualificacions acceptables per ser membre de laprofessió, uncol·legi professional o associació per supervisar la conducta dels membres de laprofessió, i algun grau de demarcació delsaficionats qualificats dels no qualificats.[16]
La transformació en una professió comporta molts canvis subtils en un camp de recerca, però un component més fàcilment identificable de la professionalització és la creixent irrellevància del "llibre" per al camp: "els comunicats de recerca començaran a canviar en formes […] els productes finals moderns dels quals són obvis per a tothom i opressius per a molts. Les investigacions [d'un membre] ja no es plasmaran normalment en llibres dirigits […] a qualsevol que pugui estar interessat en el tema del camp. En canvi, apareixeran normalment com a articles breus dirigits únicament als col·legues professionals, els homes el coneixement d'un paradigma compartit dels quals es pot pressuposar i que resulten ser els únics capaços de llegir els treballs dirigits a ells".[17] La filosofia va experimentar aquest procés cap a finals delsegle XIX, i és un dels trets distintius clau de l'era de la filosofia contemporània en la filosofia occidental.
Alemanya va ser el primer país a professionalitzar la filosofia.[18] A finals del 1817,Hegel va ser el primer filòsof nomenat professor per l'Estat, concretament pel Ministre d'Educació prussià, com a efecte de la Reforma napoleònica a Prússia. Als Estats Units, la professionalització va sorgir de les reformes del sistema d'ensenyament superior estatunidenc, basat en gran manera en el model alemany.[19] La profesionalització a Anglaterra va anar també lligada a l'evolució de l'ensenyança superior.
El resultat de la professionalització de la filosofia ha significat que el treball que es realitza en aquest camp ara és gairebé exclusivament dut a terme per professors universitaris amb un doctorat en la matèria que publiquen en revistes altament tècniques,Revista acadèmica. Tot i que continua sent comú entre la població en general que una persona tingui un conjunt de punts de vista religiosos, polítics o filosòfics que considera la seva "filosofia", aquests punts de vista rarament estan informats o connectats amb el treball que es realitza en la filosofia professional avui dia. A més, a diferència de moltes de les ciències per a les quals ha arribat a haver-hi una saludable indústria de llibres, revistes i programes de televisió destinats a popularitzar la ciència i comunicar els resultats tècnics d'un camp científic a la població en general, les obres de filòsofs professionals dirigides a un públic aliè a la professió continuen sent rares.
Poc després de la seva formació, la Western Philosophical Association i parts de l'American Psychological Association es van fusionar amb l'American Philosophical Association per crear el que avui és la principal organització professional de filòsofs als Estats Units: l'American Philosophical Association. L'associació té tres divisions: Pacífic, Central i Oriental. Cada divisió organitza una gran conferència anual. La més important és la Eastern Division Meeting, que sol reunir uns 2.000 filòsofs i se celebra cada desembre en una ciutat diferent de la costa est. La Eastern Division Meeting és també l'esdeveniment de contractació de personal més gran per a llocs de treball de filosofia als Estats Units, ja que nombroses universitats envien equips per entrevistar candidats a llocs acadèmics. Entre moltes altres tasques, l'associació s'encarrega d'administrar molts dels màxims guardons de la professió. Per exemple, la Presidència d'una Divisió de l'American Philosophical Association es considera un honor professional i l'American Philosophical Association Book Prize és un dels premis més antics de filosofia.
↑Robert C. Solomon,Existentialism (McGraw-Hill, 1974, pp. 1–2)
↑D.E. CooperExistentialism: A Reconstruction (Basil Blackwell, 1999, p. 8).
↑Sciaraffa, Stefan «Review ofNorms in a Wired World». , 09-10-2005. Steven Hetcher,Norms in a Wired World, Cambridge University Press, 2004, 432pp, Reviewed by Stefan Sciaraffa, University of Arizona
↑Thomas Kuhn,L'estructura de les revolucions científiques, The University of Chicago Press (1962), pp. 19-20
↑Peter Simons "Open and Cloded Culture" enFenomenología y análisis: ensayos sobre filosofía centroeuropea. Editado por Arkadiusz Chrudzimski y Wolfgang Huemer. Página 18
↑Campbell, James (2006) A Thoughtful Profession, Open Court Publishing
