Filadèlfia (enanglèsPhiladelphia, també anomenadaPhilly) és la ciutat més gran de l'estat dePennsilvània, situada al nord-est delsEstats Units, entreNova York iWashington DC. És la cinquena ciutat del país per població; el comtat de Filadèlfia té 1.450.000 habitants al seu municipi (Philadelphia City) i 5.950.000 a la sevaàrea metropolitana. És el centre històric, cultural i artístic dels Estats Units, i també un port industrial important sobre elriu Delaware, que s'estén fins a l'oceà Atlàntic. Fundada l'any1682, durant el segle xviii va ser la ciutat més poblada de lesTretze Colònies i la tercera ciutat més poblada de l'Imperi Britànic (després deLondres iDublín), abans de convertir-se provisionalment en la capital dels Estats Units. Va ser ràpidament superada per Nova York i va cedir el seu estatus de capital a la flamant ciutat de Washington DC. Avui, Filadèlfia és la principal metròpoli dePennsilvània (la capital de l'estat ésHarrisburg) i també la seu del govern de Pennsilvània. El nom de la ciutat, elegit perWilliam Penn, significa "la ciutat de l'amor fraternal", ja que es desitjava que fos un refugi detolerància religiosa pels quàquers.
Establerta el1682, és una de les ciutats més antigues del país i, com a capital original i ciutat més gran de l'època colonial, gaudia d'una importància política i social més gran queBoston (Massachusetts) o la citadaNova York. El1776, elCongrés Continental de les 13 colònies es va reunir a Filadèlfia i el4 de juliol d'aquell any, hi va declarar la independència respecte de laGran Bretanya. Potser el ciutadà més famós de Filadèlfia va serBenjamin Franklin, escriptor, científic i polític.
Abans de l'arribada dels anglesos, gairebé 20.000 amerindislenapes (o delawares), pertanyents a la nacióalgonquina, habitaven a lavall de Delaware i l'assentament deShackmaxon.
L'exploració de la vall de Delaware va començar a principis delsegle xvii. Els primers colons van reivindicar tota la ribera del riu i van procurar expandir la seva influència creant una colònia agrícola i negociadora de pells per evitar els comerciants francesos i britànics. La primera expedició sueca a Amèrica del Nord va embarcar del port deGöteborg el1637. Va ser organitzada i planificada perClas Fleming, un almirall suec provinent deFinlàndia. Part d'aquesta colònia, anomenadaNova Suècia, incloïa territoris de la costa oest delriu Delaware que arribaven fins a sota delriu Schuylkill, és a dir,Nova Jersey, la Filadèlfia actual,Pennsilvània, el sud-est de Pennsilvània,Delaware iMaryland.
The Treaty of Penn with the Indians.[1] Aquest cartell representa la signatura del tractat de pau entre els nadius i William Penn, a Shackmaxon.
L'any1681, el reiCarles II d'Anglaterra va atorgar unacarta d'autorització aWilliam Penn a canvi de l'anul·lació d'un deute que el govern devia al seu pare. En aquest document, la colònia de Pennsilvània ja estava fundada oficialment. William Penn (1644-1718) era unquàquer anglès: pertanyia a aquest grup religiós dissident que patia persecucions aAnglaterra, que rebutjava la jerarquia eclesiàstica i que proclamava la igualtat, la tolerància i la no-violència. D'aquesta manera, Pennsilvània es va convertir ràpidament en un refugi per a tots aquells que eren oprimits per confessar aquesta fe. William Penn va sortir d'Anglaterra cap a Amèrica el1682 i va fundar la ciutat de Filadèlfia. Es va assegurar que aquesta ciutat servís deport i centre polític. Tot i que Carles II ja li havia concedit la propietat de la terra, William Penn la va comprar paral·lelament als seus legítims propietaris amerindis per tal d'establir-hi relacions pacífiques. Pel que sembla, va signar un tractat d'amistat amb el cap lenapeTamanend aShackmaxon el1682.
Filadèlfia va ser dissenyada segons unpla hipodàmic, el més antic dels Estats Units, amb amples carrers i cinc parcs. Però sobretot, William Penn volia fer d'aquesta ciutat una ciutat de Déu, garantint la llibertat de culte. El nom de la ciutat, en grecΦιλαδέλφια (que significa "amor fraternal"), reflectia aquesta ambició. Quan William Penn va tornar d'Anglaterra el1699 després d'estar fora de la ciutat quinze anys, va trobar una ciutat molt més gran que se situava per població, just darrere de Boston. Nombrosos immigrants europeus, anglesos, neerlandesos, protestants francesos, hi havien arribat, en efecte, atrets per la prosperitat de la ciutat i per la tolerància religiosa de la que s'hi gaudia. Un primer grup d'alemanys es va instal·lar el 1683 al barri actual deGermantown. William Penn va atorgar una carta a la ciutat el25 d'octubre de1701 per a crear institucions municipals: un ajuntament, consells i unaassemblea.
Durant la segona meitat del segle xviii, Filadèlfia s'havia convertit en la ciutat més poblada de lesTretze colònies (14.000 habitants el 1780) superantBoston. També es disputava ambDublín el lloc de segona ciutat de l'Imperi Britànic.
A finals del segle xviii, Filadèlfia era el "legítim centre d'idees revolucionàries", sota l'impuls deBenjamin Franklin (1706-1790). Aquest erudit, nascut aBoston, va arribar a Filadèlfia el 1723 i va ser un dels fundadors de laLibrary Company of Philadelphia (1731), de laUniversitat de Pennsilvània (1740) i de laSocietat Americana de Filosofia (1743). El 1752 va inventar elparallamps. L'any 1728John Bartram va crear un jardí botànic, el primer en el seu gènere a Amèrica del Nord. Va ser també durant el segle xviii quan Filadèlfia es va transformar en el principal centre d'edicions de lesTretze colònies: el primer diari,The American Weekly Mercury, va aparèixer el 1719. LaPennsylvania Gazette (1723) va tenir un paper important durant laRevolució nord-americana. El1739 es va publicar el primer tractat contra l'esclavitud i la ciutat es va convertir, juntament ambBoston, en un dels centres abolicionistes del país.
El saber i la cultura van tenir un important desenvolupament durant el segle xviii, tant va ser així que la ciutat era esmentada a vegades com "l'Atenes d'Amèrica del Nord". Durant elsanys 1760 s'hi va inaugurar una escola d'anatomia, una escola demedicina (1765) i una companyia i un teatre permanent el 1766. L'any1790 s'inaugura l'Escola de Lleis de laUniversitat de Pennsilvània, l'escola més antiga de dret dels Estats Units. Molts artistes de la ciutat van fundar el1794 elColumbianum, que constituïa aleshores la primera societat per al foment de lesbelles arts.
En resum, Filadèlfia es va dotar d'equipaments, de missatges públics i d'infraestructures urbanes abans que les altres ciutats americanes, sobretot sota l'impuls de Benjamin Franklin: un hospital i una companyia de bombers durant elsanys 1730 a més de molts bancs, que van ser fundats durant elsanys 1780. LaPennsylvania State House (actualmentIndependence Hall), a la seu de l'assemblea colonial, va ser construïda el1753. Els carrers van ser progressivament pavimentats i il·luminats amb llums de gas.
ElCarpenters' Hall va acollir el Primer congrés continental (1774).
Durant elsanys 1770, Filadèlfia es va convertir en un dels principals centres de laRevolució nord-americana. ElsFills de la Llibertat, una organització de patriotes americans, eren molt actius en la ciutat: resistien a les mesures fiscals imposades per la metròpoli i incitaven als colons a boicotejar les mercaderies angleses.
Filadèlfia va ser l'escollida, a causa de la seva posició central en el si de lesTretze colònies, per acollir el Primer Congrés continental que es va reunir del 5 de setembre al 26 octubre de 1774 alCarpenters' Hall. El Segon Congrés Continental es va realitzar entre 1775 i 1781, data de laDeclaració d'Independència i de la ratificació dels Articles de la Confederació. Durant la guerra d'independència, aquesta assemblea va organitzar l'exèrcit continental, va emetre paper moneda i es va ocupar de les relacions internacionals del país. Els delegats van signar laDeclaració d'independència el 4 juliol de 1776 en aquesta ciutat. No obstant això, en resposta a laderrota americana alBrandywine el 1777, el Congrés va haver de deixar la ciutat[2] i 2/3 de la població. Els habitants van haver d'amagar la "campana de la llibertat".
Hi van haver moltes batalles entre les forces nord-americanes comandades perGeorge Washington i els casaques vermells. Després d'haver conquerit la ciutat el setembre de 1777, els britànics van concentrar 9.000 soldats al barri alemany,Germantown.[3] El juny de 1778, els britànics van abandonar Filadèlfia per protegirNova York, exposada a les naus franceses. Durant el juliol, el Congrés va tornar a Filadèlfia. Una convenció constitucional es va reunir a la ciutat el 1781 per redactar unaconstitució. Aquest text, organitzador de les institucions del nou país, va ser signat a l'Independence Hall el setembre de 1787. Va ser alCongress Hall que va ser elaborada laDeclaració dels drets (1790), que van configurar els deu primers apartats de la constitució nord-americana. El Congrés Continental es va instal·lar a la ciutat de Nova York el 1785, però, sota la pressió deThomas Jefferson, va tornar a Filadèlfia el 1790, que va ser investida capital provisional dels Estats Units, mentre Washington D.C. era construïda. Filadèlfia va deixar de ser la capital de les colònies el 1799.
El comerç marítim de Filadèlfia va ser pertorbat per l'Acta d'embargament de 1807, que va ocasionar laGuerra del 1812 contra Anglaterra. Després d'aquest succés, Nova York va superar a la ciutat i al port de Pennsilvània.
Al començament del segle xix, Filadèlfia va tenir un important creixement econòmic gràcies a les seves riqueses agrícoles i mineres (carbó) presents al seu territori, la construcció de rutes, de canals i de vies fèrries que van permetre a la ciutat mantenir el seu lloc a laRevolució industrial. Laindústria tèxtil, laconfecció, lametal·lúrgia, la fabricació depaper i de material ferroviari, la construcció naval a les drassanes i la indústria agrícola eren les principals indústries del segle xix. Filadèlfia era alhora un centre financer de primera importància. Durant laGuerra de Secessió, les fàbriques de la ciutat abastien els exèrcits de la Unió. Els hospitals també van jugar un rol important en l'allotjament de nombrosos ferits a causa del conflicte.
Per culpa de la mecanització de l'agricultura al sud dels Estats Units, milers d'afroamericans van començar a emigrar cap al nord i Filadèlfia es va convertir en un dels destins privilegiats d'aquests afluents. Com en altres ciutats nord-americanes, loa anys que van precedir la Guerra Civil van estar marcats per la violència contra els immigrants com els motins anti-catòlics de maig i juny de 1884.
Amb l'Acta de Consolidació (Act of Consolidation) de1854, la municipalitat de Filadèlfia va annexar-se molts districtes, assentaments i barris perifèrics. Aquesta decisió va permetre fer correspondre els límits de la ciutat amb els del comtat i millorar la gestió dels problemes urbans. No obstant això, la municipalitat, republicana, va continuar amb la seva corrupció i els fraus i les intimidacions a les eleccions eren freqüents.
Milers d'immigrants arribats d'Alemanya, d'Itàlia, d'Irlanda, de l'Europa de l'Est i d'Egipte van arribar al port de Filadèlfia per treballar a les indústries de la ciutat al voltant del segle xx i es van reagrupar en els seus barris distintius. Durant laPrimera Guerra Mundial, l'arribada d'afroamericans fugint de la discriminació del sud va modificar l'estructura de la població. Amb el desenvolupament del transport ferroviari i més endavant delmetro (1907), i de l'automòbil, les classes mitjanes van començar a marxar del centre de la ciutat per habitar en els suburbis. Es van construir els primers gratacels i elPont Benjamin Franklin. Després de laGran Depressió, Filadèlfia va ser coneguda pel vigor dels seus gremis i per les seves múltiples vagues. L'atur va augmentar fortament i es va mantenir a un alt nivell en elsanys 1930, malgrat els llocs de treball que va crear Works Progress Administration. Es va haver d'esperar a laSegona Guerra Mundial perquè la ciutat superés la crisi, gràcies a les indústries d'armament.
El 1950, Filadèlfia va assolir el seu apogeu demogràfic, amb una mica més de dos milions d'habitants; els habitatges aleshores eren sovint insuficients i insalubres. Durant elsanys 1960 hi va haver alguns motins racials, en el moment del moviment pelsdrets civils (Paisano Rights Movement en anglès). Els problemes socials es van agreujar amb la pujada de l'atur, la droga i la violència delsgangs. Laclasse mitjana va evitar el centre i es va desplaçar cap als comtats propers: així la ciutat va perdre més del 13% de la seva població durant elsanys 1970.
La municipalitat va adoptar una nova carta el 1951, atorgant-li majors poders. L'alcaldeJoseph Clark va inaugurar una política de renovacions urbanes: millora de les rutes i del sistema de transports, rehabilitació de l'hàbitat, creació de centres comercials i parcs. Però a començaments dels anys 90 la ciutat estava a la vora de la fallida, igual que altres ciutats de la costa est com Nova York.
És la més septentrional de les ciutats nord-americanes en ser considerada dins de la zona climàticasubtropical humit. Els estius són calorosos, les tardors i primaveres temperades i els hiverns freds. La mitjana de nevades per any és de 5 dies. Al nord de Filadèlfia la neu és un fenomen recurrent cada hivern i sovint amb efectes notables sobre la vida quotidiana. Al sud en canvi les aigües i els aires tropicals del Corrent del Golf converteixen la neu en un fenomen esporàdic que només adquireix importància de tant en tant en ocasió del Blizzard o tempesta de neu dels Nor'easter. Philadelphia cau a la perifèria del nord de la zona del clima subtropical humit. Els estius són típicament calorosos i xafogosos, la primavera i la tardor són generalment suaus i hivern és fred. La precipitació és generalment ben repartida al llarg de l'any, amb vuit a onze dies de precipitació per mes. Hi cauen de l'ordre de 1070 mm anuals de mitjana. La mitjana de gener són 0.2 °C. i la del juliol és de 25.3 °C.
L'horitzó de Filadèlfia vist des de l'altiplà de Belmont, alFairmount Park
Filadèlfia ha rebut durant molt de temps "La ciutat de l'amor fraternal" (The City of Brotherly Love) pel per l'etimologia del nom de la ciutat en grec (grec: Φιλαδέλφεια ([pʰilaˈdelpʰeːa],grec modern: [filaˈðelfia]), "amor fraternal"), derivats de l'antic grec φίλος,fílos pʰeːa. amorós) i ἀδελφόςadelfós (germà, fraternal).[4] La ciutat va ser nomenada per primera vegada pel seu fundador,William Penn.[5]"Philadelphia" també s'escurça amb freqüència a "Philly" (/fɪli/). Els Philadelphia Phillies, l'equip de beisbol de la ciutat, es van formar el 1883.[6]
Filadèlfia també rep aquests apel·latius:
"America's Garden Capital"
[7] en referència a la trentena de jardins de Filadèlfia i a l'orgull que tenen els habitants de Filadèlfia als seus jardins
"L'Atenes d'Amèrica"
Anomenat així ja el 1733 pels directors de laLibrary Company of Philadelphia.[8]Gilbert Stuart es va referir a la ciutat utilitzant aquesta frase, fent referència a la reputació de Filadèlfia per a la ciència, la indústria, l'art i la vida intel·lectual.[9] També és un sobrenom donat a la ciutat de Boston
"The Cradle of Liberty" (literalment "el bressol de la llibertat")
Derivat del paper de Filadèlfia a la revolució americana. També és un sobrenom donat a Boston.[11]
"The Quaker City"
Es va donar en referència a la religió dels primers colons de la ciutat.[12]
"The Workshop of the World" (literalment "el taller del món")
la història de la revolució industrial de Filadèlfia li va donar aquest sobrenom; al segle xx, abans de la Segona Guerra Mundial, Filadèlfia "va liderar la nació en la producció de productes tan diversos com locomotores, tramvies, serres, vaixells d'acer, tèxtils, catifes, mitges, barrets, cuir i cigars. Va ocupar el segon lloc en la producció de sucre, fertilitzants, peces de fosa, petroli, productes químics i farmacèutics."[13]
"The City that Loves you Back" (literalment "la ciutat que t'estima")
"The City of Neighborhoods" (literalment "la ciutat dels barris")
No està aclarit com va sorgir aquest nom; Filadèlfia es va anomenar "The City of Homes" a la dècada del 1870, i es va anomenar "a city of residences" en un llibre publicat el 1893, fent referència als alts nivells de propietat d'habitatges de la ciutat. El sobrenom es refereix als molts barris diferents de la ciutat i al sentit d'orgull veïnal.[15]
"The City That Bombed Itself" (literalment "la ciutat que es va bombardejar a si mateixa")
el 1985, la policia de Filadèlfia va bombardejar una casa adossada ocupada perMOVE, un grup radical deBlack Power. L'atemptat va matar 11 persones, va destruir 61 llars, va deixar 250 persones sense llar i va guanyar a la ciutat aquest títol.[16][17]
"Filthadelphia" o "Filthydelphia"
En referència a les escombraries omnipresents als carrers.[18][19]
"Killadelphia"
En referència a l'historial de crims violents i alta taxa d'homicidis[20]
"The Sixth Borough"
Una referència degut a la proximitat de Filadèlfia amb la ciutat de Nova York i el moviment dels novaiorquesos a Filadèlfia pels lloguers, béns arrels i cost de vida menys cars[21][22][23][24][25]
ElComcast Center en construcció (febrer 2007). Un cop acabat, arribarà a una alçada de 297 metres. És el símbol de la renovació econòmica de Filadèlfia.
Durant el segle XVIII Filadèlfia va tenir un paper pioner en el naixement polític del país, però també en l'economia. D'aquesta manera, els sectors tradicionals fundats en l'època colonial han estat protagonistes i van forjar la reputació de la ciutat: l'edició, la impremta, la premsa, la banca i els treballs lligats a la salut en són alguns exemples.
Durant el segle XIX l'explotació del carbó de les muntanyes Apalatxes, el combustible dels ferrocarrils i dels transports aquàtics van situar Filadèlfia en la cimera de les metròpolis industrials, al cor de la Manufacturing Bely. Les indústries de la Revolució industrial i l'agroalimentària eren van ser les forjadores en aquesta època de la prosperitat de la ciutat: les indústries metal·lúrgica, tèxtil, petroliera, naval, conserveria, piscicultura.[26] Per altra banda, la seva situació geogràfica, entre Nova York i Washington DC, va inspirar la creació de nombroses empreses de transport. Després de 1945, amb la davallada d'aquestes indústries tradicionals que va afectar la Manufacturing Belt, Filadèlfia va entrar en una fase de crisi econòmica i social. Nombroses fàbriques van haver de tancar, es reestructuraren o bé van emigrar, ja que cap al Sud o l'Oest del país, o bé cap a altres països.
Avui dia Filadèlfia ha diversificat les seves activitats i entaulat seu renovat econòmic. L'atur va disminuir des de 1993 i nousgratacels es van construir a la terra del Districte Central de Negocis. Filadèlfia continua sent un centre de presa de decisions financeres de primer ordre al nord-est dels EUA.
Els límits del comtat i de la ciutat de Filadèlfia són els mateixos des de l'Acta de Consolidació de 1854. Totes les funcions polítiques són exercides per la municipalitat des de1952.La ciutat és governada per un alcalde escollit per 4 anys.Michael Nutter ocupa aquest lloc des de2008. L'alcalde no pot tenir més de dos mandats consecutius. Per presentar-se a eleccions, l'ha d'haver com a mínim un cop ocupat un seient al Consell municipal. Des de1952, tots els alcaldes de Filadèlfia van ser demòcrates sense excepció i són majoritàriament favorables a una intervenció pública a favor de les classes marginals: així, la municipalitat no imposa cap impost local sobre els productes de primera necessitat com elsabó.
El consell municipal (Philadelphia City Council) és l'òrgan deliberant i legislatiu de la ciutat. Té 17 membres: deu dels quals són elegits en els districtes, els altres set representen a tota la ciutat i són elegits per tots els ciutadans. El president del Consell és elegit pels regidors; des de 2000, aquest lloc és ocupat per la demòcrataAnna Cibotti Verna, coneguda per les seves posicions progressistes. El mandat dels consellers és de quatre anys, sense límit de reelecció. El consell municipal es reuneix un cop per setmana a l'ajuntament. Les decisions es prenen per majoria. L'alcalde té dret de vet. Però el consell pot superar aquest dret si s'aconsegueix una majoria de 2 terços. En2005, la municipalitat feia servir aproximadament 30.000 persones.
La cort d'apel·lacions ordinària del comtat (Philadelphia County Court of Common pleas) és la cort de justícia per a Filadèlfia. És finançada pels fons municipals i funciona amb els empleats de la ciutat. La cort de contravencions viàries s'ocupa de les infraccions al codi viari. Encara que la capital de Pennsilvània se situa enHarrisburg, la cort suprema, la cort superior i la cort de la Mancomunitat tenen la seu a Filadèlfia. Els jutges d'aquestes instàncies són elegits pels ciutadans de la ciutat.
Entre laGuerra de Secessió i la meitat del segle xx, la municipalitat va estar dominada pel Partit Republicà. Després de laGran Depressió dels anys 1930, els demòcrates van progressar i van acabar ostentant l'alcaldia el 1952. A les eleccions presidencials de 2004, el candidat demòcrataJohn Kerry va obtenir el 80% dels vots a Filadèlfia. Finalment, Filadèlfia enviament quatre diputats a la cambra de representants delCongrés dels Estats Units, en 2007 tots ells eren demòcrates. Amb el descens de la població des de la segona meitat del segle xx, el nombre de circumscripcions electorals i, per tant, el nombre de representants enWashington, ha passat de sis a quatre.
Filadèlfia és una important ciutat universitària que acull milers d'estudiants i nombrosos establiments d'ensenyament superior. Els campus universitaris prenen part en el dinamisme cultural de l'aglomeració: al barri de University City, a l'oest del centre de la ciutat, 21 museus i galeries estan oberts al públic. Les universitats i els centres de recerca treballen en conjunt amb les principals ocupadores de la ciutat: d'aquesta manera l'ensenyament superior està particularment associada amb els sectors de la química, les ciències, la història i l'art.
Fundat el 1964, elCommunity College of Philadelphia atorga 70 diplomes diferents i un ampli panell de formacions des de les arts fins als estudis, passant per les ciències o l'economia. Té 38.000 estudiants el 2007, fet que el converteix en el major establiment d'ensenyament superior de la ciutat.
LaUniversitat de Pennsilvània és una de les més antigues i prestigioses dels Estats Units: fundada perBenjamin Franklin al segle xviii, forma part de la famosaIvy League, una associació informal reagrupant les 8 universitats més cèlebres del país. El 2007, la universitat de Pennsilvània era referenciada com una de les deu millors universitats del país d'acord amb l'US News & World Report. Té actualment més de 19.800 estudiants i, amb el seu hospital, és la segona ocupadora de la ciutat. El campus es troba al barri de University City. LaUniversitat de Temple va ser oberta el 1889 i agrupa aproximadament a 33.600 estudiants. La tercera universitat de la ciutat per nombre d'estudiants és la deDrexel, amb 17.000 estudiants, seguida per les de Saint Joseph (7.000) i La Salle (6.200).
Un plat d'índole mundial i amb origen a Filadèlfia és eldònut (doughnut), aquest invent dels alemanys arribats al segle xvii són avui un símbol de tots els Estats Units. Diu la llegenda que va ser un navegant qui va fer el famós forat per solucionar el problema que la massa no es fregia bé al centre. Abans que es faran servir per menjar, eren utilitzades per a netejar finestres segons Ian Hecox.
Aquests pastes dolces constitueixen un dels aliments per esmorzar més populars dels EUA on a més, apareixen en el cinema com un dels dolços més consumits pels policies d'aquest país. Encara que també són molt populars en altres països de la cultura occidental, es troben des de les sales de reunions fins a la cuina de l'agricultor. Algunes de les franquícies més conegudes són Dunkin 'Donuts, Krispy Kreme, i Winchell's Donuts.
Donuts en un forn
En l'època colonial, les tavernes com la London Coffe House i la Tun Tavern eren llocs de sociabilització i de protesta contra la supremacia britànica. Al final del segle xix van ser creats el Reading Terminal Market i el mercat italià. Nombrosos restaurants van ser oberts a partir dels anys '70.
Un altre important plat típic d'aquesta ciutat és el conegutphilly cheesesteak, una mena desandvitx conegut fora de Pennsylvania comPhiladelphia cheesesteak,Philly cheesesteako fins i totsteak and cheese. Aquest sandwich porta al seu interior petites tires de carn (steak) i una petita quantitat de formatge fos. Un cheesesteak sense formatge fos es denomina localment comsteak sandvitx, ophilly steaken altres parts del país. El cheesesteak és una mena d'aliment informal que se serveix al carrer de la regió de Philadelphia. Va ser inventat i associat a la ciutat en els anys 1930 i és per aquesta raó una icona de la mateixa manera que altres àpats com eltastykakes, gelat italià, elspretzel de la zona, elsHoagie i elsScrapple.
Filadèlfia té una llarga tradició esportiva que data des del segle xix. Filadèlfia té equips en totes les grans lligues esportives delsEstats Units. LaMajor League Soccer (MLS) té una franquícia defutbol a Filadèlfia, concretament en el suburbi de Chester, des de la temporada 2010. L'equip, porta el nom dePhiladelphia Union, juga com a local alPPL Park.A més d'ells estan elsPhiladelphia Phillies debeisbol, que el 2008 van ser els campions mundials de laMLB, és un dels més vells equips de la sèrie americana, des del 1883. A l'hoquei sobre gel són representats pelsPhiladelphia Flyers. També sense oblidar elsPhiladelphia Eagles, que és un equip professional defutbol americà, aquests tenen 3 campionats de laNFL.I a l'NBA, l'elit delbasquet, tenen elsPhiladelphia 76ers, que juguen des del 1963, guanyant 2 campionats el 1967 i el 1983.
↑Chris Satullo, "City of Brotherly Love" inEncyclopedia of Greater Philadelphia (Mid-Atlantic Regional Center for the Humanities, Rutgers-Camden).
↑Seamus Kearney & Dick Rosen.The Philadelphia Phillies. Arcadia Publishing, 2011, p. 7.
↑«Philadelphia, America’s Garden Capital». America’s garden capital.org. «With a tradition of horticulture going back 300 years, Philadelphia is America’s Garden Capital.»
↑Richardson Dilworth, "The City that Loves you Back" inEncyclopedia of Greater Philadelphia (Mid-Atlantic Regional Center for the Humanities, Rutgers-Camden)
↑Linn Washington Jr., "City of Neighborhoods" inEncyclopedia of Greater Philadelphia (Mid-Atlantic Regional Center for the Humanities, Rutgers-Camden).
↑Howard J. Wiarda.Think Tanks and Foreign Policy: The Foreign Policy Research Institute and Presidential Politics. Lexington Books, 2010, p. 7–8.
↑Karen Ivory.Pennsylvania Disasters: True Stories of Tragedy and Survival. 2d. Globe Pequot, 2015, p. 155–56.
.jpg)
_facade_HABS_PA%2c51-PHILA_229-4.jpg)
_7th_1844_-_H._Bucholzer._LCCN2003654121.jpg)
