Arbre de fulla caduca del gènereFicus, que té més de mil espècies, principalment a les regions càlides i intertropicals.
Ficus carica és la sola espècie del gènereFicus que es troba en estat silvestre a Europa.
La figuera ésmonoica en els individus silvestres, que s'anomenencabrafigueres ocabrafigues (figueres femelles), idioica en les races conreades. La cabrafiguera viu a les roques de la regió mediterrània i requereix per a la maduració dels fruits el concurs d'un insecte himenòpter,Blastophaga psenes que penetra dins la inflorescència, on viu i es reprodueix.De 5 a 10 metres d'alt, té unacapçada ampla, fa una flaire característica i contélàtex. L'escorça és grisenca, i les fulles,palmatipartides o de forma variable (les fulles exteriors són més grosses i més simètriques que les interiors).
Hi ha figueres que duenfigaflors (figues de la primera flor) i figues pròpiament dites, tardanes (figa de la segona flor), i figueres que solament porten figues.
Floreix del febrer a l'abril, amb flors unisexuals reunides en gran nombre dins unreceptacle piriforme, carnós, anomenat en termes botànicssiconi (la figa). La figa madura durant l'agost, el setembre i l'octubre. Alguns tipus de figueres, dites bíferes, també fan, a la fi de juny, un fruit anomenatfigaflor o bacora.
Arbre molt rústic i resistent a lasecada i a lasalinitat. Accepta terres calcàries i lleugerament àcides, i també amb poca fondària, però els millors rendiments resulten amb sòls amb bona capacitat d'emmagatzemar aigua. Sovint es troba com a exemplar isolat, sense formar part de plantacions ordenades. Les figues tenen prou temperatura per a madurar bé fins a la part inferior de lamuntanya mitjana. Aprofita molt bé les pluges de tardor típiques delclima mediterrani. En regadiu, es planten en espais enquadrats més amples que la resta de fruiters, per la gran amplada que té la capçada.
La figuera fa molta ombra i moltesmales herbes no poden prosperar sota seu. Necessita un adobatge equilibrat en nitrogen, fòsfor i potassa. La collita s'ha de fer amb compte, perquè les branques són fràgils i el fruit és tou i s'esquinça molt fàcilment. Per fer la collita cal molta mà d'obra. Els fruits que es fan a la part exterior de les branques a una alçada inaccessible es cullen fent servir elcóp, badoc o despenjafigues, una utilització curiosa i minoritària de la canya, que permet d'abastar-los sense haver de pujar a dalt de l'arbre.[1] Els ocells en mengen i espatllen moltes figues.
Figa partida per la meitat
AlsPaïsos Catalans era, tradicionalment, un dels conreus principals, però avui dia està en regressió, malgrat que encara domina en una gran part del paisatge de la Mallorca septentrional i a la resta del territori es troben figueres pertot arreu.
.svg){kind=icon}
