 Fieseler FiStorch | |
| Tipus | avió d'enllaç |
|---|---|
| Fabricant | Fieseler |
| Estat | Tercer Reich |
| Dissenyat per | Fieseler |
| Primer vol | 24 maig 1936 |
| Abast | 380 km |
| Sostre de vol | 4,600 m |
| Armament habitual | 1MG 15 dorsal |
| En servei | 1937 - 1945 (Alemanya) 1970 (França) |
| Estat | Retirat |
| Operador/s | |
| Altres usuaris | Armée de l'air |
ElFieseler Fi 156Storch (Cigonya) va ser un petitavió alemany d'enllaç construït perFieseler abans i durant laSegona Guerra Mundial. La producció va continuar en altres països fins als anys seixantes per al mercat privat. Es famós encara pel seu excel·lent rendimentSTOL i la baixa velocitat d'entrada en pèrdua de 50 km/h[1]
A l'estiu del 1935 elReichsluftfahrtministerium va proposar als fabricants d'avions el disseny d'un avió d'enllaç que tingués una alta capacitatSTOL tant a l'enlairament com a l'aterratge.[2]Focke-Wulf,Fieseler,BFW iSiebel van enviar les seves propostes; designat-se com aFw 186,Fi 156,Bf 163 iSi 201 respectivament.
Focke-Wulf va presentar el seu prototip basat sobre l'Autogir Cierva C30 del qual tenia llicència,Siebel va presentar un prototip que va ser rebutjat per les seves pobres característiques STOL iBFW no va aconseguir de presentar el seu prototip dins del termini establert.[2] El prototip presentat perFieseler acomplia amb les especificacions demanades i va guanyar el concurs.
Estructuralment era un monoplà d'ala alta travada, de construcció mixta metall i fusta amb la unitat de cua convencional amb muntants i tren d'aterratge fix amb patí de cua. A diferència de la majoria d'avions no embarcats podia plegar les ales, facilitant les operacions de transport. Estava impulsat per un motorArgus As 10C de vuit cilindres en V invertida, refrigerat per aire, i la seva àmplia cabina de vidre donava una excel·lent visibilitat als seus dos tripulants. L'èxit de l'aparell radicava en el sistema d'alta sustentació característic de la companyia, utilitzant en les versions inicials un slat fix al llarg de tota l'envergadura de la vora d'atac de l'ala i amb alerons ranurats en la totalitat de la vora de fugida. Això li donava unes excel·lents característiquesSTOL. Les proves de vol van demostrar que la Luftwaffe havia adquirit un aparell polivalent i de fet, durant la Segona Guerra Mundial, lesStorch van operar en gairebé tots els llocs on van combatre les forces alemanyes.[2]
Al voltant de 2.900Fi 156, majoritàriament de la versió C, es van produir entre 1937 i 1945 a la Fàbrica Fieseler de Kassel. El 1942, la producció es va iniciar a la fàbricaMorane-Saulnier dePuteaux a França. A causa de la demanda de Fieseler com a subcontractista per a la construcció delBf 109 i elFw 190, la producció de l'Storch es va traslladar a Leichtbau Budweis a Budweis (Txecoslovàquia) el 1943.La producció total en les seves diferents variants va ser de 2.900 unitats.Durant la guerra, elFi 156 a més de la producció a Kassel va ser construït per a la Luftwaffe per Morane-Saulnier a França i per Leichtbau Budweis i Mráz a Txecoslovàquia. Les dues companyies van seguir construint l'Storch després del conflicte, sent designat per Morane-Saulnier comM.S.500, M.S.501 iM.S. 502 iK-65 Cáp per Mráz.[2]
Al 1944 la producció es va traslladar de Leichtbau Budweis a la fàbrica Mráz de Choceň que va produir 138Fi 156, després de la guerra va continuar produint-los designat-los comK-65 Cáp. Va deixar de produir-los el 1949.[2]
Immediatament després de l'alliberament de França el 1944, la producció deFi 156 a la fàbrica Morane-Saulnier es va continuar a petició de l'Armée de l'Air i es va designar com aM.S. 500Criquet per al lot d'avions produïts amb l'estoc restant dels motors Argus. Es coneixen altres modificacions i ús de diferents motors (en línia i radial) amb les denominacions M.S.501 i M.S.502. L'ús dels avions a l'Indoxina va posar de manifest la debilitat de la fusta en la construcció de les ales; es va decidir llavors construir les ales de metall. Entre les modificacions, es va deixar d'instal·lar l'arma defensiva dorsal a la finestra posterior, tot i que alguns avions van ser modificats per les tropes al camp i van instal·lar-hi una metralladoraMAC 34T que podia disparar per una de les finestres laterals. Uns 141 avions van ser construïts abans de la fi de la Segona Guerra Mundial i un total de 925 aeronaus van ser construïdes abans de finalitzar la producció de totes les variants delCriquet per part de Morane-Saulnier el 1965.[3]
L'Storch es va desplegar a tots els teatres europeus i nord-africans de la Segona Guerra Mundial.[4] El MariscalRommel feia servir unStorch com a transport i com a avió de reconeixement del camp de batalla durant les campanyes de l'Afrika Korps al desert nord-africà.[4] Però és probablement famós pel seu paper a l'operació Eiche, el rescat del 1943 del deposat dictador italiàBenito Mussolini, arrestat en un hotel de muntanya alGran Sasso. Tot i que la muntanya estava envoltada de tropes italianes, el comando alemany dirigit perOtto Skorzeny i 90 paracaigudistes van utilitzar els planadors per aterrar al pic i la van capturar ràpidament. Tot i això, es va mantenir el problema de com tornar a sortir. Es va enviar un helicòpter Focke-Achgelis Fa 223, però es va espatllar en ruta. Llavors, el pilot Heinrich Gerlach va volar en un Storch. Va aterrar en 30 m, i després que Mussolini i Skorzeny es van embarcar, es va enlairar en només 80 m, tot i que l'aeronau estava sobrecarregada.[5]
El 26 d'abril de 1945, unStorch va ser un dels últims avions que va aterrar a la pista improvisada al Tiergarten, a prop de la porta de Brandenburg, durant labatalla de Berlín i la derrota del Tercer Reich. Va ser pilotada per la pilot de provesHanna Reitsch, que va portar el generalfeldmarschall Robert Ritter von Greim de Múnic a Berlín per respondre a una citació deHitler.[6]
L'Armée de l'Air i l'Aviació Lleugera de l'Exèrcit francès (Aviation Légère de Armée de Terre) van utilitzar elCriquet des de 1945 fins a 1958 durant tota laGuerra d'Indoxina i laGuerra d'Algèria.[3] LaForça Aèria Suïssa i d'altres països europeus muntanyencs van continuar utilitzant l'Storch per a rescats en terrenys on les grans capacitatsSTOL eren necessàries.[7]
