Plat de fideus gruixuts amb formatgeMacarrons, i altres de formes de pasta similars
Elsfideus gruixuts són un tipus defideu confeccionat ambaigua,farina deblat i, de vegades,ou, que sol tenir forma tubular no gaire llarga, amb forat longitudinal o no, tall perpendicular i forma una mica còncava.
Als Països Catalans els van introduir els àrabs durant la seva estada i s'utilitzen tant en la cuina tradicional clàssica com en plats més nous. Alguns exemples típics són lafideuada, elsfideus a la cassola (amb trossos de costelló amb os), etc.
També es fan servir molt elsfideus fins, que són curts i filiformes, de vegades dits "cabell d'àngel", que no s'han de confondre amb elsfideus xinesos, una mena d'espaguetis prims.
No s'ha de confondre elsmacarrons (en italià i altres llengües,penne), un cilindre recte tallat al bieix, estriat o no, relativament ample, amb elsfideus gruixuts (en italià,maccheroni, i en altres llengües,macaroni), que són més estrets, poden tenir forat o no, i són corbs.
A la cuina tradicional dels Països Catalans, els fideus se solen coure en una cassola de fang, mentre que els macarrons (per exemple, elsmacarrons amb grevi) es fan al forn. Actualment, però, els macarrons també es couen a la manera italiana, separats de la salsa, que es fa a part, en una paella; i després s'escorren i s'aboquen a aquesta, es barregen bé i es cou tot junt a la paella un moment.
A Itàlia es diuenmaccheroni i van ser típics a la cuina de l'anomenatMezzogiorno. Des d'aquesta època i a causa de la gran emigració, els macarrons s'han difós a gairebé tot Itàlia i a altres països, com per exemple l'Argentina. El nom enitalià prové delgrecmacario (macarions), que vol dirfeliç (equivalent a les paraules llatinesfelix obeat) i es va aplicar a aquesta pasta perquè era un aliment que tradicionalment elsgrecs oferien en el menjar delsfunerals, en els quals s'homenatja al difunt, que ha passat a millor vida i és feliç, és a dir, macarios.
