 | Aquest article tracta sobre la localitat menorquina. Vegeu-ne altres significats a «Ferreries (desambiguació)». |
.svg) | |||||
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Illes Balears | ||||
| Província històrica | Illes Balears | ||||
| Illa | Menorca | ||||
| Capital | Ferreries | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 5.114(2024) (77,38hab./km²) | ||||
| Gentilici | Ferrienc, Ferrerienc, Ferrierenc o Ferrerierenc | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 66,09 km² | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| Altitud | 142 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Patrocini | Sant Bartomeu | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 07750 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 07023 | ||||
| Lloc web | ajferreries.org | ||||
Ferreries és unavila imunicipi deMenorca situat al centre de l'illa. Ja s'esmenta el municipi en el Pariatge de 1301[1] de Jaume II de Mallorca.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Cala Galdana | 122 |
| Ferreries | 4.294 |
| Font:Idescat | |
L'origen del nom de Ferreries no és del tot clar. Tanmateix, hi ha dues teories, indemostrables documentalment:
El terme de Ferreries té una extensió de gairebé 67 quilòmetres quadrats i una població, el2010, d'uns 4.500 habitants. La franja nord de Ferreries destaca per les elevacions deSanta Àgueda is'Enclusa mentre que el sector sud està drenat per una sèrie de profunds barrancs de gran bellesa: elbarranc d'Algendar, que desemboca acala Galdana, i elbarranc de Son Fideu, que vessa les aigües aTrebalúger.[3]
Gairebé els dos terços del terreny del municipi de Ferreries estan senseconrear, poblats en part per extensions depins,alzines imatollmediterrani.[4] LescalesMitjana iMitjaneta alberguen un antiquíssim alzinar i un dels pocs reductes de tot Menorca de pins sicilians. A la costa nord (ets Alocs icala Macarrà) hi hamacars d'alocs i altres espèciesendèmiques tant animals com vegetals.[5]
Les notícies històriques que tenim del naixement de Ferreries permeten fixar-ne la fundació a finals del segle xiii. El nom de Ferreries apareix per primera vegada en elPariatge del reiJaume II de Mallorca. Es tracta, de fet, d'un document de concòrdia entre elmonarca i elbisbe que va reorganitzar les estructuressocials i eclesiàstiques de Menorca. Arranjant lapabordia i lesrectories, va instituir, entre d'altres, una novaparròquia al terme de la Fraria, sota l'advocació de l'apòstolsant Bartomeu.[2]
Al voltant d'aquests paratges van començar a construir-se, l'any1298, les primeres cases que donarien vida al primitiu nucli de població. Al començament delsegle xiv, el poble de Ferreries va rebre la denominació de terme delcastell de Santa Àgueda i els seus homes més representatius intervenien en lapolítica i en elsnegocis públics de Menorca.[2]
El caràcter disseminat de la població no va afavorir el desenvolupament de Ferreries, que abans de finalitzar l'èpocamedieval solament comptava amb alguns nuclis aïllats de població. Així, se sap que el1457 es van fundar elsllocs de Terra-roja, Son Gornés, Son Gras i Ruma, i que l'any1476 naixien els de Son Mercer i sa Mola; tots com a petites cèl·lules de població.[2]
A finals del segle xvii, Ferreries tenia 75 habitants i 15 cases.[2]
| Legislatura | Període | Alcalde o alcaldessa | Partit Polític | Govern |
|---|---|---|---|---|
| I | 1979 - 1983 | Antoni Riudavets Salom |  | |
| II | 1983 - 1987 | Antoni Riudavets Salom | CI | |
| III | 1987 - 1991 | Gabriel Martí Barber |  | |
| IV | 1991 - 1995 | Gabriel Martí Barber (1991-1995) | | Govern CDS i PSOE |
| Onofre Janer Coll (1995) | ||||
| V | 1995 - 1999 | Onofre Janer Coll | CIF | Govern CIF, Entesa i PSOE |
| VI | 1999 - 2003 | Onofre Janer Coll (1999) | INME | INME, PP i Entesa |
| Román Sintes Serra (1999-2003) | ||||
| VII | 2003 - 2007 | Josep Carreras Coll | Govern Entesa i PP | |
| VIII | 2007 - 2011 | Josep Carreras Coll | Govern Entesa, PSOE i UCM | |
| IX | 2011 - 2015 | Manuel José Monerris Barberá |  | Govern en minoria |
| X | 2015 - 2019 | Josep Carreras Coll | Majoria absoluta | |
| XI | 2019 - 2023 | Joana Febrer Rotger | Majoria absoluta | |
| XII | 2023 - actualitat | Pedro Pons Huguet | | Majoria absoluta |
L'agricultura, antic motor econòmic de Ferreries, ha anat perdent pes en el conjunt de l'economia local. Elconreu decereals i lapastura han donat pas a una activitat essencialmentramadera que té enfocada la producció en la fabricació deformatge artesà (denominació d'origenFormatge de Maó) i la producciólletera. Als darrers anys s'ha produït un increment de l'economia ferrerienca en elsector terciari en detriment del sector primari.[4]
Ferreries ha estat la població menorquina que més tardanament s'ha incorporat a l'explotacióturística. La proximitat a la urbanització deCala Galdana ha fet que progressivament molts comerços del sector de serveis hagin desplaçat l'activitat cap al litoral.[4]
El poble de Ferreries, en canvi, com els altres pobles no costaners de Menorca, té una feble xarxa hotelera (al poble de Ferreries només n'hi ha dos, a Alaior no n'hi ha, etc.) però tanmateix és conegut i apreciat pels illencs per la seva ofertagastronòmica. L'economia de Ferreries es basa sobretot en la indústria delcalçat i delsmobles, així com en el comerç de proximitat i l'hostaleria (apartaments) i restauració.[3]
Lesfestes majors de Ferreries, dedicades a l'apòstol sant Bartomeu, se celebren els dies 23, 24 i 25 d'agost. La seva antiguitat es remunta al segle xiv, coincidint amb la creació de la parròquia a què va donar origen el primitiu nucli de població.[6]
Amb el seu motiu, com a tots els pobles de l'illa, es fan colcades (cavalcades) de caixers (genets),jaleos, cercaviles, rues de capgrossos, etc. Es menjacoca bamba amb xocolata i pastisseria salada (formatjades,flaons,rubiols,croissants i panets desobrassada) i dolça (pastissets, etc.) típica de l'illa i es beupomada. També hi ha música i balls tradicionals propis, dels quals a més de a les festes hom pot gaudir-ne els dissabtes al matí d'estiu.
Abans hi havia nombrosos molins de vent, dels quals avui dia queden pocs. En alguns indrets hi ha molins nous per a obtenir electricitat. L'agricultura i la pastura es fan de manera tradicional, les vaques viuen a l'exterior, lliures. La pell es treballava tradicionalment per a fer productes decuir, i encara avui es fan artesanalmentavarques i sabates d'altaqualitat.
El poble de Ferreries és de construcció típica menorquina, amb encantadors carrers estrets, cases unifamiliars blanques (repintades amb cal cada any), usualment de dos pisos, portes i finestres de fusta pintades de verd i les característiques xemeneies de totxos. L'edifici més singular ésEs Pouets, a banda de l'església i l'ajuntament. Aquest darrer és modern, de 1980, mentre que l'església, anomenadaesglésia de Sant Bartomeu, es va acabar l'any1770. El portal té forma d'arc de mig punt amb una porta rectangular al mig. La torre del campanar es va construir l'any1884 segons un disseny del bisbe Mercader. El poble compta amb un centre de divulgació ambiental, elCentre de la Natura de Menorca, situat al carrer Mallorca.[3]
Es Pouets (avui pronunciat "puets")[7] és una antiga construcció dedicada al subministrament d'aigua potable per als habitants de Ferreries. Sembla que el seu origen és vers l'any1642 i aleshores eren coneguts com aSa Fontassa.[3] És probable que faci un centenar d'anys que es vagin tapar dos dels pous. A un cap hi ha una escala que puja dalt d'un terrat, on temps enrere se sembrava com si fos una petita pleta d'hort. Els pous són bastant profunds, i sembla que arrepleguen l'aigua gràcies a filtracions de l'aigua de pluja recollida al coster que té darrere. No és segur que tenguin "vena", però tenen fama de donar una aigua molt bona.[7]
Elpoblat de Son Mercer és un jaciment arqueològic amb una sèrie denavetes en forma de ferradura, uns habitacles rectangulars i del qual destaca especialment laCova del Moro. La cova del Moro és unmonument megalític qualificat com a naveta de cambres amb columnes.[3]
Al cim de lamuntanya de Santa Àgueda hi ha les restes d'una fortalesa medieval que es va aixecar a l'època de la dominació àrab a Menorca: elCastell de Santa Àgueda. A la documentació de l'època apareix com a punt estratègic militar i residència palau dels governadors musulmans. Va ser l'últim reducte de les tropes àrabs l'any1287, durant la conquesta de l'illa per les tropes del rei Alfons III de Catalunya i Aragó.[3]
Elcamí Vell, o camí Reial, és una de les més antigues vies de comunicació que unia Maó i Ciutadella. Des del carrer del Camp, al poble de Ferreries, es conserva un tros original de tres quilòmetres d'aquest camí, que es pot fer a peu o en bicicleta.[3]
S'Ermita és una petita capella dedicada a laMare de Déu que es va construir l'any1954 al cim de Sa Rovellada, i a la qual es pot accedir en mitja hora a peu des del poble de Ferreries.[3]
A la costa sud destaquen lacala Galdana, un dels principals punts turístics de Menorca, i les petites calesMitjana iMitjaneta. La cala Mitjana té un nombre màxim de places, un policia vigila l'entrada i no permet entrar més d'una quantitat determinada de gent, per la qual cosa en temporada alta cal anar-hi d'hora per a poder-hi entrar. A la cala Mitjaneta s'hi accedeix a peu des de la Mitjana, per un camí vorejant la costa. Al costat de la cala Mitjaneta hi ha les pedreres de Santa Ponça, una mostra de l'extracció demarès que va romandre activa fins a1970.[3]
A la costa nord hi ha elmacar dets Alocs, des d'on es pot accedir a peu a les platges decala Pilar icala En Calderer.[3] Els macars des Alocs i deCala Macarrà formen part de laReserva Marina de Menorca per la rica i abundant vida animal que habita les aigües, on la fina arena de les platges del sud ha estat substituïda per un macar de pedres rodones que la mar ha anat modelant. El paisatge d'aquesta zona és el típic del nord de Menorca, assotat pel fort vent detramuntana, on la vegetació ha estat seleccionada a través dels anys amb endemismes propis.[8]
| Municipis de Menorca |  | |
|---|---|---|
| Consell insular | ||
.jpg)
