Fernando Alonso Díaz (Oviedo,Astúries; 29 de juliol de 1981)[1] és un pilot d'automobilismeespanyol, guardonat com aPremi Príncep d'Astúries en 2005. Ha guanyat dues vegades elCampionat Mundial de Fórmula 1 en 2005 i 2006 amb l'equip Renault, va resultar subcampió en 2010, 2012 i 2013 amb l'escuderiaFerrari, i va obtenir un tercer lloc en 2007 ambMcLaren.[2] Va ser campió del Campionat Mundial de Resistència de la FIA en 2019, les24 Hores de Le Mans en 2018 i 2019, les 24 Hores de Daytona de2019 i el Campionat Mundial de Karting en 1996.
En la seva carrera ha competit per als equipsMinardi, Renault,McLaren,Ferrari,Alpine i Aston Martin enFórmula 1, sent l'escuderia deMaranello el seu equip des de 2010 fins a 2014, on va aconseguir els seus tres subcampionats i unGrand Chelem. va marxar de Ferrari i en 2015 va tornar a McLaren-Honda fins a la retirada de 2018. Després de dos anys fora de la categoria, en 2021 va tornar amb l'escuderia Alpine, part de la família Renault, amb la qual va guanyar els seus dos campionats. Des de2023 forma part de l'equip Aston Martin substituint aSebastian Vettel.
A més de competir en la màxima categoria, ha pilotat en les500 Milles d'Indianapolis de 2017, 2019 i 2020 al costat deMcLaren, arribant a liderar la carrera i sent triat novençà de l'any en la seva primera participació, en les 24 Hores de Daytona de 2018 amb unLigier per a United Autosports, en les 24 Hores de Daytona de 2019 amb unCadillac per a Wayne Taylor Racing, i en elCampionat Mundial de Resistència de 2018-19 i el Ral·li Dakar de 2020 per a Toyota Gazoo Racing.
Fernando Alonso és el pilot amb més carreres començades de la història de la Fórmula 1. És el setè pilot amb major nombre de victòries en la història de la categoria amb grans premis guanyats i el quart pilot amb més podis igualat ambAlain Prost: .[3][4] És el tercer pilot amb més circuits amb podi empatat ambKimi Räikkönen: 30.[5] És al costat deMax Verstappen, el pilot que més posicions de sortida diferents ha convertit en victòria: 9.[cal citació] Entre els seus triomfs es compten tres en elGran Premi de Malàisia, tres en elGran Premi d'Alemanya, tres en elGran Premi d'Europa i tres en elGran Premi de Bahrain. En 2017, va ser inclòs en el Saló de la Fama de laFIA.[6][7][8][9] En 2019 va tornar a entrar en el Saló de la Fama de la FIA, aquesta vegada com a campió del WEC, convertint-se en el primer pilot de la història a ser membre del Saló de la Fama per partida doble per pertànyer a la llista de campions de dues categories mundials de laFIA diferents.[10][11]
Al costat d'Alfonso de Portago,Pedro de la Rosa iCarlos Sainz Jr., és un dels quatre espanyols que han aconseguit el podi enFórmula 1, sent al costat d'aquest últim els únics que han aconseguit victòries. És, a més, l'únic pilot de la història a debutar amb tres escuderies diferents obtenint un podi,McLaren (2007),Scuderia Ferrari (2010) i Aston Martin (2023), i un dels quatre pilots que han debutat enFerrari amb victòria en la primera carrera (juntament ambMario Andretti,Nigel Mansell iKimi Räikkönen).[12]
Va néixer aOviedo un29 de juliol de1981. Des de molt petit sabia que el seu futur aniria lligat a l'automobilisme. Va començar a pilotar amb 3 anys, edat a la qual va començar a conduir karts, la millor escola, segonsSenna iSchumacher, per a laFórmula 1.
Ho ha guanyat tot en diferents categories dekarts. És tricampió d'Espanya, d'Europa i campió del món el1996.
Dona el salt als monoplaces el1999. El primer dia que pujà a un cotxe amb alerons (el deGené a l'Open Telefònica) va trigar només sis voltes a igualar els registres del català. Un ex enginyer deFerrari de l'època de Lauda reconeix que mai ha vist un talent igual. Va arrasar a l'Open Telefònica, es confirmen les expectatives i el1999 arrasa en l'Open Telefònica malgrat que és la seva primera temporada amb un monoplaça seriós.
LaF-3000 és la prèvia de laF-1 i, per això, és un campionat difícil i amb una gran competència. Alonso no coneix els circuits europeus ni els monoplaces Lola, i a més només disposa d'hora i mitjana d'entrenaments cada cap de setmana. No obstant això, la seva progressió és espectacular: és 6è aÀustria, 2n aHongria i 1r aBèlgica.
Alonso té una germana gran, Lorena. El pare d'Alonso, José Luis, un pilot amateur de karts, volia transmetre la seva passió als seus fills. Va construir un kart, originalment per a Lorena, de vuit anys però, a diferència del seu germà de tres, no va mostrar interès en l'esport.[13] El pilot va ser parella deRaquel del Rosario, la vocalista de la bandaespanyola depopEl sueño de Morfeo.
Fernando Alonso va iniciar la seva carrera en el món del motor amb tres anys, veient al seu ídol de la infànciaAyrton Senna, quan el seu pare li va regalar unkart que ell mateix havia construït. Aquest any va guanyar la seva primera carrera i va iniciar un entrenament a la sortida del col·legi al costat del seu pare, el qual va exercir de mànager i mecànic. Un any més tard va obtenir la llicència oficial de laReal Federació Espanyola d'Automobilisme. El1988, amb 7 anys, va obtenir el seu primer triomf en una competició oficial, el campionat infantil d'Astúries, guanyant les vuit carreres de què constava la prova. Un any més tard, el1989, va tornar a proclamar-se campió de karts d'Astúries iGalícia. A causa dels canvis de categoria la família no es podia fer càrrec de les despeses que implicaven les carreres. Prop de l'abandó, l'importador de kartsGenís Marcó es va encarregar del finançament: proporcionava els karts, buscava patrocinadors o exercia ell mateix com a tal, salvant la carrera esportiva de Fernando Alonso. El1991, es proclama campió d'Astúries i delPaís Basc en categoria Cadets, arribant al subcampionat d'Espanya àdhuc sense participar en totes les carreres. Va ser campió d'Espanya el1993 i1994 com a júnior, cosa que li va permetre competir en el Campionat del Món l'any següent, becat per laReal Federació Espanyola d'Automobilisme. En aquest campionat va quedar tercer, per davant deKimi Räikkönen, entre d'altres.
A finals de 1999, Alonso va tenir la seva primera experiència amb laFórmula 1, Cesare Fiorio, director esportiu deMinardi va donar al jove l'oportunitat de conduir el cotxe de l'equip italià alCircuit de Jerez, per haver estat campió de l'Euro Open, organitzat per l'Nissan que va donar aquesta oportunitat als campions d'aquesta competició.
A l'any 2000, es converteix en pilot de proves de la mateixa Minardi i a mitjans d'any, les seves excel·lents actuacions a laFórmula 3000 van cridar l'atenció del cap de l'equipFerrari,Jean Todt, que va entrar en negociacions per ser el pilot reserva de l'escuderia, però,Flávio Briatore, llavors director esportiu deBenetton-Renault, va signar un contracte de llarga durada amb el jove per ser el pilot de desenvolupament per a l'equip d'Enstone. En els dies13 i14 de desembre de 2000, Fernando Alonso va provar elBenetton B200 aMontmeló, recorrent 360 quilòmetres i obtenint així la superllicència necessària per córrer a la Fórmula 1.
Com s'esperava d'un cotxe no competitiu, Alonso va encerrar la temporada inicial en 23è lloc, sense punts. tanmateix, va ser suficient per cridar l'atenció dels caps d'equip i el va fer conegut al món de la Fórmula 1.
L'any2002, va finalitzar la seva cessió a Minardi i va ser recuperat perFlavio Briatore com a pilot provador deRenault, perquè segons el cap de l'equip italià, el jove hauria d'adaptar-se a l'equip i desenvolupar les seves habilitats. Va provar elR202, cotxe de la temporada als circuits deMontmeló iSilverstone. També al circuit britànic, va fer proves ambJaguar el maig de 2002, fins i tot superant els temps del titularPedro de La Rosa.
A l'any següent, va esdevenir el pilot oficial de l'equip en detriment deJenson Button, que va fitxar perBAR i formarà equip amb l'l'experimentat italiàJarno Trulli. Alonso sempre ha dit que lamenta aquest any de provador, ja que va ser un any perdut on hagués pogut competir.
En elGran Premi de Brasil, Alonso va sofrir l'accident més greu en la seva estada en la Fórmula 1 en col·lidir a la volta 55 amb una roda del cotxe deMark Webber, que havia sofert un accident anteriorment i havia espargit les restes de la seva monoplaça per la pista. No obstant això, aquest contratemps no li va impedir aconseguir un nou podi, car la carrera es va donar per finalitzada amb el seu accident, i les posicions finals van ser establertes en una volta anterior a l'accident.
En la següent carrera, alSan Marino queda en sisena posició. En elGran Premi d'Espanya ocupa el segon graó del podi. Després d'això arriba la seva primera retirada a Renault, quan en elGran Premi d'Àustria trencava el motor quan marxava dins de les posicions que atorguen punts després de sortir des de boxes. Després d'aquest desengany, assoleix una cinquena posició enMònaco i dos quarts llocs consecutius en les carreres delCanadà (on obtè també la seva primera volta ràpida) iEuropa. Després d'aquesta bona ratxa es produeixen dos abandons consecutius en els Grans Premis deFrança i elRegne Unit. AlGP d'Alemanya, va quedar de nou en quart. El24 d'agost del mateix any, en elGran Premi d'Hongria, va assolir ser el pilot més jove a guanyar un Gran Premi, amb 22 anys. En elGran Premi d'Itàlia aconsegueix el seu últim punt de latemporada 2003 acabant vuitè després de sortir últim i sofrir un accident en la sortida. En elGran Premi dels Estats Units sofreix una avaria en el motor. En l'última carrera de la temporada, elGran Premi del Japó, també va trencar el motor quan anava en la segona plaça.
Va finalitzar latemporada 2003 en la sisena posició del mundial de pilots, amb 55 punts. Ja llavors Briatore, en una entrevista deixa veure els plans de Renault d'anar a més i lluitar pel títol en el 2005. Més tard veuríem que solament va caldre esperar el 2004.
La temporada 2004 de Fórmula 1 va començar bé per al pilot asturià, ja que va finalitzar en tercer lloc la primera carrera enMelbourne. Intervinguda la temporada, amb el domini delFerrari deMichael Schumacher, Alonso va assolir una pole i segon lloc aMagny Cours i va patir un fort accident aIndianapolis, en disputa per la tercera posició. Poc més tard, va aconseguir altres dos podis consecutius, obtenint el tercer lloc enHockenheim iHungaroring. A la segona meitat de la temporada, la relació entre el seu companyJarno Trulli i Briatore va empitjorar i el pilot italià va ser substituït perJacques Villeneuve, campió de F1 l'any1997, a falta de tres curses per al final de la temporada, però Trulli va aprofitar els punts, amb 46 punts, un més sobre l'asturià.
No va sumar cap victòria aquella temporada, amb comparació a Trulli, que va guanyar elGP de Mònaco. No obstant això, va acabar la temporada amb més punts que el2003: assolí el cinquè lloc en el campionat de pilots.
El20 de març de2005, en elGP de Malàisia, Fernando Alonso va aconseguir la seva segona victòria i es va convertir a més en el primer pilot espanyol a arribar a liderar el mundial de pilots. Alonso va assolir vèncer també en les dues carreres següents i altres quatre més, totalitzant set triomfs al final de la temporada, incloent-hi l'últim gran premi d'aquesta. El25 de setembre de2005, després de la disputa delGP de Brasil, va fer història al convertir-se en el primer espanyol i el pilot més jove, amb 24 anys, a ser coronat campió mundial de Fórmula 1, honor que fins llavors ostentavaEmerson Fittipaldi. A més, en la mateixa temporada va aconseguir el campionat de constructors, al costat deGiancarlo Fisichella, per a l'equipRenault. El triomf aconseguit en elGP de la Xina li va valer per a igualar el nombre de victòries de Kimi Räikkönen, segon en el mundial de pilots, la qual cosa significaria també la seva victòria amb el sistema de puntuació anterior.[14]
L'any 2005 va ser el de la seva consagració, ja que guanyà el Campionat del Món amb un total de 7 victòries (Malàisia, Bahrein, San Marino, Europa, França, Alemanya i Xina). Aquell mateix any fou guardonat amb elPremi Príncep d'Astúries dels Esports.
Fernando disputa la posició ambMichael Schumacher, el seu rival pel títol en la temporada 2006.
L'any2006 revalidà el Campionat del Món amb l'equip Renault. Aquest cop va haver de lluitar fins a l'última cursa del Campionat, novament aconseguint-ho alGran Premi del Brasil, al circuit d'Interlagos. Alonso, va guanyar set curses aquell any, quatre de les quals van ser consecutives. La lluita pel primer lloc en la classificació general, va ser molt aferrissada amb l'heptacampió del mónMichael Schumacher, que va abandonar alCircuit de Suzuka a causa d'un trencament del motor. Aquest fet, li va permetre a Alonso haver d'impedir només que Schumacher guanyés a l'última cursa per aconseguir el campionat. L'asturià, va poder celebrar el seu segon títol al podi, gràcies a la segona posició aconseguida. A més a més, va guanyar també el Campionat de Constructors per Renault, igual que la darrera temporada.
L'any2007 va perdre el Campionat del Món amb l'escuderiaMcLaren a l'última cursa al (GP del Brasil) aconseguint una tercera posició i veient-se superat per unKimi Räikkönen sense gaires probabilitats de guanyar el títol.
Poc després de la derrota, el2 de novembre de2007, el pilot i l'escuderia anunciaren que donaven per acabat el contracte que els unia malgrat que encara quedaven 2 anys perquè aquest finalitzés oficialment.[15] Les escuderiesToyota iRenault s'interessaren de seguida per obtenir els serveis del pilot.
Finalment, Alonso decidí fitxar per l'escuderiaRenault, l'equip que el va catapultar als èxits els anys2005 i2006. Tot i així, el pilot asturià, acostumat a lluitar, d'una manera regular, pel podi des de l'any2003, es va trobar amb un cotxe gens competitiu. Malgrat això, Alonso va ser capaç d'evolucionar l'R28, guanyar dues curses i acabar cinquè a la classificació mundial.
L'any 2009, en canvi, el pressupost de l'equip continuava sent molt baix per aspirar a les posicions capdavanteres, així que Alonso va haver de completar una temporada en la qual el fet més destacat va ésser la pole position aconseguida alGran Premi d'Hongria.
Després de dos anys esperant, Alonso puja al monoplaça del millor equip de la història de la Fórmula 1. El primer any, retorna a Ferrari a les posicions capdavanteres del mundial, amb cinc victòries en Grans Premis i un subcampionat, que va perdre Alonso a l'última cursa per un error d'estratègia de l'equip.
L'any següent, cap pilot de la graella va poder fer-hi res per impedir que Vettel guanyés el seu segon títol mundial, ja que el seu Red Bull era molt més ràpid que la resta de monoplaces. Finalment, acaba la temporada en una meritòria quarta posició i una victòria a Silverstone.
El 2012, Alonso novament aconsegueix el subcampionat amb un cotxe que va trigar moltes curses a ser competitiu. Malgrat l'excel·lent rendiment de l'asturià, va quedar segon per només 3 punts de distància respecte al campió, Sebastian Vettel. Va guanyar tres Grans Premis. Va tenir dos abandonaments en els Grans Premis de Bèlgica i del Japó, deguts al fet que els dos pilots de Lotus en aquell moment el van fer abandonar al trencar-li el cotxe, Romain Grosjean a la primera revolta de la carrera de Spa-Francorchamps (Bèlgica) i Kimi Raikkonen durant el Gran Premi del Japó. Només que en una d'aquestes dues curses hagués quedat com a mínim en vuitena posició, el títol de campió del món hagués estat en el seu palmarès. En aquesta temporada va ésser escollit el millor pilot de la graella segons la majoria dels directors d'equip i de la premsa.[17]
Després de no aconseguir cap títol amb Ferrari i desvincular-se'n, Fernando Alonso torna a l'escuderiaMcLaren, que canvia de motor i confia enHonda de cara a la temporada 2015.
Després de 2 anys competint en altres categories d'automòbils, com la Indy-500, El llavors Renault va anunciar el seu retorn a la Fórmula 1 per a latemporada 2021, per competir al costat d'Esteban Ocon, amb l'equip sota el nou nom d'Alpine.
Al febrer, abans de la pretemporada, Alonso és atropellat per un cotxe mentre anava en bicicleta aSuïssa. El pilot va patir una fractura de mandíbula i algunes dents trencades, però sense gravetat. Va fer una cirurgia dental i estava en condicions per a l'inici de la temporada.[18]
En la cursa de retorn en la categoria, va abandonar degut a un problema al frens. Més en les curses següents, Alonso va marcar punts importants per l'equip. AlGP d'Hongria, el pilot ajudarà al seu company d'equip Ocon a guanyar la seva primera carrera, assegurant el llavors líder del campionatLewis Hamilton durant diverses voltes. AlQatar, el asturià llega al tercer lloc, tornant al podi després de 7 anys, quan el pilot estava competint en la seva última temporada a Ferrari. Al final de la temporada, finalitza en 10è lloc amb 81 punts. En2022, competirà junt amb a Ocon en l'equip.
Per a la temporada 2023, es van generar moltes expectatives sobre l'Aston Martin AMR23, que prometia un cotxe capaç de competir amb els equips dominants.[19] Això es va confirmar, després d'uns bons resultats de pretemporada, a la primera cursa de l'any alGran Premi de Bahrain del 2023, on Alonso va aconseguir finalitzar en 3r lloc darrere dels Red Bull i sent nomenat pilot del dia, sent aquest el seu podi número 99.[20] El mateix resultat va obtenir alGran Premi de l'Aràbia Saudita iGran Premi d'Austràlia. AlGran Premi d'Azerbaidjan va aconseguir bons punts per al seu equip amb el seu companyLance Stroll, tots dos van finalitzar a la zona de punts a la cursa esprint i a la cursa principal de diumenge. Alonso va tornar a pujar al podi alGran Premi de Miami on va quedar en 3r lloc, iaGran Premi de Mònaco, on una classificació mà a mà contraMax Verstappen que es va decidir a l'últim sector, li va permetre finalitzar segon a la cursa, posició on va classificar.
En 2017, Alonso va proposar a Zak Brown de McLaren participar en les 24 hores de Daytona i després de diverses curses, va acabant guanyant perToyota el Campionat del Món de resistència de 2018-2019.[21]
.jpg)
_qualifying_at_USGP_2005.jpg)
_(cropped).jpg)
