Arlette Pinheiro Esteves da Silva, coneguda artísticament com aFernanda Montenegro (Rio de Janeiro,Brasil,16 d'octubre de1929) és unaactriu brasilera de cinema, teatre i televisió.
Arlette Pinheiro Esteves da Silva va néixer el 16 d'octubre de 1929 a Rio de Janeiro. Va adoptar el nom de "Fernanda" perquè va pensar que sonava bé. "Montenegro" va sortir del nom del seu metge de família.
A finals dels 40, va traduir i va adaptar obres de teatre famoses per a la ràdio. Va començar la seva vida artística en el teatre amb l'obraAlegres Canções nas montañas el 1950. Entre els seus companys estavenFernando Torres, que aviat es convertiria en el seu marit. A continuació, va utilitzar com a nom de matrimoni Arlette Pinheiro Monteiro Torres. En els següents anys, va treballar amb altres grans actors com Sérgio Britto, Cacilda Becker, Nathália Timberg, Cláudio Corrêa i Castro i Ítalo Rossi.
A començaments dels anys 60 es va mudar aSão Paulo, on va treballar en moltes obres de teatre i també va començar a treballar en la televisió. La seva primera telenovel·la va serPouco amor não é amor. El 1964 va començar a treballar també per al cinema. La seva primera pel·lícula va serA falecida. El 1965 va néixer la seva fillaFernanda Torres. Més tard, també es va convertir en una actriu famosa.
Amb el temps, més i més èxit va tenir en les telenovel·les i obres de teatre i va arribar a rebre molts premis. Posteriorment va ser anomenada "la primera dama del teatre del Brasil". Al cinema, després d'algunes pel·lícules no gaire famoses, va treballar enEles não usam Black-Tie (1981), aplaudida pels crítics.
El seu èxit en la televisió i el teatre va seguir, però la seva carrera cinematogràfica, malgrat que mai no es va parar, va passar en gran manera inadvertida fins a 1997, quanO que éisso, companheiro?, una candidata per l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, va ser estrenada. El 1998,Central do Brasil va encantar el món. Aquesta pel·lícula, una altra candidata per a l'Oscar, va ser el moment més alt de Fernanda Montenegro en la seva carrera cinematogràfica, ja que va ser una candidata a la Millor Actriu. L'Oscar no el va rebre, però l'actriu va rebre el premi de Berlín.El 1999 va tenir un altre gran èxit en la televisió,O auto da compadecida, més tard reduït a format de pel·lícula i estrenada en els cinemes.
La seva importància és ser una de les millors actrius deBrasil i la primera llatinoamericana a rebre una nominació a l'Oscar, per la pel·lículaCentral do Brasil, de 1998.
Fernanda va ser responsable del recomençament de la carrera teatral deGiulia Gam, a la seva tornada al Brasil el 1987.[1]
Va ser la primera actriu brasilera a ser nomenada als Premis de l'Acadèmia (Oscar).
És considerada la gran dama de la televisió brasilera.
Mare de l'actriuFernanda Torres i del director Cláudio Torres.
Va refusar una invitació del president deBrasil per ser ministra de cultura en elsanys 80. Va respondre que seria més útil actuant al seu país.
El 1992, va guanyar la medalla de mèrit cultural de Portugal.
Fernanda és descendent de portuguesos i italians.
Va guanyar almenys 10 premis a la millor actriu en pel·lícules, novel·les i teatre. Això inclou 5 premis Molières.
El 1971 va guanyar la medalla de l'orde do Cruzeiro do Sul de bons serveis per a la cultura brasilera.
Fernanda va guanyar el Premi Contigo! a la millor actriu pel seu paper en la telenovel·laBelíssima (2006).
Va guanyar el Gran Premi Cinema Brasil per a la millor actriu pel seu paper enO outro lado da rua. Amb aquest paper, també va guanyar el premi a la millor actriu en el Festival de Tribeca i en el Festival Audiovisual.
En més de 50 anys de carrera, ha participat en dotzenes d'espectacles teatrals, de gran varietat: des de la clàssicatragèdia grega fins a la comèdia, del musical brasiler a l'avantguarda. Sempre a prop de grans noms, des del repartiment fins a la direcció. Vet aquí alguns dels seus èxits:
