Elfeminisme és el conjunt delmoviment feminista i lateoria feminista. El moviment feminista actua de dues maneres simultànies i complementàries, que són l'acció mitjançant lateoria i l'acció per mitjà de lapràctica. La teoria feminista, al llarg de les seves diferents onades, és el conjunt de ciències, sobretot socials (com la psicologia o l'economia) i naturals (com la biologia o la medicina), revisitades o estudiades des d'un punt de vista crític pel que fa al feminisme. En un inici es tractava de "corregir" elsexisme deteories científiques que, marcades per unbiaixculturalpatriarcal, consideraven inferiors lesdones, començant a separar la divisiómoderna entrepolítica iciència.[1]
El moviment feminista o feminisme social té com a objectiu millorar la situació d'inferioritat de la dona i desemmascarar les desigualtats socials, polítiques, econòmiques i jurídiques de la dona respecte a l'home. Especialment als primers temps, va estar fortament vinculat a l'anarquisme. Inclou accions teòriques i pràctiques, com per exemple manifests, declaracions, assajos i conferències, mítings, manifestacions, vagues de fam, i fins i tot, en una primera època, atemptats a l'ordre públic amb els consegüents empresonaments.[1][2][3]
El mot "feminisme" encatalà és un derivat delllatífemĭna, que significa 'dona'.[4]
El terme "feminisme", durant molt de temps atribuït erròniament aFourier, en realitat va ser utilitzat per primer cop perAlexandre Dumas fill, el1872 a la seva obraL'homme-femme, tot i que no va prendre el sentit actual fins a la dècada del 1890, en què el van començar a utilitzar les dones angleses.[5] Però va ser durant laRevolució francesa que va néixer elmoviment de reivindicació social i política que designa: nombroses dones que van participar en els debats i accionsrevolucionàries, i homes i dones reivindicant la igualtat de sexes de l'estatus polític i social. Actualment es parla de feminismes en plural per donar cabuda a totes les seves formes i sensibilitats.[6]
«
Les feministes, disculpin aquest neologisme, diuen amb molt bon criteri, per cert: «Tot el mal ve del que no es vol reconèixer, que la dona és igual a l'home i que ha de rebre la mateixa educació i els mateixos drets que l'home»
Històricament, en les societats premodernes, les dones en general han estatexcloses de molts àmbits que estan disponibles en l'actualitat (política, economia,[7] militarisme,[8][9] etc.). A l'antiga ciutat grega, la dona no teniadret a vot; si bé eralliure, no tenia dret a immiscir-se en els assumpteseconòmics de la ciutat a causa del fet que, per aldret a vot, s'havien de pagarimposts.
La dona sovint es limita a un deure de ferfeines domèstiques com a mitjà de subsistència i la protecció de la casa era de responsabilitat masculina[10] (més o menys cert en la pràctica, perquè és l'ideal "patriarcal", i en la realitat, la tasca de les dones com a mitjà de subsistència i la protecció de la casa era essencial per a la supervivència de la família). La dona, tradicionalment encarregada de lagestió de la llar, manteniment i recepció de convidats, etc., continua, però, depenent delmarit després d'estar amb els seuspares, d'acord amb la ideologia patriarcal. De fet, la idea que les dones són mantingudes pels homes de la seva família és una típica inversió de laproductivitat dels oprimits i de les oprimides. El patriarcats consisteixen essencialment en la llibertat detreball de la dona per al benefici dels homes (la condició de serventa, en l'agricultura, l'artesania, les professions independents i liberals...), a més de les operacions nacionals (el treball de neteja és realitzat pel 80% de dones encara avui dia a França) i el suport a les persones amb discapacitat i la família (nens, ancians, dependents). Igual que qualsevolopressió, el patriarcat és un sistema d'explotació d'unaclasse per una altra: individualment (treball domèstic) i col·lectivament (lasegregació horitzontal i vertical delmercat de treball): elsdominadors depenen del treball dels oprimits.
En moltes societats, les dones, en les mentalitats de l'època, no produeixen més quedescendència. D'aquesta manera, històricament, les dones es veuen privades, entre d'altres, del dret devot, del dret a administrar els seus ingressos i els seus comptes,[10] el dret aldivorci i l'accés a certes zones reservades exclusivament per a homes.
Algunes protofeministes medievals reconegudes per la seva aportació al feminisme sónMarie de France,Elionor d'Aquitània,Bettisia Gozzadini,Eduvigis de Polònia,Laura Cereta iLa Malinche. En el Renaixement,Caterina d'Aragó va lluitar perquè les dones angleses accedissin a l'educació, la va popularitzar i va comissionar-ne una publicació argumentant el dret a aquesta per part de les dones. De la seva època es poden esmentar, per exemple, també,Moderata Fonte iAgrippa de Nettesheim, que sostenien fins i tot la superioritat de lesdones sobre elshomes. Un exemple de protofeminisme és elVita Christi, que va escriure a finals delsegle XV l'abadessa delconvent de la Trinitat deValència, sorIsabel de Villena, un text en el qual narra la vida de Crist a partir de dones que compartien la seva vida i es considera la primera obra literària protofeminista en català i va ser editada per una dona,Aldonça de Montsoriu. Al mateix segle, aPoissy,Christine de Pisan va escriure en francèsLa ciutat de les dames, en què l'autora es planteja fer unagenealogia femenina i en general es qüestionen elsprejudicis contra les dones en tots els àmbits socials. Al segle xvi destacà l'escriptora valencianaJerònima Galés, que a més va ser impressora i, de fet, la cap del taller més important de la seva època.[11][12] Posteriorment,Marie de Gournay i François Poullain de la Barre van escriure assajos que actualment es consideren feministes, defensant la igualtat entre homes i dones. Es conserven molts altres escrits protofeministes del segle xvii, com els deMargarida d'Angulema,Anna Maria van Schurman oJuana Inés de la Cruz, i encara més, successivament, a mesura que l'època s'acosta a l'actual.[13][14]
L'organització de la societat prefeminista, en gran part basada en el gènere en un consens d'àmplia base, a través de la història, però, ha estat un desafiament per aconseguir-ne la supressió gradual en el segle xx, amb, per exemple, laDeclaració Universal dels Drets Humans que s'aplicarà a les dones -i encara imperfectament- gràcies a la lluita feminista. L'argument biològic, àmpliament explotat, i les diferències de gènere s'utilitzen per a reduir les dones a lamaternitat. S'ha establert un ampli consens pel que fa a dones i homes en la forma d'organitzacióde gènere en l'empresa, el seu desajust amb els costums i el canvi social s'ha fet cada cop més evident. Alguns òrgans legislatius de lesreligions abrahàmiques demostren el seu desenvolupament: la prohibició, proclamada perJesús de Natzaret derepudiar-les i el dret aldivorci i, a continuació, donant en el protestantisme el sacerdoci a les dones. Per tant, la contribució del feminisme en el segle xx es manifesta per la realització incondicional i universal delsdrets de la dona; tenint en compte l'evolució de la societat, s'ha convertit en una de les principals expectatives.
La historiadoraGerda Lerner ubica el naixement delpatriarcat com un esdeveniment històric en el qual es documenta el principi de la subordinació de les dones en els sistemes polítics, legals, culturals, religiosos i socials. També documenta les diverses evidències de l'existència d'unaconsciència feminista al llarg de mil·lennis en diferents societats del món i de la història. En recopilar aquests escrits, arriba a la conclusió que el procés històric documentat i transmès com ahistòria universal no afecta de la mateixa manera els homes i les dones. El coneixement desenvolupat durant segles per dones amb consciència feminista ha estat truncat una vegada i una altra. Les dones que rebutjaven la subordinació o que es comportaven fora dels esquemes assignats al seu sexe, eren i són marginades. La falta d'ensenyament a les dones sobre els èxits d'aquelles que van reeixir en la història és un dels factors que han contribuït a la seva opressió. Així, va ser al segle xix quan la consciència feminista es va començar a transmetre a altres dones i s'inicia el feminisme com a moviment social i polític.
Sovint s'afirma que el feminisme va néixer a finals del segle xviii i principis del XIX, quan la gent va començar a percebre que la dona era oprimida per una societatpatriarcal. El moviment feminista té les seves arrels enOccident i especialment en el moviment de reforma del segle xix. El moviment organitzat comença amb laprimera Convenció dels Drets de la Dona, aSeneca Falls,estat de Nova York, l'any 1848, onElizabeth Stanton va demanar el dret a vot per a les dones en la seva conferència.[5][15] Més d'un segle i mig més tard, el moviment ha crescut i ha adoptat diverses perspectives sobre el que constitueix la discriminació contra la dona. El primer moviment feminista és sovint anomenat laprimera onada, i després de 1960, lasegona onada.[16]
Dins del feminisme es poden trobar diversos corrents teòrics, que tradicionalment s'engloben en tres "onades" de feminisme: laprimera onada feminista correspon a les primeres idees feministes, dintre dels corrents anarquistes, marxistes i socialistes de consciència de classe i lluita per la igualtat de drets; el feminisme lluitava per la consciència de la situació de les dones i lluitava per la igualtat legal i d'oportunitats. A la segona meitat del segle xx va succeir-la lasegona onada de teories feministes, posteriorment latercera onada, que s'encavalla amb altres lluites socials, i alsegle xxi la quarta onada, en la qual es troben les teories actuals.[17]
Dones votant l'any1933Manifestació feminista i anticapitalista
Les teories de la primera onada inclouen, per exemple, l'anarcofeminisme, el feminisme socialista-marxista, elfeminisme radical i el feminisme liberal.
Elfeminisme radical parteix dels mateixos supòsits, però no creu possible el canvi social. Les estructuresmasclistes estan tan arrelades que cal començar de zero, per això aboguen per fundar noves comunitats separades per canviar les regles de relació entre les persones i promoure noves institucions. A vegades desemboca en unanarquisme femení.
Un altre corrent, elfeminisme liberal, creu que el canvi ve amb la reforma política. Elsufragisme va ser el seu inici. Busca lleis que afavoreixin les dones (incloent ladiscriminació positiva) i laparitat. Algunes de les qüestions bàsiques que volen incloure als programes dels partits són el dret a rebre remuneració per la feina domèstica, la repartició de la cura dels nens, els drets reproductius i la presència pública de les dones.[18]
L'anarcofeminisme existeix des de l'inici del movimentanarquista, i és un moviment intrínsecament feminista que ja en el seu origen veia en la dominació dels homes sobre les dones una de les primeres manifestacions jeràrquiques de les nostres societats. El combat contra elpatriarcat és, per tant, part integrant de la seva lluita de classes i de la lluita contra l'estat. D'altra banda, el termeanarcofeminisme va sorgir més tard, en la dècada dels 1960. Actualment, influït pel feminisme de la diferència i per l'ecofeminisme, se centra en la diferència i critica algunes idees de l'anarquisme antic, per estar encara influïdes per la modernitat d'aleshores o una visió encara no prou àmplia del patriarcat.Proudhon, per exemple, considerava lafamília com una societat en la seua forma primera i en la qual les dones tenien la responsabilitat d'acomplir el seu paper tradicional.
Propostes d'ús de la llengua castellana en una manifestació feminista a MadridEl feminisme actual vol tenir en compte totes les dones
A partir de lasegona onada de ladècada de 1970, les teories feministes han posat èmfasi en la diferència (feminisme de la diferència) en comptes de la igualtat. Latercera onada feminista va ser duta a terme per la generació de fills i filles de la segona onada, i se sol considerar que va començar quan lageneració X va introduir ellipstick feminism a ladècada de 1990. Finalment cap al 2012 va començar laquarta onada de teoria feminista que es caracteritza per un enfocament en l'apoderament de les dones,[17] l'ús d'eines d'Internet[19] i la interseccionalitat,[20] buscant una major igualtat de gènere centrant-se en les normes de gènere i la marginació de les dones a la societat.
Aquestes noves onades van més enllà de la igualtat de drets legals i lluiten per una veritable igualtat i llibertat personal, política i social, revaloritzant lapau i les cures, i amb el propòsit de denunciar i abolir qualsevol tipus dedominació, que per definició considerenviolència. Cada persona té dret de ser com vulgui, ser diferent de les altres, i tenir els mateixos drets i valor. Van redefinir el concepte degènere, obrint-lo a opcionsLGBT, com lateoria queer, per exemple, i s'esforcen a desconstruir les visions del món centrades en un sol punt de vista: home, blanc, del món occidental i classe alta. Treballen també les anomenadesnoves masculinitats i el paper de l'home en la societat. Cal destacar que això no vol dir que hi hagi un feminisme per a cada persona sinó que, al contrari, es busca un consens d'idees comunes de manera que puguin incloure el màxim de persones, punts de vista i cultures diferents.[21]
El feminisme eurocèntric o feminisme colonial és vist pelfeminisme postcolonial com una mena de feminisme que imposa la cultura dita "occidental" o dels antics imperiscolonialistes a les altres cultures, afavorint la miradapaternalista i repressora envers les minories. Per exemple, el feminisme eurocèntric pot trobar indigne per a una dona tant el fet de portar un mocador al cap sota el sol aDubai com el fet que mostri els pits en una comunitat on tots vesteixen ambtanga i adorns.
Elfeminisme lèsbic, tot i que històricament ellesbianisme ha gaudit potser d'una relació íntima amb el feminisme i els projectes feministes, des de com a mínim la dècada del 1890,??? es contextualitza millor com un moviment que sorgeix de l'anterior arran de la insatisfacció amb la segona onada feminista i elmoviment gai a principis de la dècada del 1970.[22] Es caracteritza per la revisió i debat de l'heterosexualitat com unainstitució que intenta desnaturalitzar i, un cop fet això, plantejar hipòtesis sobre les seves "arrels" en institucions com ara elpatriarcat, elcapitalisme i elcolonialisme. A més, les feministes lèsbiques advoquen pel lesbianisme com un resultat racional de l'alienació i insatisfacció amb aquestes institucions.
A partir dels anys 2000, es visibilitza un corrent parcialment sorgit del feminisme lèsbic anomenattransfeminisme. Algunes persones el conideren una categoria de feminisme que aplica el discurstransgènere al discurs feminista i de creences feministes al discurstransgènere. D'altres creuen que aquest transvasament d'idees no ha estat complet i focalitzen els seus escrits en el solapament de lateoria queer amb el feminisme antiracista.
L'anomenat "feminisme pro sex" va ser un corrent ideològic que a partir delsanys 80 apostava pel dret a la prostitució i que les noves onades del segle XXI consideren antifeminista, ja que, tot i que es considera que cal millorar la vida de les prostitutes, venedores i llogadores decos (gestació subrogada, sexe, pornografia, etc.), pensen que és un acte més de dominaciómasclista pel fet que cap persona no ho faria si les seves circumstàncies personals i socials no l'obliguessin a haver de recórrer-hi.[21]
A l'estat espanyol, existeix unaLlei orgànica per a laigualtat efectiva de dones i homes. Segons el Ministeri d'Igualtat espanyol, "Laigualtat de gènere és la capacitat legal, social i política de les dones i homes per mobilitzar i gestionar tota mena de recursos en condicions igualitàries".[23]
Segons el feminisme i els estudis de gènere "la diferència sexual –l'existència de dossexes en un mateixmón- no és el mateix que la desigualtat entre sexes. El primer concepte indica diversitat iriquesa. El segon,injustícia idominació d'un sexe sobre l'altre".[24]
Sexe i gènere
Elsexe és unatribut innat i ve determinat per la natura, que estableix diferències físiques, biològiques ianatòmiques entre dones i homes. El sexe classifica les persones pel seu potencial en lareproducció sexual.[25]
Elgènere és la forma en què les societats del món determinen les funcions, actituds, valors i relacions que concerneixen dones i homes. El sexe d'una persona és determinat per la natura. El seu gènere l'elabora lasocietat.[26]
Identitat, igualtat i diferència
No es tracta de considerar la igualtat de gènere com a sinònim d'"idèntic", o "igualtat amb" elshomes, ja que això significaria col·locar els homes com amesura del que és desitjable, sinó com a "equitatiu". Es tracta d'assolir la igualtat mantenint el reconeixement de la diferència. Cal no confondre la reivindicació d'igualtat amb una identificació amb el sexe masculí.
Igualtat d'oportunitats significa equivalència, equiparació: les dones volen accedir a tots els llocs de la societat en "igualtat de condicions" i no "per ser iguals", la qual cosa és molt diferent. Lesdones han de seréssers humans de ple dret i, per tant, tenir accés a càrrecs de direcció, a la ciència, la cultura, etc. I, per això, necessiten que les oportunitats que se'ls ofereixen siguin les mateixes de què a hores d'ara els homes gaudeixen, ja que són consideratsciutadans de ple dret. Però, no per ser iguals que ells en el sentit de canviar la identitatfemenina per lamasculina, sinó per ser iguals en drets, en possibilitats i en la presència en tots els llocs de la societat.[27]
Laprimera onada del feminisme, l'anomenat feminisme d'igualtat, constata la consideració d'homes i dones com a éssers humans i planteja un “contracte social” basat en la idea de la destrucció delsrols de gènere. El feminisme d'igualtat recalca que l'opressió de les dones i la subordinació d'aquestes als homes, va més enllà de ladesigualtat de gènere, és a dir, l'opressió ve donada de l'ordre social establert: elpatriarcat. L'ordre social és un concepte sociològic, el qual s'utilitza per denominar les normes, implícites o no, que té una societat. Així doncs, quan parlem d'ordre social, parlem d'una estructura basada en normes socials que determinen els comportaments i, per tant, les interaccions dels individus. El patriarcat consta amb aquestes normes implícites i explícites, les quals, tot i afectar tant a homes com a dones (rols de gènere), impliquen la inferioritat de les dones envers els homes. El contracte social mencionat inclou la transformació d'aquest ordre social, en altres paraules, replanteja el sentit de les interaccions de la vida individual i col·lectiva. Així doncs, entenent que la desigualtat deriva de l'estructura de la societat, el feminisme d'igualtat planteja transformar les pràctiques establertes per aquesta estructura a través del contracte social. En conseqüència, en aquesta primera onada, el feminisme va ser un moviment social emprès en gran part, per sociòlogues.
Jane Addams parlant amb periodistes
Les grans protagonistes d'aquesta primera onada van ser les dones de l'Escola de Sociologia de Chicago. Gran quantitat de sociòlogues, activistes i investigadores; dones amb educació superior i de classe mitjana-alta, van portar endavant les reivindicacions del moviment a partir de la teoria i la pràctica.Jane Addams,Florence Kelly, Annie MacLean,Marianne Weber, Mary Rozet Smith i Ellen Gates Starr, entre moltes altres, van investigar, teoritzar, debatre i posar en pràctica l'activisme que pretenia acabar amb la desigualtat de gènere i aconseguir el contracte social, mencionant anteriorment.
Edifici de la Hull House
Per aconseguir els seus objectius, les dones de l'Escola de Chicago, liderades per Jane Addams van posar en pràctica el concepte del sociòleg clàssic Max Weber: sociologia interpretativa.[28] Aquest, es basa en conèixer de primera mà les opressions per tal de poder entendre el problema social. Addams, pionera en el moviment desettlement houses,[29] va portar més enllà la teoria de Weber posant-la en pràctica en crear la primera casa d'acollida dels Estats Units, laHull House. Amb aquest projecte, Addams va desenvolupar una nova forma d'activisme basat en la sociologia interpretativa:Research, Residence and Reform (les 3 R's). Per poder transformar els problemes socials presents en la societat, Addams considerava clau viure entre la situació de les persones que els patien.
És important recalcar que el feminisme d'igualtat va molt lligat a lainterseccionalitat (el solapament de més d'una opressió). Si és cert que Addams i les altres sociòlogues de l'Escola de Chicago eren dones i, per tant, patien l'opressió per raó de gènere; eren dones de classe mitjana-alta, amb educació superior i blanques. En conseqüència, no podien comprendre les opressions de les dones de classe treballadora dels barris precaris i immigrants de Chicago. Era vital, per tant, estudiar el problema social (Research), conviure i sentir de primera mà les desigualtats i la subordinació de l'entorn (Residence), per tal de poder transformar la situació (Reform). Així va ser com la Hull House es va convertir en la seva obra de transformació itreball social.
El projecte va començar després què Addams visités la casa d'acollida de Toynbee Hall a Londres (una casa d'acollida on homes cristians amb estudis superiors ajudaven als pobres del barri convivint entre ells). El 18 de setembre de 1889 juntament amb Ellen Gates Starr, Addams, va decidir crear una casa d'acollida (settlemen house) al barri més precari i amb més quantitat d'immigrants de Chicago, la Hull House. Aquesta estava enfocada a ajudar a les persones del barri, en particular a les dones i nens. L'objectiu era intercanviar coneixement i experiències en un àmbit local. La casa es va convertir ràpidament en una incubadora de nous programes socials, regits en la seva gran i àmplia majoria per dones. Així doncs, la Hull House es basava en polítiquesginocèntriques, les quals posaven en primer terme l'experiència, l'anàlisi i els interessos de les dones. Addams presentava la Hull House com: “un esforç experimental per ajudar a la solució de problemes socials i industrials causats per les condicions de la vida moderna a la gran ciutat”,[31] sempre enfocat en la transformació a nivell local.
La gran majoria de les dones de l'Escola de Chicago van viure i treballar en la Hull House, nodrint-se de la metodologia d'Addams, entenent que el coneixement sociològic, i per tant, la comprensió dels problemes socials, només podia provenir de l'experiència social directa. Tota teoria social havia de ser comprovada a escala veïnal amb la interacció amb les persones que patien el problema. Si existia un problema social, primer s'investiga, es recollien dades empíriques, qualitatives i quantitatives mentre es convivia en el focus del problema; per seguidament teoritzar i finalment demanar un canvi evidencial i legislatiu. Un dels grans objectius que es va aconseguir va ser la regulació de l'explotació laboral en la indústria tèxtil, patida per dones i nenes.
Les dones de l'Escola de Chicago, de les quals destaquen Jane Addams, Florence Kelly i Annie MacLean, denunciaven obertament les condicions d'explotació laboral en la indústria tèxtil anomenant-lasweating-system.[32] Per tal de regular i canviar la situació de milers de dones i nenes, aquestes i altres sociòlogues van començar un recull extens de dades per tal de fer una pressió real als legisladors. Així va ser com Florence Kelly, l'any 1892, va aconseguir que l'Illinois Bureau of Labor Statistics fes investigacions sobre els salaris, les condicions laborals i els tallers clandestins que practicaven l'explotació laboral de les dones treballadores. Les residents a la Hull House d'Addams, i en general les dones de l'Escola de Chicago van fer investigacions molt extenses, però també van utilitzar altres mètodes de pressió per aconseguir l'abolició de l'explotació laboral. D'una banda, van utilitzar la difusió i socialització del discurs en contra del sweating system a través de revistes. Quasi 100 articles escrits per dones sociòlogues (dels quals al voltant de 40 eren dones de l'Escola de Chicago) a l'American Journal of Sociology denunciaven els problemes socials i un 40%[33] d'aquests articles denunciaven exclusivament l'explotació laboral i defensaven l'abolició del sweating-system. D'altra banda, van saber organitzar a les dones treballadores amb la creació de sindicats com alChicago Woman's Club o la Illinois Woman's Allience per activar la consciència social i la solidaritat envers un sistema marcat per la subordinació de les seves persones a l'industrialisme. A més, Kelly i MacLean van participar en la Lliga Nacional de Consumidors per portar a una extensa campanya de boicot contra les empreses que formaven part del sweating system. A través d'aquesta van conscienciar als consumidors sobre la qualitat del producte i les condicions de les treballadores, per tal de pressionar a les empreses per tal que acceptessin regulacions laborals. Aquests mecanismes van generar un canvi institucional molt beneficiós en les legislacions i les regulacions de les condicions laborals de les dones i nenes, a nivell estatal. Per exemple, van aconseguir posar una edat mínima per treballar (catorze anys) i van influir en els horaris laborals.[30] Anys més tard el canvi va derivar a nivell nacional i, servint de model per altres moviments feministes arreu del món, finalment internacional.
Així doncs, les dones de l'Escola de Chicago, residents i treballadores de la Hull House van influir en gran manera en la primera onada del feminisme. Amb influències i matisos socialistes i marxistes van portar l'acció i el treball social a peu de carrer. Van adoptar el mètode de “Research, Residence and Reform”, van viure les experiències individuals d'aquests problemes per tal de poder entendre'ls i així proporcionar un canvi. La iniciativa i el lideratge de Jane Addams, tant a la Hull House com a altres associacions i moviments, van aconseguir que la lluita feminista fos escoltada i compresa com a moviment d'igualtat, contraposant la realitat social industrialista.
En elcristianisme, al llarg de la història, s'ha anat desenvolupant lateologia feminista, especialment en el darrer segle, en paral·lel al desenvolupament dels moviments civils d'alliberament de les dones. Existeixen diverses organitzacions que treballen aquesta qüestió tant d'àmbit internacional com laConferència per l'Ordenació de les Dones (WOC, en les sigles en anglès), a escala europea com l'Associació Europea de Dones en la Investigació Teològica (ESWTR, per les sigles en anglès). En l'estat espanyol existeixMujeres y Teologia i l'Asociación de Teólogas Españolas (ATE).
En l'àmbit català hi ha també elCol·lectiu de Dones en l'Església,Creients i Feministes iDones Creients. Entre aquestes destacaTeresa Forcades, que va dedicar la tesi doctoral enteologia al concepte depersona, i la tesi de llicenciatura a laTrinitat, obra que s'ha publicat en el llibreLa Trinitat, avui (Publicacions de l'Abadia de Montserrat,2005). A més, ha publicatLa teologia feminista en la història (Fragmenta editorial,2007). Forcades considera que lateologia feminista és una teologia crítica o de l'alliberament, que sorgeix quan es percep la contradicció entre el discurs teològic sobre les dones i l'experiència de Déu de cada dona.[34] El tractament del paper de la dona, el celibat[35] o l'avortament,[36] des d'una perspectiva crítica feminista i religiosa, s'hi ha fet ressò en els mitjans de comunicació.
Al voltant d'una associació internacional de les dones,Carola Roloff està involucrada en el desenvolupament de la dona en elbudisme.[37][38]
Simbologia
Pancarta feminista en una manifestació a MadridAcció feminista a Austràlia. La pancarta diu "Morint per a la justícia" i, a les samarretes, "Solidaritat amb les dones que s'expressen"
Eltriangle negre "invertit" (▼), untriangle equilàter amb un vèrtex avall, al centre, i el costat oposat paral·lel al terra, a la part superior, va començar sent un senyal i símbol alnazisme (vegeusistema de marcatge en els camps de concentració nazis) per a persones que no s'ajustaven a l'ideal del règim. Tot i que en un inici no tenia aquest significat, moltes dones activistes, que reivindicaven els seus drets front a la societat en què vivien, el van relacionar amb unpubis i el van començar a utilitzar amb orgull. Posteriorment va esdevenir un símbol utilitzat pel lesbianisme i pel feminisme.[39]
Un altre símbol d'apoderament de les dones i del feminisme (incloent elpostfeminisme) és elgest consistent en formar un triangle amb ambdues mans, mostrant les palmes endavant, verticalment, i unint els dits índex i polze de les dues mans. S'usa com aexpressió en manifestacions, per exemple.[40][41]
El color violeta de per si ja és un símbol feminista, però també se solen pintar d'aquest color figures, dibuixos o dissenys de caràcter feminista, entre ells el triangle invertit. Un dels més habituals és elsímbol de la dona (anomenat mirall de Venus) pintat de color lila. Sovint se li afegeix unpuny tancat o una dona alçant un puny tancat. Un símbol contra laviolència a les dones, que per extensió es pot considerar també feminista, és l'empremta d'un palmell de mà obert, de color lila, amb el símbol de la dona pintat a dins, de color blanc. Aquestes imatges poden ser en color negre també, o eventualment en altres colors.
La banderaanarcofeminista és dividida diagonalment en dos colors, violeta i negre.
Feministes destacades
Dolors Calvet
Neus Campillo ha publicat diversos llibres, d'entre els quals destacaEl feminisme com a crítica, editorial Tàndem,València, 1997.
Teresa Forcades i Vila ha publicatLa teologia feminista en la història (Fragmenta editorial, 2007).
Maria Dolors Calvet, com a diputada delPSUC, va presentar l'any1977 un projecte de llei d'amnistia per a les dones a la mesa del Congrés dels diputats, que demanava entre altres coses l'eliminació delsdelictes d'adulteri, d'ús d'anticonceptius i d'avortament i va al·legar que lademocràcia significava igualtat entre homes i dones.
Qiu Jin (1875-1907) va ser reconeguda internacionalment com a feminista i revolucionària. Va compondre versos amb un gran ventall de metàfores i al·lusions, barrejant mitologia clàssica amb retòrica revolucionària.
Judith Butler, filòsofa i teòrica del sexe i la sexualitat, parla dels rols de gènere i de l'heterosexualitat en una societat heteropatriarcal en el seu llibre més important,El gènere en disputa.
Carmen da Silva, entre 1963 i 1984, ininterrompudament, va escriure la columna «A arte de ser mulher» («L'art de ser dona») en la revistaCláudia de l'editora Abril, anticipant alguns dels temes posteriorment apropiats per les feministes brasileres, tals com l'ús de lapíndola anticonceptiva, la inclusió de les dones en elmercat de treball i eldivorci, entre d'altres.
Rose Marie Muraro és una escriptora, física, economista i editora brasilera, pionera del moviment feminista al Brasil.
Maria Mercè Marçal (1952-1998), poeta catalana, va defensar fèrriament la seva ideologia "tres voltes rebel" descrita en el seu poema "Divisa", del llibreCau de llunes.
Elfeminisme radical és criticat en laliteraturamasclista (antifeminista), comFausse Route, d'Élisabeth Badinter,La Nécessaire Compréhension entre les sexes de Paul-Edmond Lalancette,Le Grand Mensonge du féminisme de Jean-Philippe Trottier,Ainsi soit-il, Sans de vrais hommes, point de vraies femmes, d'Hélène Vecchiali oLe Premier Sexe, d'Éric Zemmour. Rush Limbaugh, un comunicador d'extrema dreta famós pels seusatacs a les dones i al feminisme, va fer popular el termefeminazisme en la dècada del 1990. Actualment,[Quan?] dona suport al candidat republicàDonald Trump.
Entrada a la seu d'una associació antifeminista, amb una pancarta en contra que les dones votinSímbol feminista llençat a l'escombraria, usat per un grup antifeminista suís
Dins del plapolític, el feminisme, a vegades, ha estat qualificat de “diversió”. Es fa amb l'assumpció que totes les categoriessocials estan compostes perdones ihomes i que, per tant, les dones no constitueixen unacasta o unaclasse particular. Aleshores, seguint aquests supòsits, la invocació a un conflicte d'interessos entresexes o la lluita per l'emancipació d'un sexe respecte de l'altre seria unartifici que tindria per conseqüència ocultar les relacions autèntiques dedominació i les línies reals de fragmentació social.
Per a altres antifeministes, el feminisme restava importància a criteris de diferenciació entre individus com el gènere, l'edat, característiques físiques o de tipus ètnic, que són factors essencials, per tant, de discriminació i exclusió social. Aquestes observacions van inspirar les darreres onades de feminisme, incloent elpostfeminisme i altres feminismes de la desigualtat.
El terme “virilisme” és, de vegades, utilitzat per a descriure l'alineació d'algunes feministes en els drets i costums dels homes, a costa d'una promoció real de la dona a la humanitat. Les feministes "pro sexe", comElsa Dorlin, sovint han criticat la suposada intolerància d'algunes feministes radicals comIsabelle Alonso, Suzanne Kepes i Casa-Victoire Louis quant a lasexualitat.
El feminisme, per un conjunt de raonsculturals i polítiques, té només una petitaaudiència i mitjans limitats d'expressió en els entorns socials en què les dones es mantenen en la forma més visible en una situació de subordinació i fins i tot víctimes deviolència física atorgat per les autoritats o les seues pròpies famílies. El seu impacte en l'evolució delscostums i pràctiques sembla limitat en les societats on els drets de l'home, en sentit general, són rarament aplicats. Així, el feminisme va ser criticat com una tendència selectiva ietnocèntrica en oposició als valors universals que dona suport a la teoria.
Feminisme als Països Catalans
Portada del setmanariFeminalMural deLa Ruda, un col·lectiu feminista de Penedès
Paràgraf d'una carta[46] enviada perLouise Labé a una amiga, la Clemence de Bourges, aLió, el24 de juliol de1555, on la «Bella cordonera» defensa alguns dels seus punts de vista:
«
És arribat el temps, senyoreta, en què les lleis inflexibles dels homes no han d'impedir més a les dones de dedicar-se a les ciències i disciplines; em sembla que aquelles que siguin capaces, empraran aquesta honrada llibertat, la qual el nostre sexe en altres temps tant desitjava, a estudiar aquestes coses i mostrar als homes el mal que van causar en privar-nos del benefici i de l'honra que obtindrien en l'avenir. I si algú arriba a l'etapa en què sigui capaç de posar les seves idees en el paper, hauria de fer-ho amb molt d'intel·lecte i no hauria de menysprear la glòria, sinó adornar-se amb ella abans que amb corrents, anells i robes sumptuoses, les quals no podem considerar realment com a nostres excepte pel costum. Però l'honra que el coneixement ens portarà no ens pot ser presa –ni per l'astúcia d'un lladre, ni per la violència d'enemics, ni per la durada del temps.
↑Isabel Segura Soriano,Dones i societat a Catalunya, article publicat aDiversia, número 8, novembre de l'any2015, editat per laUniversitat Pompeu Fabra(català)
↑«settlement houses» (en anglès). Encyclopedia of Chicago. [Consulta: 15 desembre 2023].
↑30,030,1 «Los inicios de la sociología del trabajo». Los inicios de la sociología del trabajo: Jane Addams, la Hull House y las mujeres de la Escuela de Chicago, 2014, pàg. 30-32.
↑Addams, Jane.Twenty Years at Hull-House. Nova York: Signed Classics, 1910.
↑Deegan, Mary Jo (1991), Women in Sociology. A Bi-Bibiographical Source book, Westport (Conn.), Greenwood Press. — (2000), Jane Addams and the Men of the Chicago School, 1892-1928, New Brunswick, Transaction Books
↑Garrido, Alberto «L'entrevista amb Teresa Forcades, monja, metge i teòloga feminista». El Periódico [Barcelona], 07-08-2007 [Consulta: 8 octubre 2009]. «El celibat [no suposa] l'absència de la sexualitat […] sinó d'experimentar-la en un context que no és el de la vida de parella. […] Aquesta relació pot ser humanament més interessant.»
↑Forcades, Teresa «Entre els principis i la realitat». Foc Nou [Barcelona], 421, 5-2009. Arxivat de l'original el 2013-11-02.ISSN:1575-2836 [Consulta: 8 octubre 2009]. «Déu ha posat la vida del fetus mentre no és viable a les mans de la seva mare […] Nosaltres farem bé de respectar aquesta vinculació primària […] li correspon a aquesta [la mare] la responsabilitat moral de decidir sobre el seu futur.»
.svg%26amp%3blang%3dca)
.svg)
.jpg)
.jpg)
