| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 10 novembre 1278 Nàpols (Itàlia) | ||
| Mort | 26 desembre 1331 (53 anys) Nàpols (Itàlia) | ||
| Sepultura | Basilica of St. Dominic(en) | ||
| príncep d'Acaia | |||
| 1307 – 1312 | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Catolicisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | aristòcrata | ||
| Altres | |||
| Títol | príncep de Tàrent,senyor del Regne d'Albània-Durazzo,emperador de Constantinoble, | ||
| Família | Anjou | ||
| Cònjuge | Tamara Comnè Ducas Caterina de Valois-Courtenay | ||
| Fills | Pere Carles Felip Joana Margarida Robert Lluís Felip Blanca Maria | ||
| Pares | Carles II d'Anjou i Maria d'Hongria | ||
| Germans | Elionor d'Anjou Blanca de Nàpols Maria de Nàpols Margarida d'Anjou Lluís de Nàpols Robert I de Nàpols Carles Martell d'Anjou Ramon Berenguer de Nàpols Pere de Nàpols Joan I de Gravina | ||
 | |||
Llista | |||
Felip I de Tàrent (Nàpols,10 de novembre,1278 -26 de desembre del1331) de laprimera dinastia Capet d'Anjou-Sicília va ser príncep deTàrent,senyor del Regne d'Albània-Durazzo (Felip I d'Albània) ipríncep d'Acaia (Felip II d'Acaia); també va ser pretendent com adèspota de l'Epir iemperador llatí (Felip II de Constantinoble). Fou el fill menor del rei de Sicília peninsular (Nàpols)Carles II d'Anjou, i deMaria d'Hongria.
El4 de febrer del1294 el seu pareCarles II d'Anjou el nomenà príncep deTàrent aAis de Provença, i el12 de juliol del1294 vicari general delRegne de Sicília. Aquestes dignitats eren un preludi del pla deCarles II d'Anjou per tal de crear un pretèsimperi a l'Adriàtic per a Felip.
El mateix dia en què fou investit vicari general, es casà per poders ambTamara Comnè Ducas, filla deNicèfor I Comnè Ducas,dèspota de l'Epir. Aquest, amenaçat per l'Imperi Romà d'Orient, havia decidit buscar la protecció de laprimera dinastia Capet d'Anjou-Sicília, una branca menor dels sobirans delRegne de França. El matrimoni es feu efectiu el13 d'agost del1294 aL'Aquila iCarles II d'Anjou cedí al seu fill elRegne d'Albània-Durazzo i elPrincipat d'Acaia, més tots els seus drets a l'Imperi Llatí i laSenyoria de Valàquia. Per la seva part, Nicèfor I Comnè cedí com a dot de la seva filla les fortaleses deVonitsa,Vrachova,Gjirokastër iNaupacte, situades aEtòlia, a més d'acceptar la successió d'aquest per sobre del legítim hereu, el seu fillTomàs.
A la mort de Nicèfor I Comnè (circa.1297), Felip prengué el títol dedèspota de Romania. Tanmateix, la vídua de Nicèfor,Anna Cantacuzena, proclamà el seu fill Tomàs com a legítimdèspota de l'Epir i n'assumí la regència.
Com a vicari general delRegne de Sicília, va preparar la invasió de l'illa el novembre del1299. Amb un exèrcit format per cinquanta galeres, nombrosa tropa i cavallers, va assetjarTrapani.Frederic II de Sicília, rei de Sicília delcasal de Barcelona, va aplegar les seves tropes aCastrogiovanni i va marxar per aixecar el setge de Trapani; els dos exèrcits es van trobar aFalconara. A labatalla de Falconara,Frederic II de Sicília i els comandantsBlasco d'Alagó el Vell,Ramon III de Montcada, amb elsalmogàvers deBerenguer d'Entença i de Montcada, derrotaren Felip I de Tàrent i el feren presoner. No fou alliberat fins al1302, quan se signà elTractat de Caltabellotta.
El1306,Felip de Piemont iIsabel I d'Acaia, príncep i princesa d'Acaia respectivament per concessió deCarles II d'Anjou, foren acusats de deslleialtat per aquest i desposseïts delPrincipat d'Acaia. Aquest fou donat en feu a Felip I de Tàrent pel seu pare el5 de maig del1306. Després d'una visita testimonial al territori, deixà aGuy II de la Roche,duc d'Atenes, com a governador del Principat. Per la seva part, l'11 de maig del1307,Felip I del Piemont renunciava formalment a les seves pretensions sobre el territori.
Felip I de Tàrent acusà d'infidelitat la seva muller Tamara Comnè Ducas el1309. Això l'alliberà per participar en un complex pacte matrimonial a tres bandes:
El1315, Felip I de Tàrent fou requerit pel seu germàRobert I de Nàpols per comandar un exèrcit que auxiliés els florentins, que es veien amenaçats pels pisans. L'exèrcit güelf fou derrotat en labatalla de Montecatini el29 d'agost del1315 i el germà menor de Felip I de Tàrent,Pere de Gravina i el seu fill,Carles de Tàrent, moriren en la batalla.
La mort deLluís de Borgonya sense hereus el1316 trastornà els plans dels Anjou pelPrincipat d'Acaia.Robert I de Nàpols comminàMatilda d'Hainaut a casar-se ambJoan de Gravina, el seu germà i també germà de Felip I de Tàrent. Però Matilda d'Hainaut declinà la proposta i per aquest motiu fou segrestada i portada a Nàpols; allí se l'obligà a casar-se1318 mentreFrederic Trogisio fou enviat com a governador del principat.
El1320,Eudes IV de Borgonya, després d'unes quantes protestes, acceptà de vendre els seus drets alPrincipat d'Acaia i alRegne de Tessalònica al fill deLluís IX de França,Lluís I de Borbó, primerduc de Borbó icomte de Clermont, per 40.000 lliures. El1231 però, Felip I de Tàrent recomprà els drets alPrincipat d'Acaia per la mateixa quantitat, aconseguint retornar els drets sobre el territori a laPrimera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília.
Per la seva part,Matilda d'Hainaut protestà davant del jutjat papald'Avinyó, on revelà que s'havia casat secretament amb el cavallerHugh de La Palice. De resultes d'això, el seu matrimoni ambJoan de Gravina fou anul·lat, però de retruc donava altra volta arguments als Anjou per a la confiscació delPrincipat d'Acaia. Aquest fou concedit naturalment aJoan de Gravina mentre que Matilda d'Hainaut passà la resta dels seus dies empresonada aAversa per tal d'evitar noves reclamacions, on morí el1331.
Consolidat elPrincipat d'Acaia en mans del seu germà menor, Felip I de Tàrent continuà planejant la seva recuperació de l'Imperi Llatí. El1318 feu una aliança amb el seu nebotCarles I d'Hongria, però el1330 el darrer dels seus fills del primer matrimoni,Carles de Tàrent, morí sense descendència, i el títol de dèspota de l'Epir li va retornar.
Tots els seus drets i els títols passaren a la seva mort, dos anys més tard, al seu fill gran del seu segon matrimoni,Robert I de Tàrent.
Felip es casà en primeres núpcies l'any 1294 amb Tamar Angelina Comnena, de la qual s'acabaria divorciant l'any 1309[a]. D'aquest primer matrimoni nasqueren:
Del seu segon matrimoni ambCaterina de Valois-Courtenay (1313), tingué:
Felip I de Tàrent (Branca menor de:Dinastia Capet) Naixement:10 de novembre1278 Mort:26 de desembre1331 | ||
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Carles II d'Anjou (pare) | Príncep de Tàrent (1285-1331) | Succeït per: Robert II de Tàrent (fill) |
| Rei d'Albània (Llista de reis d'Albània) (1294-1331) | ||
| Precedit per: Isabel I d'Acaia (El1306Carles II d'Anjou l'acusà de deslleialtat i la privà del Principat) | Príncep d'Acaia (Llista de prínceps d'Acaia) (1307-1313) | Succeït per: Matilda d'Hainaut (Filla d'Isabel I d'Acaia a qui li fou cedit en feu) |
| Càrrec de govern | ||
| — Nova creació: — Atorgat pel seu pare Carles II d'Anjou | Vicari General Anjou del Regne de Sicília (1294-1299) | — Territori perdut: — Batalla de Falconara Pau de Caltabellotta |
| Títols com a pretendent | ||
| Precedit per: Caterina de Valois-Courtenay El1313 es casà amb Felip I de Tàrent | — En disputa per: — Imperi Llatí  (1313-1331) — Raó de la disputa: — El1261Miquel VIII Paleòleg reconquerí Constantinoble i restaurà l'Imperi Romà d'Orient | Succeït per: Robert II de Tàrent |
