Lafavera[1] (Vicia faba) ofava (delgrecfáva, φάβα) és una planta lleguminosa conreada per emprar com a aliment el seu fruit i les seves llavors. El nomfava s'aplica tant a lallavor,[2][3] alfruit,[2][3] que es consumeix tendre, o a la planta sencera.[2][3]
La fava pertany al gènereVicia i és la planta «tipus» de la famíliaFabaceae. És una planta anual herbàcia robusta, pot ultrapassar el metre d'alçada. Fulles compostes pinnades. Folíols ovats acabats en punta, de color glauc.Inflorescència en raïm de dos a cinc flors (a voltes flor solitària), amb lacorol·la blanca o rosada amb taques negres. El fruit és unllegum que conté les llavors de forma oval i aplatada, les faves.
La fava té dues formes varietats principals:
Varietat "major": planta de 40 a 120 cm d'alçada, el seu fruit, la fava, es consumeix encara tendre i en estat de poc desenvolupament. També es menja la tavella sencera. Antigament, s'aprofitava el gra sec fent-ne una farina de gran valor proteic. És planta d'horta que molt sovint es fa ensecà.
Varietat "minor" o fava dels cavalls és més rústega de mida més petita de 30 a 50 cm i també el fruit sec és més petit que la varietat anterior. És planta deterra campa i d'aprofitament per fer-nepinso.[4]
VarietatProhabón, que arriba a contenir fins a un 45% de proteïna bruta, és destinada únicament a l'alimentació animal.[5][6]
Sembra: És una planta pròpia de terres més aviat fortes o argiloses. En climes temperats se sembren desetembre anovembre i en els més freds alfebrer. La sembradura primerenca només val la pena fer-la en terres especialment càlides, car la fava pot estar dos o tres mesos absolutament aturada fins que arriba la primavera.
Resistència aglaçades: La part aèria només suporta les lleugeres (fins a 4 sota zero) encara que un cop glaçada torna a rebrotar. Les seves flors i tavelles acabades de quallar no suporten més enllà d'1 o 2 sota zero.
Feines de conreu: Desherbatge mecànic o amb herbicida, en els horts s'acotxa la terra a la planta per enfortir-la. En l'adobat no cal incorporar nitrogen, ja que el sintetitzen per la simbiosi amb microorganismes (Rhyzobium). La collita és manual en l'horta i mecanitzada en els favons.
Malalties i plagues: És molt atacada pelpugó negre de la fava (Myzus fabae), sobretot les sembres fetes massa tard, però en general és la més rústega de les lleguminoses.
Les varietats d'horta més coneguda són laAguadulce deSevilla, LaMutxamel delPaís Valencià i la deMaó. La fava que dona un millor rendiment és laHistal (fins a dotze grans), mentre que la més apreciada de les de Mutxamel és laReina mora.[7]
El fruit de les faves, lallavor d'unllegum també anomenada fava, té un alt percentatge de proteïna (fins al 30%) i són apreciades en plats vegetarians ivegans.
Des del punt de vista del consum humà les faves són semblants a altres llegums. Poden consumir-se tendres (amb tavella o pelades), crues o cuites. En estat madur poden consumir-se verdes i just collides o deixar-les assecar per a menjar-les tot l'any. Una possibilitat molt freqüent és la de comprar-les congelades.
Les faves contenen una quantitat important de proteïnes, hidrats de carboni complexos, greixos, fibra, potassi, vitamines i aigua (en funció del seu estat).
La fibra forma part d’una dieta saludable. Contribueix a regularitzar el trànsit intestinal i, a més, en arribar a l’intestí gruixut les fibres són fermentades per la microflora del còlon i generen productes beneficiosos per a l'organisme.[9]
El potassi és un electròlit relacionat amb la transmissió nerviosa i la contracció muscular. Equilibra alguns efectes del sodi en la regulació de la tensió arterial i és essencial en la regulació de la contracció cardíaca.[11]
Elspitagòrics, segons alguns autors, s'abstenien de menjar faves. Hi ha interpretacions literals d’aquest fet mentre que altres opinen que la prohibició es referia a “l'abstenció de participar en votacions polítiques” (efectuades a Grècia amb faves seques).[12]
En els típics tortells de Reis hi ha una fava seca amagada. Qui la troba ha de pagar un altre tortell.[13]
Cada bajoca de faves acostuma a contenir sis llavors. Trobar una bajoca amb set llavors es considera en alguns indrets senyal de bona sort en el futur.[14]
Cada any, cap a l'equinocci de primavera una llevantada castiga la costa catalana. El fenomen és conegut com eltemporal de les faves o elllevant de les faves.[15][16]
Una mostra de documents hauria de permetre una millor comprensió del tema. A continuació una relació no exhaustiva de referències puntuals ordenada cronològicament.
Si vols aparellar faves tendres amb llet d’ametlles es fa així: pren les faves i renta-les bé amb aigua calenta que aviat seran cuites. I agafa llet d’ametlles i posa-les a coure amb la llet, oli i sal. I posa-hi ceba escaldada amb aigua bullent. I quan siguin cuites posa-hi julivert, alfàbrega i moraduix i altres bones espècies i un poc de gingebre i d'agràs.
»
— Llibre de Sent Soví. Capítol CXVI (adaptació al català actual).
1375. La gent menjava pa de faves en temps d’escassetat de cereals.[32]
↑Institución Milá y Fontanals. Departamento de Estudios Medievales; Catalonia (Spain). Servei d'Arxius; Institución Milá y Fontanals. Unidad Estructural de Investigación de Estudios MedievalesMiscel·lània de textos medievals. Editorial CSIC - CSIC Press, p. 134–.ISSN 02132257.
.svg){kind=icon}
