| |||||
| Tipus | vila | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Tessàlia | ||||
| Localització | |||||
| Entitat territorial administrativa | Farsala Municipality (Grècia)(en) iCommune of Farsala (Grècia)(en) | ||||
| |||||
| Limita amb | Achillio Farsalon(en) | ||||
| Característiques | |||||
| Altitud | 146 m | ||||
| Història | |||||
| Cronologia | |||||
| 9 agost 48 aC | batalla de Farsàlia | ||||
| Lloc web | dimosfarsalon.gr | ||||
Farsàlia (engrec modern: Φάρσαλα;grec antic:Φάρσαλος,llatí:Pharsālus; enturcÇatalca)[1] és una població deGrècia situada a laUnitat perifèrica de Làrissa, a la riba esquerra de l'Enipeu. Té els seus orígens a l'edat antiga: llavors era una de les ciutats més importants deTessàlia, del districte de laTessaliòtida, al límit amb laFtiòtida.
La ciutat surt a la història per primera vegada durant lesGuerres mèdiques, però sens dubte era molt anterior, car no hi ha cap altra ciutat a Tessàlia amb la seva immillorable situació estratègica i riquesa de recursos. Per tant, s'ha suposat que es pot correspondre amb la míticaFtia, que en un període remot va ser la capital de laFtiòtida.
Entre les ruïnes de Farsàlia hi ha elements d'un període molt antic. A un costat de la porta nord de l'acròpoli hi ha les restes d'unes muralles ciclòpies, i al mig de l'acròpoli queda una construcció subterrània edificada de la mateixa manera que elTresor d'Atreu aMicenes. La muralla tenia uns 6 km de circuit en forma triangular. La seva situació dalt d'un turó defensat per tres costats per precipicis, i abundants fonts subterrànies que desaiguaven en una plana molt fèrtil, es va convertir en una de les ciutats més importants de Tessàlia i de les més grans de Grècia. SegonsEstrabó, hi havia una ciutat més antiga que es deiaPaleopharsalos, i la gent vivia a la part més baixa.Escílax de Carianda la menciona entre les ciutats de Tessàlia.
L'any455 aC l'estrateg atenencMirònides la va assetjar després de la seva victòria aBeòcia, però sense èxit, segonsTucídides. Al començament de laguerra del Peloponès va ser aliada d'Atenes i va enviar ajuda militar.Medi, tirà deLarisa, la va conquerir el395 aC amb ajuda dels beocis, segonsDiodor de Sicília. Sota el tiràPolidamant va resistir aJàson de Feres,tagos (cap militar) de Tessàlia des del374 aC, però després s'hi va aliar, segonsXenofont.
Després del període macedònic (meitat del segle IV i segle III) es va declarar a favor d'Antíoc III el Gran, que la va dominar el191 aC, però després de la seva retirada va caure en mans del cònsolMani Acili Glabrió, el mateix any 191 aC.
Possessió romana des d'aquell any, va ser una ciutat lliure encara en temps dePlini el Vell. La fita més important de la seva història va ser la batalla que van lliurar allíJuli Cèsar iGneu Pompeu l'any48 aC en la que Cèsar va obtenir la victòria decisiva, coneguda com abatalla de Farsàlia. Pocs dies abans de la batalla, Cèsar s'havia situat en una plana a l'oest de Farsàlia i ocupat una petita ciutat. Mentrestant Pompeu havia arribat aLarisa Cremaste i va avançar cap al sud, cap a Farsàlia, va travessar el riu Enipeu i va acampar vora unes muntanyes prop de la ciutat. La darrera posició de Cèsar abans de la batalla era a la plana entre Farsàlia i l'Enipeu, a uns 3 km de la ciutat, a una distància de 30estadis o 4milles romanes del camp contrari, segonsApià. Cèsar va obtenir la victòria amb la pèrdua de molt pocs homes, i ocasionant una gran desfeta de l'exèrcit enemic.
Encara existia al segle VI quan en parla el geògrafHièrocles. Sota els turcs, que la van ocupar el1397 en temps deBaiazet I, es va dir Çatalca i va arribar a tenir cinc mil habitants i sis mesquites amb unamadrassa, i era el centre d'una comarca amb 91 poblets.[2]
