| |||||
| Components | |||||
|---|---|---|---|---|---|
_-_National_Museum_of_Capodimonte.jpg)  | |||||
| Dades | |||||
| Tipus | casa noble família noble per honor(1540–) | ||||
| Camp de treball | noblesa | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1545 | ||||
| Fundador | Pere Lluís I de Parma | ||||
ElsFarnese foren una influentfamília delRenaixement italià, els membres dels quals aconseguiren el poder alDucat de Parma.[1] Entre els membres d'aquesta família també destaca elPapaPau III.[2]
Aquesta família foren importantsmecenes gràcies a la seva condicióaristocràtica, el que els va permetre finançar o adquirir nombroses obres artístiques, entre elles elPalau Farnese deRoma o laVil·la Farnesi aCaprarola.
Hi ha diverses hipòtesis sobre l'origen etimològic del mot "Farnesti/Farnese". Alguns historiadors sostenen que el seu nom deriva del mot "Farnia", vocable enllengua llombarda per designar elroure; mentre altres sostenen que deriva de la paraula "Fara", un terme llombard per a designar un grup social en particular. El seu origen més remot se situa al voltant de l'any984, mitjançant l'esment de la més antiga possessió feudal de la mateixa família, el "Castrum Farneti".
Al segle xii s'esmenten a les cròniques medievals de l'època diversos feus aTuscània iOrvieto, i també apareixen els primers noms dels membres, entre ells Pietro Farnese, el qual va derrotar elsGibel·lins de laToscana l'any1110 i, molt probablement, va lluitar contra els italo-normands el1134. El seu fill Prudenzio va ser cònsol a Orvieto i va derrotar els gibel·lins d'aquesta ciutat protegida perSiena. Un altre membre anomenat Pietro va defensar la ciutat en contra d'Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic. El1254 Ranuccio Farnese va derrotar les tropes de la ciutat deTodi i va lluitar a favor delpapaUrbà IV en contra deManfred I de Sicília, i el seu fill Niccolò va formar part delsgüelfs en labatalla de Benevent el1266.
Els Farnese retornaren aTúscia (regió històrica situada a cavall de les actualsToscana iLaci) quan van adquirir la població deFarnese i diversos castells, i en els anys successius van anar guanyant territoris prop deValentano. El1362 Pietro Farnese fou nomenat cap de l'exèrcit florentí contra laRepública de Pisa, i sis anys després Niccolò ajudà alpapaUrbà V contra els seus enemics. Aquesta lleialtat entorn de laSanta Seu comportà la confirmació de les possessions familiars al nord delLaci i els concedí una sèrie de privilegis que els posà al mateix nivell que altres famílies italianes del moment (Savelli,Orsisi,Monaldeschi oSforza).
Al segle xv els Farnese aconseguiren estendre els seus territoris fins a arribar a la ribera delllac Bolsena gràcies aRanuccio Farnese il Vecchio. Aquest aconseguí derrotar elsOrsini dePitigliano i el1419 el papaMartí V el nomenà "senador de Roma". El fill de Ranuccio Farnese il Vecchio,Pere Lluís, es casà amb una membre de la famíliaCaetani (de la qual era originari el papaBonifaci VIII), cosa que permeté als Farnese aconseguir una situació privilegiada aRoma.[3] La filla d'aquests,Júlia Farnese va esdevenir amant d'Alexandre VI i va aconseguir ampliar la fortuna de la família, i el seu germà Pau va esdevenircardenal i posteriorment es convertí amb el papaPau III.
Pau III, en accedir al tron de Sant Pere, va nomenar el seu fillPere Lluís Capità General de l'Església Catòlica i, l'any1545 li concedí el títol deduc de Parma, creant així unestat al nord delsEstats Pontificis. El ducat fou governat de manera ininterrompuda per ladinastia Farnese fins al1731, moment en el qual fou ocupat per les tropesespanyoles i instauraren un membre de laDinastia Borbó,Carles I de Parma.
