| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 95 aC | ||
| Mort | 47 aC (47/48 anys) | ||
| Rei del Pont | |||
| 62 aC – 46 aC ← Mitridates VI Eupàtor | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | monarca | ||
| Període | Període hel·lenístic | ||
| Família | |||
| Família | Mitridàtica | ||
| Fills | Dinamis, Darios del Pont, Arsaces of Pontus | ||
| Pares | Mitridates VI Eupàtor i Laodice | ||
| Germans | Mitridates el Jove Macares Arcàties Cleòpatra del Pont Athenais Philostorgos II | ||
Farnaces II del Pont i I del Bòsfor (grec antic:Φαρνάκης, Pharnakēs,llatí:Pharnaces) va serrei delPont i delBòsfor Cimmeri. Formava part de la DinastiaMitridàtica.
Era fill deMitridates VI Eupator el Gran) que el va designar el seu successor i el va tractar, segonsApià, amb la màxima distinció, tot i que no apareix esmentat fins al final de la vida del rei, quan Mitridates es va refugiar a les províncies del nord de l'Euxí fugint de les forces deGneu Pompeu Magne.
L'any63 aC el vell rei era alBòsfor Cimmeri i preparava una nova guerra contra Roma que havia de portar la lluita aEuropa. Farnaces va aprofitar el descontentament que això creava entre les tropes reunides per la guerra, per conspirar contra la vida del seu pare. Es va descobrir el complot però l'exèrcit li va donar suport i es va revoltar al seu favor. Els soldats van proclamar rei a Farnaces i van marxar contra Mitridates, que després de diverses i infructuoses peticions al seu fill per posar fi al conflicte, es va suïcidar.
Immediatament Farnaces va enviar una ambaixada a Gneu Pompeu que era aSíria, i li va oferir la seva submissió, i ostatges en garantia de fidelitat, i va enviar el cos del seu pare aSinope per posar-lo a la disposició del general romà. Pompeu va acceptar i li va concedir elregne del Bòsfor Cimmeri, donant-li a més amb els títols d'amic ialiat de Roma, segons Apià iDió Cassi. Durant un temps sembla que Farnaces va romandre satisfet amb la seva situació. Els esdeveniments del regne en els següents anys no es coneixen, excepte que va tenir bones relacions amb alguns grupsescites de la rodalia i en canvi va fer la guerra contra d'altres, segons diuEstrabó.
Al cap d'un temps van esclatar diferències amb els romans. Farnaces va atacar la ciutat independent deFanagòria, que Pompeu havia exclòs expressament del regne concedit a Farnaces, i la va sotmetre probablement el50 aC. Una mica després va esclatar la guerra civil a Roma entreJuli Cèsar i Gneu Pompeu, i Farnaces va aprofitar per apoderar-se gairebé sense oposició de laCòlquida i l'Armènia Sofene l'any48 aC, recuperant els dominis del seu pare.Deiotarus II, el reigàlata que governava Armènia Menor va demanar ajut aDomici Calví, lloctinent de Cèsar a Àsia, suport que li va donar, però el general romà i les forces de Deiotarus van sortir derrotades completament per Farnaces prop deNicòpolis a Armènia i així Farnaces va poder ocupar tot el Pont, incloent les ciutats d'Amisos i Sinope, i es va proclamar rei amb el nom de Farnaces II.
Havia deixat el govern del Bòsfor aAsandre, que en la seva absència es va revoltar; Farnaces va decidir anar a combatre el rebel, però llavors es va assabentar que s'acostava al Pont el mateix Juli Cèsar. Farnaces va intentar una conciliació i li va enviar missatges de pau i ofertes de submissió amb la intenció de guanyar temps fins que els assumptes de Roma obliguessin Cèsar a marxar, però Juli Cèsar va operar amb gran rapidesa i es va fer inevitable una batalla, laBatalla de Zela, que es va lliurar al costat deZela, en la qual Farnaces va ser derrotat decisivament.
Farnaces es va escapar amb problemes cap a Sinope amb un reduït cos de cavallers. De Sinope va anar per mar al Bòsfor on va poder reunir un exèrcit d'escites isàrmates amb els quals va recuperar les ciutats deTeodòsia iPanticapeum, però finalment Asandre el va derrotar i matar, aproximadament l'any47 aC o potser el46 aC). Apià diu que va morir lluitant amb valentia i Dió Cassi explica que el van fer presoner i va ser executat.
Tenia quan va morir al tomb de 50 anys i segons Appià havia regnat uns 16 anys. Va deixar diversos fills, entre els quals un de nomDarios que Appià diu que per un tempsMarc Antoni va poder establir com a rei del Pont (39 aC a37 aC). La seva fillaDinamis es va casar ambPolemó I, rei del Pont i del Bòsfor.[1]
