 | Per a altres significats, vegeu «Farga (desambiguació)». |
Lafarga oforja[1] és el taller delferrer,[2] el lloc on s'escalfa i es treballa el metall emprant l'art de laforja, per tal de deformar-lo, en calent o en fred, mitjançant la utilització d'una eina d'impacte (martell,martinet, martell-piló) i d'un suport (enclusa, matriu, etc..).[3] Rebien especialment el nom de farga aquells llocs on s'obtenia i es treballava el ferro per reducció directa de lamena de ferro.[4] Farga també designa el fornal o fogó on s'escalfen els metalls per tal de forjar-los.[5]
La paraulafarga prové del llatífabrica després de passar per una sèrie de canvis fonètics, i conservant el significat de «fàbrica».[6] «Forjar» s'usa com a verb tant en el sentit directe de forjar un metall, com en el figurat de concebre una idea o pla.
El treballs més comuns que es feien a una farga eren:
Una farga artesanal comporta una llar de foc utilitzada per a escalfar un metall (generalment ferro o acer) a una temperatura a la que esdevé mal·leable (quan està roent) o bé a una temperatura on l'enduriment ja no augmenta encara que es segueixi martellejant.
La calor per escalfar el metall s'obté cremant un combustible (carbó, gas, olis) i amb uncomburent, la farga ha d'estar dotada d'un sistema de insuflació d'aire (p.e. la trompa de la farga catalana) o d'unamanxa accionada manualment (a les fargues primitives). Existeixen igualment petites fargues d'inducció elèctrica.
Antigament la tècnica es duia a terme a cops de martell. El metall era escalfat en elfornal, agafat amb l'ajut d'unestenalles de fornal i posat sobre l'enclusa on era colpit pelferrer.
Les eines a disposició del ferrer són pinces, martells, masses, tisores, punxons, tenalles, raspalls, urpes i d'altres eines per treballar el metall. Tanmateix, el ferrer és capaç de fabricar ell mateix les seves pròpies eines segons les seves necessitats. Materials utilitzats:ferro,acer,bronze, etc.
Comporta igualment una o diversesencluses i uncossi d'aigua emprat per refredar ràpidament el ferro roent, i així temperar (endurir) la peça forjada.
En el cas d'objectes produïts en sèrie s'utilitzenmotlles.
Una vegada obtinguda la forma final, la peça és generalment sotmesa a tractaments tèrmics permetent controlar l'enduriment o el revingut de la peça en funció del seu ús.
Des de l'antiguitat, la metal·lúrgia i les fargues han tingut un impacte mediambiental important, amb les mines, el transport i la preparació dels minerals per la muntanya, elsresidus de vegades rics enmetalls pesants, enminerals tòxics o tambéMetal·loides tòxics, amb l'emissió de vapors tòxics (pel refinament delplom i delmercuri) i sobretot (abans l'aparició del carbó) amb un gran consum de bosc icarbó defusta, que ha contribuït a disminuir i degradar nombrosos boscos propers a les fargues.[3]
