Elfarad és la unitat delSI per a lacapacitància elèctrica. Es tracta d'unaunitat derivada amb nom propi i amb un símbol particular que és la lletra majúsculaF.[1] Va rebre el seu nom en honor delfísic britànicMichael Faraday,[2] el símbolF s'ha d'escriure en majúscula, però, en canvi, el nom de la unitat ha d'anar en minúsculesfarad.[3]
Com que el farad és una unitat molt gran, en comparació als requeriments habituals dels dispositiuselectrònics, el valor d'uncondensador s'expressa sovint en microfards (μF), nanofarads (nF), o picofarads (pF). El mil·lifarad no s'acostuma a utilitzar a la pràctica, per exemple a una capacitància de 4,7−3 F s'acostuma a representar com 4700 µF. Les capacitàncies molt petites, com les utilitzades alscircuits integrats s'acostumen a expressar en femtofarads, un femtofarad és igual a 1−15 F. En el cas delssupercondensadors la capacitància és de l'ordre dels quilofarads.
No s'ha de confondre el farad amb elfaraday, una antiga unitat de càrrega desplaçada actualment pelcoulomb.
La inversa de la capacitància s'anomenaelastància, que en unitats del SI s'expressa en F-1, que de manera no estàndard de vegades rep el nom dedaraf (farad escrit a la inversa).
Uncondensador consisteix en dues superfícies conductores, habitualment anomenades plaques, separades per una capaaïllant, habitualment anomenadadielèctric. El primer condensador fou l'ampolla de Leyden al segle xviii. L'acumulació de càrrega entre les plaques constitueix la capacitància. Els condensadors moderns es fabriquen utilitzant una gran varietat de materials i tècniques per tal d'oferir una gran varietat de valors de capacitància. En els ginys electrònics s'utilitzen condensadors amb valors que van dels femtofarads fins al farads amb valors de voltatge entre pocs volts fins a diversos quilovolts.
