Títol original | Falsche Welt, dir trau ich nicht (de)![]() |
---|---|
Forma musical | cantata litúrgica![]() |
Compositor | Johann Sebastian Bach![]() |
Lletra de | Christoph Birkmann![]() |
Llengua | alemany![]() |
Moviment | música barroca![]() |
Parts | 6 moviments![]() |
Catalogació | BWV 52![]() |
Estrena | |
Estrena | 24 novembre 1726![]() |
Falsche Welt, dir trau ich nicht, BWV 52(Món fals, no confio en tu),[1] és unacantata religiosa deJohann Sebastian Bach per al vint-i-tresè diumenge després de laTrinitat, estrenada aLeipzig, el 24 de novembre de 1726.
D'autor desconegut, elcoral final és la primera estrofa deIch dich hab ich gehoffet, Herr d'Adam Reusner (1533). El tema de la cantata està relacionat amb el de l'evangeli del diaMateu (22, 15-22) que narra les preguntes que els fariseus fan a Jesús, sobre la licitud de pagar els tributs al Cèsar; el llibretista ho aprofita per alliçonar els fidels sobre la falsedat del món i l'autenticitat de l'esperit. L'obra pren una estructura en dues parts, el recitatiu i ària inicials tracten de la hipocresia del món, mentre que l'altre recitatiu i ària ho fan de la fidelitat de Déu, aspecte que es tanca amb elcoral, cant comunitari d'esperança en Déu. Les altres dues cantates conservades per a aquest diumenge són laBWV 139 i laBWV 163.
Obra escrita per asoprano i cor; duestrompes, tresoboès, corda ibaix continu ambfagot. Consta de sis números amb una única veu solista, el soprano, i el cor només participa en el coral final.
La simfonia inicial és el primer moviment del primer concert de Brandenburg (BWV 1046) amb la supressió del violípiccolo, com a única diferència. En els números 2 i 3, Bach empra les tonalitats de Re i La menor, respectivament, molt apropiades per expressar l'aire fosc i dramàtic propi de la falsedat del món; l'ària va acompanyada de dos violins i continu amb fagot. La següent parella de recitatiu i ària ja són en mode major, més adequats per cantar la fidelitat a Déu. En el coral final, tota l'orquestra i el cor reforcen elcantus firmus del soprano. Té una durada aproximada d'un quart d'hora.