Alfaquí (de l'àrabالفقيه,al-faqīh, literalment ‘jurisconsult’, pluralفقهاء,fuqahāʾ) és, entre elsmusulmans, un expert enjurisprudència islàmica (fiqh). A l'edat mitjana i als regnes cristians ibèrics, era el guia espiritual d'unaaljamasarraïna omudèjar, encarregat específicament de l'ensenyament religiós.[1]
En el seu sentit general, el mot àrab significa ‘savi’, ‘aquell que té coneixement (fiqh) d'alguna cosa’.[2] A mesura quefiqh va anar restringint el seu significat a la ciència de la llei religiosa oxaria, «alfaquí» va esdevenir el terme tècnic per referir-se a l'especialista en dret islàmic.[3]
Abans d'aquest ús genèric com a jurisconsult, en el període de formació del dret islàmic i com a terme oposat aàlim, terme que, com alfaquí, també es pot traduir per jurisconsult o savi en dret, alfaquí definia el jurista especulatiu —que interpretava i definia nou dret— en oposició a l'àlim, que era un jurista especialitzat en els elements tradicionals de la llei religiosa —elements que, pel seu caràcter consuetudinari, no requerien l'especulació.
Aquests primers alfaquins dels primers temps de l'islam, anomenatsmújtahids, ‘que s'esforcen’, ‘que practiquen l'ijtihad’, resolien segons el seu criteri particular les qüestions del dret basant-se en les quatre fonts de la jurisprudència islàmica —l'Alcorà, lasunna, l'ijmà i elqiyàs—, és a dir, aplicant, si ho creien necessari, el raonament intel·lectual, allà on les dues primeres i principals fonts, l'Alcorà i la sunna, no donaven una resposta satisfactòria.
Amb la consolidació de les quatreescoles jurisprudencials sunnites, els alfaquins deixaren «d'esforçar-se» i quedaren reduïts a la condició de repetidors del dret contingut a les principals obres de referència de cada escola. D'aquesta dinàmica en quedaren exclosos els alfaquinsxiïtes, que mai han deixat «d'esforçar-se», de practicar l'ijtihad, per tal d'actualitzar el dret. Solament modernament, alguns alfaquins sunnites, inspirats pelreformisme islàmic liderat perMuhàmmad Àbduh, han reobert l'ijtihad o esforç per tal d'adequar el dret a la realitat islàmica canviant.
A més del significat principal de jurisconsult, el mot àrabal-faqih en algunes regions ha servit per anomenar al mestre d'unakuttab oescola alcorànica «bàsica», així com un recitador professional de l'Alcorà. Entre algunes comunitats sarraïnes de laCorona d'Aragó i del regne deCastella, l'imam de lamesquita era anomenat alfaquí,[4] tot i que també eren comuns altres noms com el de sabasala.[5]
Finalment, vinculat a l'àrabal-faqih i, de vegades, com a sinònim d'alfaquí-jurisconsult, existeixen el termemutafàqqih, «un estudiant de dret», així com una persona amb amplis coneixements de dret i un alt grau de competència jurisprudencial és anomenadamújtahid —com els primers grans juristes «innovadors».
| Creences i pràctiques | Articles de fe:unitat de Déu,àngels,llibres revelats,profetes,judici final,destí Pilars de l'islam:xahada (declaració de fe),zakat (impost alcorànic),salat (pregària canònica),sawm (dejuni del ramadà),hajj (pelegrinatge) · gihad · alimentació · indumentària · celebracions |  |
|---|---|---|
| Texts i lleis | ||
| Escoles jurídiques | ||
| Corrents de l'islam | ||
| Història | Muhàmmad · sahaba · Ahl al-Bayt · primer califat · omeies · abbàssides · fatimites · otomans (Àndalus · seljúcides · aiúbides · mamelucs · Il-kanat · safàvides · mogols) | |
| Islam sociopolític | ||
| Altres nocions | Umma · pensament islàmic (kalam) (fàlsafa) · cultura · art · arquitectura · banderes · literatura · ciència · calendari musulmà · títols islàmics | |
