 Factor de forma | |
|---|---|
  |
El format d'untelèfon mòbil ha tingut nombrosos canvis des de l'inicialMotorola DynaTAC, tant de tipus pràctic (interiorització d'antenes, reducció de la grandària de les bateries...) com a estètics, però poden agrupar-se en una sèrie de factors de forma
Unabarra (bar,slab,block en anglès), és un telèfon que pren la forma d'unortoedre.[1][2] Aquest factor de forma és àmpliament utilitzat per una varietat de fabricants, comNokia iSony Ericsson. Els telèfons mòbils tipus escombri tenen normalment la pantalla i el teclat tot en una cara. D'existir càmera principal, se situa principalment en l'oposada. ElSamsung SPH-M620 és una variació única en oferir en una cara la típica interfície d'una barra i en l'oposada unreproductor d'àudio digital.
En elsEstats Units va començar a utilitzar-se el termecandybar en disminuir la grandària dels telèfons escombri per la seva semblança amb unabarreta de xocolata (trucadescandy bar en anglès), i s'ha estès fins a ser un subformat i aplicar-se a qualsevol telèfon escombri de menys d'11cm d'alt. S'ha intentatcastellanitzar el terme referint-se a ells com a tipusxocolatina obarra de caramel, però no ha quallat el seu ús.
Un telèfon mòbil tipuspissarra, més comunament anomenatslate és un subformat del format escombri que, com lestauletes té un mínim de botons, utilitzant en el seu lloc unapantalla tàctil resistiva o capacitativa i un teclat virtual en formatQWERTY. Aquest format és molt utilitzat entelèfons intel·ligents deLG Electronics,Apple,HTC,Samsung Mobile, iNokia.
Encara que no hi ha un terme usat universalment per referir-se a ells, se solen cridarsmartphone QWERTY als telèfons tipus escombri amb un teclat físicQWERTY situat sota la pantalla. Aquest format prové principalment de lesPDAs amb teclat incorporat o connectable sobre part de la pantalla, principalment modelsHewlett-Packard que es troben en el punt mitjà entre les PDAs i elssmartphones. El primer telèfon puramentsmartphone que ho va incorporar va ser elBlackBerry 7230
Un telèfonclamshell,petxina de cloïssa oflip consta de dues o més seccions que estan connectats perfrontisses, la qual cosa permet que el telèfon es plegui amb la finalitat de ser més compacte. Quan s'obre, l'altaveu del telèfon i el micròfon es col·loca prop de l'orella de l'operador i la boca, millorant la usabilitat. Quan es tanca incorpora l'acte de penjar i en obrir-ho pot incorporar el de contestar (programable per evitar contestar cridades no desitjades). Aquests telèfons són molt populars per la seva facilitat per transportar-los fins i tot a la roba o la bossa, perquè el cos protegeix al teclat de pulsacions accidentals. Alguns models incorporen una pantalla secundària que permet veure detalls de l'equip estant tancat com a bateria, cobertura o identitat del que truca.
Motorola va ser una vegada titular d'unamarca registrada (US trademark #2157939, cancel·lada el 26 de febrer de 2005) per al terme "flip phone", però ha esdevingut enmarca vulgarizada i s'usa en anglès col·loquial més freqüentment queclamshell. Per contra en espanyol s'usa gairebé exclusivamentclamshell o la versió castellanitzadapetxina de cloïssa per referir-se al format.
Motorola és el creador del format, en llançar elMotorola StarTAC el 3 de gener de 1996 com a successor delMotorola MicroTAC, un semi-petxina molt popular en el seu moment. El StarTAC aconsegueix tal èxit quePC World ho situa en 2005 en el lloc 6 en el rànquing deEls 50 artefactes més grandiosos dels els últims 50 anys[3] El StarTAC és el successor delMicroTAC, un cel·lular amb disseny semi-clamshell que va ser llançat en 1989.[4] Molts models reeixits de Motorola adopten aquest format com elsMotorola RAZR V3. En 2010, Motorola va presentar una opció diferent amb el smartphoneMotorola Backflip. Quan està tancat, un costat és la pantalla i l'altre és un teclat QWERTY físic. La frontissa està en la vora llarga del telèfon en lloc d'en la vora curta, i quan s'obre, la pantalla està per sobre del teclat.
Un telèfonlliscant (slider oslide en anglès) està compost en general per dos, però de vegades més, seccions que es llisquen una sobre una altra en carrils. La majoria dels telèfons lliscant té un segment de la pantalla on es troba l'altaveu utilitzat per a les trucades i la pantalla del telèfon, mentre que un altre segment conté elkeypad o el teclat i es llisca cap a fora per al seu ús. L'objectiu d'utilitzar un factor de forma lliscant és permetre que l'usuari pugui usar un keypad o teclat físic complet, sense sacrificar la portabilitat, retraient aquests en el telèfon quan aquests no estan en ús.
ElSiemens SL10 va ser un dels primers telèfons mòbils lliscants en 1999. Alguns telèfons tenen un deslliçador automàtic incorporat en el qual desplega el teclat, quan l'usuari comença l'acte de lliscar-ho. Alguns models únics tenen un control lliscant de 2 vies (segons es llisqui cap amunt o cap avall proporciona funcions diferents), com elNokia N85 o elNokia N95.
En una versió d'aquest factor de forma, la part lliscant que conté el teclat se situa de manera que la pantalla quedi sobre el teclat, operant en forma girada. El format de la part amb li teclat es dissenya sobretot per facilitar un accés més ràpid al teclat amb tots dos polzes. ElDanger Hiptop i elSony mylo són dos exemples principals.
Un telèfon giratori està compost de diverses (normalment dues) segments, que giren un sobre l'altre prop d'un eix central. L'ús d'aquest factor de forma té objectius similars als lliscants, però aquest factor de forma s'utilitza menys extensament.
Alguns telèfons usen dos eixos, un de central i un altre lateral, com elNokia N90.
Maó (Brick en anglès) és un terme usat en argot per referir-se als grans i obsolets telèfons mòbils. Aplicat inicialment als equips dissenyats amb un aparatós maletí que contenia la circuiteria de ràdio i les bateries i connectors per a l'automòbil, com elMotorola 4500X, es va estendre primer als equips similars alMotorola DynaTAC i després a equips més reduïts però amb una bateria aparatosa com elMotorola MicroTAC.[5][6][7] Avui dia s'utilitza per designar a qualsevol model de telèfon, no importa el seu format, que ha quedat obsolet, fins i tot si es comercialitza per avetes de mercat com a nens o persones majors.
