F-35A: 122 milions de dòlars (2011)[2] F-35B: 150 milions de dòlars (2011)[3] F-35C: 139,5 milions de dòlars (2011)[3][4] Nota: el cost mostrat exclou la inversió en el desenvolupament del disseny[3]
ElLockheed Martin F-35 Lightning II és una família decaces polivalents de cinquena generació desenvolupats primàriament pels Estats Units d'Amèrica. Es tracta d'un avió de combat polivalent, monoplaça i monomotor i amb capacitat furtiva (eco de radar reduït). Està dissenyat pensant en una gran versatilitat amb capacitat per realitzar missions de defensa aèria, atac a superfície i reconeixement.[5] L'F-35 consta de 3 models principals, l'F-35A convencional, F-35B amb capacitatSTOL d'enlairament curt i l'F-35C adaptada a les operacions des deportaavions.
Aquesta variant està destinada principalment a substituir elsF-16 Fighting Falcon utilitzats actualment pels Estats Units i altres aliats. S'espera que l'F-35A iguali a l'F-16 en maniobrabilitat i velocitat sostinguda a grans acceleracions i girs. A més el superarà en càrrega útil, abast,aviònica,capacitat furtiva, efectivitat operacional, manteniment i capacitat de supervivència.[6] S'espera que iguali el rendiment d'acceleració d'un F-16 equipat amb els habituals tancs de combustible externs.[7]
El CF-35 és una variant de l'F-35A dissenyada especialment per alCanadà que compta amb unparacaigudes de frenada i una sonda per a realitzarre-proveïment en vol (amb la que ja compten les variants F-35B/C).[8][9] És possible queNoruega adquireixi una versió semblant amb paracaigudes de frenada, ja que també sol operar els avions des de pistes d'aterratge gelades.
Sistema de turbina per en l'enlairament curt i aterratge vertical de l'F-35B.Un F-35B realitzant proves d'aterratge vertical a la coberta de vol d'un portahelicòpters.
La versióF-35B està dissenyada amb capacitatSTOVL (enlairament curt i aterratge vertical) com elHarrier al qual està destinat a substituir. LaRAF i l'Armada Britànica utilitzaran aquest model en comptes dels Harrier GR9. El Cos de Marines dels Estats Units l'utilitzarà per substituir tant els AV-8B Harrier II com els seus F/A-18 Hornet. L'F-35B té una mida similar a l'F-35A però té menys capacitat de combustible i no compta amb el canó, ja que una part considerable de l'interior del fuselatge està ocupada per l'impulsor vertical.
Durant les demostracions per aconseguir el contracte del JSF el prototip X-35B va enlairar-se en 150 metres, va accelerar fins a velocitat supersònica per llavors aterrar verticalment, una gran mostra de les seves capacitats que el prototip competidor de Boeing va ser incapaç d'igualar.[10]
L'F-35B va realitzar el primer vol el 25 de febrer de 2009, però actualment aquesta variant presenta dificultats, ja que té un cost de desenvolupament molt alt i és la versió amb menys comandes previstes; és possible doncs que s'acabi cancel·lant per abaratir les altres versions.[11]
L'F-35C és la variant naval que compta amb ales i superfícies de control augmentades, per millorar el control a velocitats baixes. Alhora compta ambtren d'aterratge iganxo d'aturada reforçats per permetre l'aterratge en portaavions. Com és habitual en els avions embarcats les ales tenen un sistema de plegatge. La capacitat de càrrega i abast és notablement més alta que les altres versions i arriba a duplicar el combustible intern transportable respecte a l'F/A-18 Hornet. L'Armada dels Estats Units té previst adquirir 480 F-35C per substituir els models A, B, C i D del caça polivalent F/A-18 (que al seu torn han substituït a l'A-7 Corsair iA-6 Intruder). Aquests nous F-35C complementaran als F/A-18E/F Super Hornet.[12]
Casc que integra pantalles d'informació, utilitzat pels pilots de l'F-35.
Des que va començar a ser introduït en servei amb els Marines (2015), la Força Aèria dels EUA (2016) i la Força Naval dels EUA (2019) i es va començar a exportar a clients estrangers (començant per Israel el 2018), l'F-35 ha guanyat una reputació de ser un avió costós, problemàtic i propens a accidents, Des del setembre de 2018 fins a setembre 2023 11 avions F-35 han patit incidents als Estats Units,[13][14][15][16] Japó,[17] al mar Mediterrani,[18] Corea[19] i al mar del Sud de la Xina.[20] El setembre de 2023 els marines van aturar els vols amb l'F-35 després del darrer incident ocorregut a Carolina del Sud.[21]
Al llarg del seu cicle de producció, l'F-35 Lightning II ha patit una llarga llista de problemes tècnics,[22] entre els quals els seients d'ejecció que podien trencar el coll dels pilots,[23] greu risc de fallada estructural en volar a velocitats supersòniques,[22][24] o limitació de vol en males condicions meteorològiques amb llamps.[25]
En el seu informe de 2023, l'Oficina de Responsabilitat del Govern (GAO) del Congrés dels EUA va revelar que el programa F-35 "continua experimentant retards en la programació, creixement de costos i retards de lliuraments", amb un augment dels costos d'adquisició de 13.400 milions de dòlars des del 2019 i una modernització endarrerida i per sobre del pressupost.
En total, entre desembre de 2006 i 2023, la GAO ha informat de 277 deficiències de categoria 1 (qüestions crítiques que podrien posar en perill la seguretat i la seguretat del vol) i 2.467 de categoria 2 (aquelles que podrien impedir o limitar l'èxit de la missió) amb l'avió, entre ells problemes greus com la sobrepressurització de la cabina, problemes amb els sistemes de visió nocturna dels avions, errors de programari, problemes de radar, corrosió o seients ejectables.[26]
Punts d'ancoratge: 6 × suports externs alars amb una capacitat de 15.000 lliures (6,800 kg) i 2 badies internes amb 2 suports cadascuna per una càrrega total d'armament de fins a 18.000 lliures (8,100 kg) i provisions per portar combinacions de:
.PNG)
