L'eyalat oeyalet (turc otomà:ایالت;turc:eyalet; de l'àrabiyala, ‘administració’, ‘exercici del poder’) fou la més gran divisió administrativa dins de l'Imperi Otomà. Estava sota l'autoritat d'unbeglerbegi equivalent agovernador general. Els primerseyalats es van crear el 1591 però abans ja s'havien creat elsbeglerbegliks (governats perbeglerbegis) equivalents alseyalats però per damunt delswilayats owilayets. Elsbeglerbegi havien estat tradicionalment els comandants de les tropes territorials (per damunt dels més limitatsudj-behis). Elsbeglerbegliks deRumèlia iAnatòlia es van originar el segle xiv, amb supremacia del primer. Al segle xv es van crear altresbeglerbegliks a Anatòlia, amb una història molt confusa: el de Rum a la regió d'Amasya-Tokat; el deTrebisonda després de1468, i el deKaraman. El1520 elbeglerbeglik de Rumèlia tenia 30sancaks, el d'Anatòlia en tenia 20, el de Karaman en tenia 8, el de Rum 5, el d'Arab (part de les conquestes de Selim a Síria, Palestina, Egipte i el Hijaz) 15, el de Diyar Bakr 9, i hi havia un territori kurd especial amb 28sancaks. Després Arab es va dividir en elsbeglerbegliks d'Alep, Damasc i Egipte; elwilayat d'Ala al-Dawla (conquestes de Selim el1515) fou posat sota unbeglerbegi (1522); el1533 es va crear elbeglerbeglik d'Algèria (Djezair); posteriorment es van crear els de l'Azerbaidjan (1534),Bagdad (1534),Erzurum (1534),Budin (1541),Van (1548),Geòrgia (1549),Temesvar (1552),Kefe (Caffa,1568),Lefkosha (Nicòsia o Xipre1571, incloent Alaiyye, Tars,Icel,Sis iTarabulus o Trípoli de Líban). Entre1578 i1590 es van crear alguns al Caucas dels que només Cildir iKars (creat el1580) van sobreviure després de l'ofensiva persa.
Elsbeglerbegliks van ser substituïts pereyalats, dels quals el 1609Ayn-i Ali en dona una llista:[1][2]
Dos altreseyalets no figuren a la llista però existien almenys des del 1596: Kanija (Kanisza) i Eghri (Eger). El d'Adana apareix en una altra llista i ja s'ha esmentat el deKars. El1614 es va crear el deSidó, al Líban. Poc després, abans del1640, es va crear l'eyalat d'Özi per aturar els atacs cosacs a la zona de lamar Negra, format per les costes occidentals de la mar Negra i el Danubi.
Elbeglerbegis delseyalats principals tenien rang de visir i alguns tenien autoritat sobre elsbeglerbegis d'eyalats veïns. Cadaeyalat estava format persancaks oliwas governats persancakbeys.
En el període de descomposició de l'imperi, elsgeníssers van prendre el poder a alguns delseyalats, especialment alMagreb,Egipte iBagdad. El procés fou aturat a l'Anatòlia oriental per l'aparició delsdjalalis. En alguns llocs van sorgireyalats autònoms el segle xviii governats realment per magnats locals dels que el governador depenia.
El1812Mahmud II va iniciar la campanya per restablir el poder del govern central i el1826 va reorganitzar l'administració delseyalats amb elsmushiriyyets dirigits permushirs amb amplis poders militars i financers. Amb elTanzimat el1839 la responsabilitat financera d'aquestes entitats fou posada sota direcciómuhassils. Posteriorment les dimensions delseyalats fou reduïda i el1864 el sistema fou substituït perwilayats owilayets (‘províncies’).
| NUTS-1 Regions | |
|---|---|
| NUTS-2 Subregions | |
| NUTS-3 Províncies (il) | TR100 •TR211 •TR212 •TR213 •TR221 •TR222 •TR310 •TR321 •TR322 •TR323 •TR331 •TR332 •TR333 •TR334 •TR411 •TR412 •TR413 •TR421 •TR422 •TR423 •TR424 •TR425 •TR510 •TR521 •TR522 •TR611 •TR612 •TR613 •TR621 •TR622 •TR631 •TR632 •TR633 •TR711 •TR712 •TR713 •TR714 •TR715 •TR721 •TR722 •TR723 •TR811 •TR812 •TR813 •TR821 •TR822 •TR823 •TR831 •TR832 •TR833 •TR834 •TR901 •TR902 •TR903 •TR904 •TR905 •TR906 •TRA11 •TRA12 •TRA13 •TRA21 •TRA22 •TRA23 •TRA24 •TRB11 •TRB12 •TRB13 •TRB14 •TRB21 •TRB22 •TRB23 •TRB24 •TRC11 •TRC12 •TRC13 •TRC21 •TRC22 •TRC31 •TRC32 •TRC33 •TRC34 |
| LAU-1 | Districtes (ilçe) |
| LAU-2 | |
| Àrees metropolitanes | |
| Ciutats més poblades | |
| Regions geogràfiques | |
