Enbiologia iecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'unhàbitat determinat tots els individus d'unaespècie o unapoblació. Essencialment l'extinció d'unapoblació ocorre quan el balanç entre morts/naixements, emigració/immigració és negatiu. Les extincions ocorren a conseqüència de canvis ambientals, tant d'origen natural com per causes humanes, els quals les poblacions són incapaces d'adaptar-se a les noves condicions.[1]
Els factors que condueixen a un impacte negatiu en les poblacions naturals, que són deguts a l'acció directa de l'activitat humana són principalment tres que poden produir-se en qualsevol combinació:[2]
Ladegradació dels hàbitats, bé sigui per alteració directa per fer camps de cultiu o altres usos com per contaminació deguda a l'activitat industrial o bé per catàstrofes naturals d'abast local o global.[3]
Laintroducció d'espècies exòtiques que no són depredades en el lloc on són introduïdes, o bé perquè són tòxiques o molt agressives.[5]
Hi ha casos d'extinció causada d'una espècia causada per la mateixa espècie en deteriorar el seu ambient. Aquesta conducta és anomenada suïcidi ecològic, i fou observada en elsbacterisPaenibacillus quan se'ls donavaglucosa i altres nutrients.[6] També hi ha altres espècies de bacteris amb aquest comportament, tots aquests casos en ambients controlats.[7][8][9]
Elstàxons extints es poden marcar amb el símbol†. Hi ha altres símbols de significat semblant.[10]
En els últims 600 milions d'anys la vida ha patit vint episodis d'extinció massiva. Cinc d'aquests van estar a prop de fer desaparèixer la vida a la Terra; no es té prou certesa de les causes.[11]
Les causes de les grans extincions s'associen a modificacions severes i globals de l'ambient degudes a:
Canvi climàtic: de càlids a gelats, d'humits a secs, de terrestres a aquàtics, etc.[12]
Primera extinció: Produïda fa uns 435 milions d'anys (paleozoic-era primària). Es creu que la causa fou una llarga glaciació que quasi acaba amb la vida marina, alguns peixos varen sobreviure i els invertebrats pagaren un fort tribut.
Quarta extinció: Fa uns 210 milions d'anys (Triàsic). Desapareixen el 75% dels invertebrats marins i s'extingeixen elsrèptils amb caràcters mamiferians, donant pas alsdinosaures.
Cinquena extinció oextinció del Cretaci-Paleogen: La més famosa, fa uns 65 milions d'anys. Es produeix l'extinció de la majoria dedinosaures iammonits. Després d'aquest esdeveniment elsmamífers s'estenen pels espais terrestres i els peixos s'apoderen dels mars.
A partir del pas del sistema decaçador-recol·lector delPaleolític cap al model d'agricultor-ramader delNeolític l'espècie humana és capaç d'alterar el seuecosistema. Això li comportà un evident èxit demogràfic, donat que les poblacions humanes es dispersaren gradualment de l'Àfrica cap a tots els continents (a excepció de l'Antàrtida) i incrementaren de forma imparable la població planetària. Resulta evident que l'alteració dels ecosistemes ha de ser considerable. Tant, que es parla de la "Sisena Extinció" al conjunt d'espècies vivents que s'estan extingint actualment per l'acció sistemàtica de l'home sobre el planeta. S'estima que aquest fet està provocant l'extinció de 30.000 espècies a l'any.[11]
