L'exoesquelet[1][nota 1] (compost d'un prefix llatí i d'un mot català) és l'esquelet extern que recobreix tota la superfície delsartròpodes (aràcnids,insectes,crustacis i altres grups relacionats), on compleix una doble funció protectora i mecànica, proporcionant el suport necessari per a l'eficàcia de l'aparellmuscular. També es diu exoesquelet a la base, sovint mineralitzada, que secreten elscoralls (Anthozoa).
Algunes aranyes injecten fluids a les seves preses per dissoldre els òrgans interns, mantenint l'exoesquelet de la víctima intacte.
L'exoesquelet és una coberta externa produïda per l'activitat secretora de les cèl·lulesepidèrmiques. L'exoesquelet està compost pel polisacàridquitina, un polímer format per cadenes rectes i simples, no ramificades, de N-acetil-2-D-glucosamina, un monosacàrid que inclounitrogen en la seva composició. En alguns casos l'exoesquelet apareix calcificat, reforçat per l'aposició decarbonat de calci; és el cas de molts crustacis, com elscrancs o lesllagostes. L'exoesquelet serveix també de dipòsit de productes d'excreció, com laguanina, els quals són la causa dels colors vius o de brillantors metàl·liques de molts artròpodes.
L'exoesquelet és realment continu, però apareix estructurat en zones oesclerites que s'articulen en franges on és menor el gruix. En els artròpodes terrestres, com els insectes o els aràcnids, l'exoesquelet té continuïtat en les cavitats respiratòries (pulmons en lliure otràquees) allà on aquestes s'obren a l'exterior, recobrint-les.
L'exoesquelet afavoreix lafossilització, especialment la de formes marines, com els crustacis o elstrilobits, que freqüentment el tenen mineralitzat.
El creixement dels artròpodes requereix que es desprenguin periòdicament del seu esquelet extern, fenomen anomenat muda oècdisi. Quan arriba el moment l'animal passa a un estat de repòs, durant el qual s'afluixa la consistència de les parts internes de lacutícula, alhora que l'epidermis, que és a sota, es prepara per a la síntesi i secreció dels components de la nova cutícula. Per un augment de la pressió interna, o de vegades per un altre mecanisme, s'esquinça la vella cutícula i l'animal realitza els esforços necessaris per desprendre-se'n alhora que secreta la nova coberta. Quan surt es troba en un estat de debilitat i la seva consistència és tova. En un termini més o menys breu la nova coberta s'endureix.
L'ècdisi afecta, naturalment, els recobriments de les cavitats internes, d'origenectodèrmic, com els dos extrems del tracte digestiu i, en els artròpodes aeris, les tràquees o pulmons.
El fenomen de l'ècdisi no incumbeix només als artròpodes, sinó als altres grups també dotats de cutícula amb què estan emparentats, i que hi conformen elclade delsecdisozous.
.jpg)
