Pintura de Goya ambSant Francesc de Borja efectuant un exorcismePortada del trípticExorcisme del Papa Lleó XIII
L'exorcisme és unritual olitúrgia mitjançant el qual es pretén expulsar o destruir un enssobrenatural que es considera que ha pres possessió o control de l'objecte físic o ésser viu.
Aquests ens, depenent de lescreences dels implicats, poden serdimonis,esperits malignes,bruixots, etc. L'objecte de lapossessió pot ser una persona o animal, objectes i fins i tot llocs com pobles o cases (poltergeist). La possessió pot ser total o parcial.[1]
Els exorcismes realitzats per l'Església catòlica són probablement els més coneguts, però al cor de qualsevol exorcisme hi ha la batalla duradora contra el mal.[2]
El ritual d'exorcismecatòlic inclou la repetició contínua d'oracions i ordres d'expulsió.[4]
El ritual d'exorcisme inclou la repetició contínua d'oracions i ordres d'expulsió i l'ús d'objectes que poden repel·lir l'ens, en aquest cas un dimoni, amb crucifixos, aigua beneïda, relíquies, entre d'altres.
En general, les persones que es consideren posseïdes no es consideren dolentes per a elles mateixes, ni totalment responsables de les seves accions, perquè la possessió es considera la manipulació involuntària per part d'un dimoni que provoca danys a un mateix o als altres. Per tant, els practicants consideren l'exorcisme més com una cura que com un càstig. Els rituals principals solen tenir-ho en compte, assegurant-se que no hi hagi violència contra els posseïts, només que estiguin lligats si hi ha potencial de violència.[5]
Requested and performed exorcisms began to decline in the United States by the 18th century, and occurred rarely until the latter half of the 20th century when the public saw a sharp rise due to the media attention exorcisms received. There was "a 50% increase in the number of exorcisms performed between the early 1960s and the mid-1970s".[6]
En algunes tradicions budistes, com el tantrisme, s'utilitzen visualitzacions de deïtats tàntriques i les seves mandales per a rituals d'exorcisme.
És important notar que la pràctica exacta pot variar segons la tradició i la regió dins el budisme. A més, alguns mestres budistes moderns poden abordar temes relacionats amb l'“alliberament” de la ment, encara que no sempre es refereixen explícitament com a “exorcisme”.
En resum, l'exorcisme budista se centra principalment en la recitació de textos sagrats i rituals específics, enfocant-se més a protegir contra influències negatives que no pas en accions físiques violentes.[7]
La possessió demoníaca no és un diagnòstic psiquiàtric o mèdic. Aquells que professen una creença en la possessió demoníaca de vegades han atribuït a la possessió els símptomes associats a malalties físiques o mentals, com la histèria, la mania, la psicosi, la síndrome de Tourette, l'epilèpsia, l'esquizofrènia o el trastorn dissociatiu de la identitat.[8]
Durant molts segles els atacsepilèptics han estat interpretats com a possessions demoníaques.
«
«Mestre, us he portat el meu fill, que té un esperit mut; i quan se n'apodera, el tira per terra i treu bromera i cruix de dents i es queda rígid. Ho he dit als vostres deixebles perquè l'expulsessin, però no han pogut»
↑Martin, Malachi.Hostage to the devil: the possession and exorcism of five living Americans. HarperSanFrancisco ed. San Francisco, Calif.: HarperSanFrancisco, 1992.ISBN 978-0-06-065337-8.
