L'exili és el fet d'abandonar, voluntàriament o per la força, elterritori que hom identifica com apàtria. Generalment obeeix a motivacions polítiques, i es pot entendre com una forma de càstig o de vida en solitud.[1] L'article 9 de laDeclaració Universal dels Drets Humans estableix que ningú pot ésser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament.[2]
Un cas específic d'exili és l'exili interior, quan hom es veu obligat a traslladar-se dins dels límits de la seva pàtria o decideix romandre-hi per bé que l'entorn li serà hostil. Per bé que normalment es fa referència a l'exili com una situació personal, el terme també s'empra quan un grup humà (sovintgrups ètnics o nacionals) abandona el territori que identifica com a propi, situació a la que hom també pot referir-s'hi amb els termes "diàspora" i "refugiats", depenent del cas. Un altre cas específic d'exili és el que pot donar-se quan un govern abandona el país on gaudeix delpoder executiu per tal de constituir-se com agovern a l'exili i reclamar la seva legitimitat des de l'exterior.
En l'antigaGrècia s'anomenavaostracisme i era una pràcticapolítica habitual, en canvi aRoma va evolucionar des de l'erarepublicana, on es considerava els exiliats com a simples fugitius, degut al fet que en laRoma imperial s'aplicava ladeportació (a illes) i la relegació (confinament). Amb motiu deguerres iintoleràncies (sobretot de tipusreligiós) s'han anat repetint els exilis al llarg de lahistòria.
