 Batalla d'Issos representada en un mosaic de la Casa del Faune de Pompeia, exposada en el Museu Arqueològic de Nàpols  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | branca militar |
L'exèrcit macedoni delRegne de Macedònia és considerat com un dels millors exèrcits delleva de l'Antiguitat. Instrument de la conquesta de l'antiga Grècia, en el regnat deFilip II de Macedònia, després de l'Orient en el regnat d'Alexandre Magne, és el model sobre el qual es van formar els exèrcits dels regnes hel·lenístics, sobretot els delsselèucides ilàgides, als segles iii i II aC. La seva dominació va acabar amb la conquesta romana, que va demostrar la superioritat de lalegió sobre lafalange macedònia a labatalla de Pidna el 168 aC, finalitzant laTercera Guerra Macedònica.
Les innovacions militars, tant en les armes com en les tàctiques, dutes a terme per Filip II van forjar l'exèrcit que va conquerir un imperi. Va convertir la guerra i el combat en un estil de vida pelsmacedonis, els qui fins llavors havien considerat l'exèrcit com una ocupació a temps parcial per exercir-la fora de la temporada agrícola. En introduir l'exèrcit com una ocupació a temps complet, Filip va poder entrenar als seus homes amb regularitat, cimentant la unitat i la cohesió. Aquest va crear una de les millors màquines militars queÀsia oGrècia havien vist mai, gràcies a la suma de temps i esforç invertit tant en maniobres com en innovacions militars.
Les innovacions tàctiques incloïen un ús més eficaç de la tradicionalfalange grega, com dels atacs coordinats, en primer lloc, la combinació d'armes i lestàctiques militars entre les seves unitats d'infanteria de la falange,cavalleria,arquers iarmes de setge. Les armes introduïdes eren la sarisa, un tipus depica llarga de pes equilibrat, que va aportar molts avantatges, ofensives i defensives, per a la infanteria macedònia en particular, i per a l'exèrcit combinat en general.
Els exèrcits creats per Filip comprenien una amalgama de diferents forces. Macedonis i altres grecs (especialment deTessàlia), així com una àmplia gamma demercenaris de l'altre costat delmar Egeu. Després del 338 aC, molts dels nous reclutes de Filip per a la seva planejada invasió dePèrsia van venir de totes les parts del món grec i delsBalcans, encara que la major part de l'exèrcit el constituïen elsmacedonis.
L'exèrcit macedoni era conegut sobretot pels historiadors dels regnats deFilip II de Macedònia,Alexandre el Gran i els seus successors:Arrià,Quint Curci Ruf,Diodor Sícul,Polibi iTitus Livi. Cal afegir un conjunt dedocuments epigràfics, que han contribuït a renovar de manera considerable l'aportació dels textos literaris: els reglaments militars emesos per la cancelleria macedònia (diagramma deCalcis, Cinos,Cassandre iAmfípolis), les cartes reials i reglaments legislatius civils (Llei d'Anfípolis sobre l'alumne,Llei sobre lagimnàstica de Veria) (Hatzopoulos 2001). Resulta a vegades delicat reconciliar les informacions subministrades per les diferents fonts, que no concorden ni en les xifres, ni fins i tot de vegades en el vocabulari tècnic. Una dificultat particular és que algunes denominacions (peltastes, hipaspistes) designen diferents unitats segons les èpoques. Per aquestes raons, existeixen nombroses incerteses sobre l'organització de l'exèrcit macedoni.
Per al detall de l'armament, es disposa de les armes descobertes en algunes tombes (sarissa,espasa icuirassa en les tombes deVergina, d'un cert nombre defontsiconogràfiques que representen diversos tipus desoldats: elsarcòfag d'Alexandre aSidó, elmosaic dePompeia que representa laBatalla d'Issos, una estatueta d'Herculà, elsfrescs funeraris de Macedònia (sobretot els de la tomba deLison iCalicles aLeucada), lesesteles funeràries esculpides.
L'exèrcit delsreis macedonis estava compost desoldats-ciutadans (engrec antic πολιτικοὶ στρατιῶται,politikoì stratiỗtai), de mercenaris reclutats amb contracte a curt o a llarg termini, i de tropes aliades. L'exèrcit cívic, considerat com el millor del món grec, constava de dos components diferents amb Filip: d'una part, un nucli de tropes professionals que formaven la guàrdia reial, que comprenia unainfanteria, elspezétairoi (engrec antic πεζέταιροι), més tard denominats (engrec antic ὑπασπισταὶ,hypaspistaì) «hipaspistes», l'última denominació del qual va ser (engrec antic ἀργυράσπιδες,arguràspides)argiràspides; i finalment els «peltastes») (engrec antic πελτασταὶ,peltastaì), i una cavalleria (engrec antic βασιλικαὶ ἶλαι,basilikaì ĩlai), reclutats en el conjunt de Macedònia, i d'una altra part, una important reserva mobilitzada sobre una base territorial, segons les necessitats.
Elsmercenaris eren contractats personalment pels reis, mitjançant acords internacionals que ells podien concloure, mentre que eren els únics representants de l'Estat facultats per conduir les relacions amb les potències estrangeres.
L'exèrcit estava sota el comandament de generals (strategoi) i amb freqüència estava format per divisions (morai), dirigides per ells, així com per les unitats (taxeis) d'infanteria. El graó següent dels oficials (hegemones) estava ocupat pels aristòcrates macedonis, de la regió d'origen de les unitats, almenys en els inicis. Molts d'ells eren prínceps de les famílies de l'alta Macedònia: per posar un exemple,Periques, fill d'Orontes, manava eltaxis d'Orestide i pertanyia en realitat a la casa reial d'aquesta regió. Comptava també ambprodromoi.
L'origen de la infanteria delínia hoplítica pot remuntar-se al regnat d'Arquelau: abans d'ell, l'única infanteria pesant de la qual disposava el Regne de Macedònia li era subministrada per les ciutats gregues aliades.[1]
No obstant això, el seu veritable creador va serFilip II, considerat l'inventor de lafalange macedònia:[2] una infanteria pesant particularment eficaç, alliberada d'una part del seu armament defensiu: l'escut va ser reduït en un terç, la cuirassa abandonada, en profit d'una pica més llarga (5,5m),[3] lasarissa, i d'una velocitat de càrrega incrementada.
Encara que Filip va ser inspirat així mateix per la reforma militar deTebes (on va passar part de la seva vida com aostatge) promoguda perEpaminondes.
Aquesta reforma militar va tenir també conseqüències polítiques considerables: permetia integrar una quantitat bastant major demacedonis en la defensa del regne i en la seva vida política. Al final del regnat de Filip, el nombre de macedonis mobilitzables en la infanteria pesant, reclutada sobre una base territorial, s'estimava en 30.000.
L'exèrcit de Filip constava d'un nucli d'infants professionals, elspezhetairoi (companys del carrer), que constituïen la guàrdia reial, i una lleva territorial.
L'exèrcit d'Alexandre constava de 24.000 infants repartits en 12taxeis de falangites, d'uns 1.500 homes, i 3quiliarquies de 1.000hipaspistes. Cal afegir un nombre indeterminat d'arquers i d'altres falangites lleugers. Alexandre va estendre la denominació depezhetairoi al conjunt de falangites, la qual cosa explica la lleialtat que aquests últims van dedicar a la seva persona, i després de la seva mort, als seus descendents directes.
