| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 20 setembre 1674 Bolonya (Estats Pontificis) | ||
| Mort | 15 febrer 1739 (64 anys) Bolonya (Estats Pontificis) | ||
| Sepultura | Santa Maria Maddalena44° 29′ 51″ N, 11° 21′ 15″ E / 44.497459°N,11.354129°E /44.497459; 11.354129 | ||
| Formació | Universitat de Bolonya-dret (–1692) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtic, astrònom, poeta | ||
| Ocupador | Acadèmia de Ciències de l'Institut de Bolonya(1711–1739) Collegio de San Luigi(1704–1711) Universitat de Bolonya(1699–1739) | ||
| Membre de | |||
| Professors | Domenico Guglielmini | ||
| Alumnes | Eustachio Zanotti iFelice Sabatelli | ||
| Família | |||
| Germans | Gabriele Manfredi Eraclito Manfredi Maddalena Manfredi Emilio Manfredi Teresa Manfredi | ||
| Parents | Teresa Dal Sole,cunyada | ||
Eustachio Manfredi (Bolonya, 20 de setembre de1674 -Bolonya, 15 de febrer de1739) va ser unmatemàtic,astrònom ipoetaitalià del segle xviii.
El seu pare era un advocat a Bolonya. Va estudiar al col·legijesuïta de la seva ciutat i a launiversitat de Bolonya, on es va graduar el 1692 en dret canònic i civil, tot i que mai va exercir l'advocacia.[1] Dos dels seus germans (Gabriele i Eraclito) també van ser professors a la universitat i el tercer (Emilio) va ingressar als jesuïtes. Les seves dues germanes (Maddalena i Teresa) van estar força involucrades en els treballs de recerca dels germans.[2]
A la universitat, després de graduar-se, va seguir les classes d'astronomia i hidrometria de Domenico Guglielmini i va manifestar interessos i activitats culturals molt variades: des de l'anatomia fins a la llengua francesa.[3] D'aquesta època són les seves obres literàries més reeixides.[4]
El 1699 obté la càtedra de matemàtiques de la universitat de Bolonya i el 1704 és nomenat director del col·legi de Montalto i Superintendent de les Aigües de Bolonya. A partir d'aquest temps, la seva obra literària disminueix i la seva obra científica es fa més abundant.
El 1726, en construir-se l'observatori astronòmic de Bolonya al terrat de l'acadèmia de ciències, Manfredi n'esdevé el seu director i dedica tots els seus esforços en calcular laparal·laxi de les estrelles,[5] cosa impossible amb els instruments de l'època (no es podrà comprovar fins al segle xix), però que li permetrà descobrir un altre fenomen important: l'aberració de la llum procedent de les estrelles.[6]
A part de la seva obra científica, Manfredi també va ser escriptor de novel·les i poemes, essent membre de l'Academia de l'Arcadia. Entre les seves novel·les és remarcable la tituladaMatrona di Efeso (1709) i entre els poemes, les sevesRime (1713) el convertiran en un dels majors exponents delpetrarquisme del segle xviii.[7]
Les seves obres científiques més importants són:
